Vivares (Extremadura) il·lumina la torre de la seva església amb els colors LGTBI per a disgust del bisbat
Des de fa diverses nits, poc abans de les 22 hores, a Vivars s'encén una torre de 23 metres d´alçada en una de les zones més planes d´aquesta fèrtil zona d´Extremadura per defensar la diversitat sexual i els drets de les persones d´aquest col·lectiu. És el campanar de l'església de Vivares, una entitat local menor de 700 habitants que pertany a Don Benito. A jutjar per les xarxes socials de l'Ajuntament, la immensa majoria celebren la iniciativa de l'alcalde, Jaire Pino (PSOE), d'il·luminar l'edifici amb els colors de la bandera LGTBI.
Tot i això, i com era d'esperar, l'Església no ha vist la iniciativa municipal amb els mateixos ulls. La Diòcesi de Plasència, a la qual pertany Vivars, té cedit al Ajuntament fins al 2029 els edificis eclesiàstics a canvi de fer-se càrrec del manteniment i poder-ne fer ús, com l'antiga 'casa del capellà', que s'ha convertit en un centre d'emprenedoria amb oficines per a empresaris i autònoms.
Tot i això, els oficis religiosos se celebren amb regularitat: els diumenges a les 11 hores hi ha missa a la parròquia, igual que cada any pel patró Sant Miquel (29 de setembre) i per Sant Pere (29 de juny, dia següent al Orgull).
Tot i això, pel que sembla, la cessió no és motiu suficient perquè la corporació municipal, formada únicament per regidors del PSOE, adopti decisions sobre les instal·lacions de forma unilateral. Poc després de pintar la torre, la Diòcesi va reprendre l'alcalde per no consensuar la mesura i també li va cridar l?atenció per fer coincidir l?estrena de la nova il·luminació amb aquesta efemèride. Aquí va quedar tot, segons Pi, que subratlla les bones relacions que hi ha entre les dues parts.
Referent LGTBI a Extremadura
Vivars és un dels pobles de colonització que durant el franquisme es van crear a Extremadura a l'ombra del Pla Badajoz. En cap falta la seva església amb el seu campanar, per la qual cosa “la torre és una senya d'identitat per a tots els viverencs”, explica l'alcalde. Per això, Pi feia temps que tenia la idea d'instal·lar un sistema d'il·luminació que servís per commemorar alguns dies, com passa en altres localitats. Però la seva intenció no era estrenar-la qualsevol data, sinó a la setmana de l'Orgull “perquè a Vivares apostem pel reconeixement dels drets de les persones LGTBI i sabem que encara queda molt per fer".
La decisió ha comptat amb el suport dels veïns, com es pot llegir a les xarxes socials del consistori ia les de l'alcalde, on hi ha diverses desenes de comentaris que donen la benvinguda a la il·luminació pel suport que suposa per a tot el col·lectiu i la originalitat de la il·luminació en un edifici tan sobri.
Però la veritat és que aquesta defensa pels drets de la comunitat LGTBI no és nova a Vivares. Tot i la mida de l'entitat local menor, fa anys que s'ha convertit en un referent en aquesta lluita. De fet, pertany a la Xarxa Extremenya de Pobles Lliures de LGTBIfòbia, té un mural contra els delictes d'odi i, des de fa molts anys, l'agenda municipal s'omple d'activitats al juny pel orgull.
Els colors de l'arc de Sant Martí continuaran il·luminant la torre de l'església almenys fins a mitjans de mes. Perquè després l'Ajuntament pugui continuar commemorant altres efemèrides haurà de cercar finançament. Aquest és el proper pas que farà Vivares després de l'èxit i la repercussió que ha tingut aquesta reivindicativa experiència pilot.
