Arrenca el judici per la mort i la tortura del nen Gabriel Fernández a mans del seu padrastre amb la complicitat de la seva mare
GAYLES.TV.- Ens encantaria poder publicar frivolitats, temes del cor, sexe, cinema, llibres, cultura, cosa que fos per no haver d'afrontar el paper per tornar-hi a escriure amb sang. Perquè fa uns quants dies que els titulars d'aquest mitjà es fan ressò de l'horror, de morts, tortures i abusos de tota mena. Textos que podrien ser qualificats d'escabrosos si no fos perquè, malauradament, no fan sinó reflectir una tossuda realitat que ens urgeix una vegada i una altra a no girar la cara i ignorar-la.
I avui, a desgrat nostre, portem aquí el calvari i mort d'un nen de 8 anys a mans dels que havien de cuidar la seva integritat, dels que havien de guiar-lo en el camí de la vida amb afecte: la seva mare, Pearl Fernández i el seu padrastre Isauro Aguirre. El motiu que no fos així és que sospitaven que era gai, tal qual, SOSPITEN QUE ERA GAY.
I és que a Gabriel li agradava jugar amb nines, fixa't, sovint monstre, potser si s'hagués posat a donar puntades de peu a una pilota seguiria viu i el seu padrastre no l'hagués colpejat, mossegat, cremat, disparat amb una arma de fogueig, no ho hagués obligat a menjar excrements de gat amb guarnició de sorra. Els testimonis del personal tant mèdic com policial que va tenir accés al cos del nen són esgarrifoses: l'algutzir Arroyo va afirmar que “El seu penis semblava com si algú hagués intentat tallar-ho”. Per la seva banda, la criminalista Tiffanny Shew, que va fer la investigació al domicili de la família de Gabrielito, va haver d'analitzar centenars de taques de sang de les parets, tantes que se li va acabar el paper que utilitzava per marcar-les. També es van recollir mostres de sang en un bat de beisbol, un garrot de fusta i un cable amb què era fuetejat. Sovint el tancaven en un armari i lligat i emmordassat amb un mitjó a la boca perquè no pogués cridar, es veia obligat a fer les seves necessitats a sobre. Alison Sega, la infermera que va atendre el nen a l'hospital Vall d'Antílope va declarar davant del tribunal que “Hi havia cremades, ferides obertes, blaus, marques a la pell, li faltava la pell a la part superior del coll, lesions múltiples… de cap a peus”.
Tot aquest horror no respon a un moment d'obcecació, sinó que, segons el fiscal Jon Hatami, “Els acusats van conspirar junts per enganyar a tots per així poder torturar Gabriel fins a la mort”. Dues setmanes abans de morir, va deixar d?assistir a l?escola amb l?excusa que es traslladava a viure amb una àvia a Texas. Però una mestra va trobar una nota dins l'escriptori del nen: “T'estimo la mare i el Gabriel és un nen bo”. Des que va abandonar l'escola fins que va morir, va patir tortura durant 13 dies, però el seu infern es va iniciar 8 mesos enrere, quan la seva mare va reclamar i va obtenir la custòdia del nen que fins aleshores havia conviscut feliçment amb els seus avis. La mare, que havia tingut seriosos problemes amb les drogues, va poder recuperar el nen després d'una breu estada en un centre de rehabilitació per a drogoaddictes. Que hi convisqués li suposava ajudes econòmiques d'entitats socials i desgravar en els seus impostos.
Però en fosquejar del 22 de maig de 2013 Gabriel es va resistir a recollir i guardar les seves joguines i el seu padrastre es va enfadar, es va enfadar molt, tant que va estar copejant-lo amb el puny tancat fins a perdre el compte, posteriorment Aguirre confessaria que li havia propinat almenys 20 cops al cos i 10 al cap, fins que va estavellar el nen contra una paret amb tanta força que li va fracturar el crani.
A la seva defensa l'advocat argumenta que tant la mare com Aguirre haurien declarat que el nen “li agradava copejar-se a si mateix, que era gai i que volia matar-se”. Però aquesta argúcia no sembla estar convencent el tribunal que probablement acceptarà la tortura com a agreujant, cosa que suposaria per a Aguirre la pena capital. La mare del nen serà jutjada a part així com quatre treballadors socials de Los Angeles a qui s'acusa de negligència per haver tingut notícia de la situació del nen i no haver actuat en conseqüència.
Som conscients que els testimonis que se succeeixen en el judici i que intenten aproximar-se a l'horror que va viure la pobra criatura no són per a estómacs delicats, però tampoc els hem d'oblidar, és el mínim que devem a Gabriel. En pau descanseu.
font: antenasanluis.mx, univision.com, cristianosgays.com
GAYLES.TV
televisió Online
