EDITORIAL.- Totes les societats humanes delimiten el moment en què un ésser humà és autònom i responsable dels seus actes, és a dir, assumeix el poder i el control sobre la seva pròpia vida. És la majoria dedat. Una altra cosa seria com s'organitzen aquestes societats per regular la convivència; en aquest cas, el poder hauria de ser una delegació que fem sobre un grup d'individus perquè administrin i regulin els recursos i possibilitin la vida en comú. Això és la política.
El polític representa els interessos de tota la societat, la seva obligació és preservar els drets de tota la ciutadania i en la mesura de les seues possibilitats, millorar les condicions de vida per a tothom. El que mai no s'hauria de fer en política és usurpar la capacitat de decidir de les persones, apropiar-se dels seus recursos, decidir contra la voluntat dels representats, en definitiva tractar-nos com a súbdits en lloc del que som, els autèntics amos de la nostra realitat.
Avui a Groenlàndia s'ha fet un bon ús de la política i 57.000 ciutadans han vist reconegut el dret al matrimoni igualitari de manera unànime per part dels seus representants. Però no sempre és així.
El col·lectiu LGTBI, com a part de la societat, té tot el dret a exigir de la classe política que avali i doni suport a les mesures necessàries per garantir l'exercici de tots els seus drets en igualtat a la resta de la població. Per això la postura de la cancellera alemanya Angela Merkel negant-se rotundament a acceptar el matrimoni igualitari, provoqui les protestes de gais i lesbianes a Alemanya. Indigna especialment l'entestament de Merkel en un moment en què el seu ministre de Justícia, el socialdemòcrata Heiko Maas presentarà una reforma que dóna més avantatges a les unions del mateix sexe per equiparar-les en obligacions i drets.
Però la dependència del poder té altres cares i així, davant el triomf del “SI” al matrimoni igualitari al referèndum irlandès, s'han alçat moltes veus crítiques sobre el fet que persones amb diferents opcions sexuals hagin de decidir sobre els nostres drets legítims. Amb tot, el Vaticà, a través del seu Secretari d'Estat, Pietro Parolin ha posat el crit al cel afirmant que, “No només es pot parlar d'una derrota dels principis cristians, sinó de una derrota de la humanitat”. És clar que l'Església no sembla disposada a modificar la seva postura davant de les persones LGTBI.
La conclusió a què arribem és que sembla que tothom té dret a parlar i decidir sobre la nostra vida i drets, quan hauríem de ser gais, lesbianes, bisexuals i transsexuals els qui ens empoderéssim, els qui interioritzéssim el legítim dret a ser i gaudir de les mateixes condicions de vida que la resta de ciutadans. En cas contrari continuarem sent eternament menors d'edat i seran altres, generació rere generació, els qui decideixin com podem o no podem viure.
Editorial Gayles.tv
televisió Online
