Dia Internacional en memòria de les víctimes de l?Holocaust

GAYLES.TV.- Avui es commemora el 75è aniversari de l'alliberament de Auschwitz. Entre 250.000 i 600.000 persones (les xifres encara es desconeixen) van ser represaliades per ser homosexuals o mantenir relacions sexuals amb el seu mateix sexe. Als camps de concentració de l'Alemanya nazi es distingia els empresonats homosexuals, bisexuals i dones transgènere amb una insígnia que era un triangle rosa. Una insígnia «per a la vergonya, l'escòria de l'escòria» com afirma l'historiador Leopold Estapé al seu bloc L'Armari Obert.

Als camps de concentració i d'extermini nazis, a cada presoner se li exigia que usés una insígnia de tela triangular equilàtera apuntant cap avall al pit, el color del qual identificava la raó del seu empresonament. Inicialment, els presoners homosexuals homes van ser identificats amb un triangle verd (indicant criminals) o un triangle vermell (presos polítics), el nombre 175 (referint-se al l'article 175, la secció del codi penal alemany que criminalitza l'activitat homosexual), o la lletra A (que significava Arschficker, literalment «fill de puta»).

Més tard, es va establir l'ús d'un triangle rosa per als presos identificats com a homes homosexuals, que també incloïen homes bisexuals i dones transgènere (les dones lesbianes i bisexuals i els homes trans no van ser empresonats sistemàticament; alguns sí que ho van ser i se'ls va classificar com a «associals», amb un triangle negre). El triangle rosa també va ser assignat a delinqüents sexuals, com violadors i pedòfils.

«Palises, castracions, treballs forçats, injeccions mortals amb morfina, lobotomies eren la pràctica comuna durant el Holocaust. Els més joves se'ls utilitzava com a cobaies. Els suïcidis eren nombrosos, el percentatge va ser el més alt després de la comunitat jueva, es xifra per sobre del 60% . MOLTS van ser enviats a primera línia de foc«, explica Estapé.

El Triangle rosa com a reivindicació

A la dècada de 1970, els activistes de l'alliberament gai van començar a fer servir el triangle rosa per crear consciència sobre el seu ús a l'Alemanya nazi. El 1972, Heinz Heger va escriure «Els homes del triangle rosa», les memòries de Josef Kohout, un supervivent dels camps de concentració. El 1973 el grup alemany d'alliberament gai «Homosexuelle Aktion Westberlin« va fer una crida perquè els homes homosexuals usessin el triangle rosa com un monument a les víctimes passades i protestin per la discriminació contínua.

Ja als anys 1990 el triangle rosa s'usava cada cop més no només com un record sinó també com un símbol positiu d'identitat pròpia i comunitària. Comunament representava la identitat gai i lèsbica, i es va incorporar als logotips de tals organitzacions i empreses. També va ser utilitzat per individus, de vegades de manera discreta o ambigua, com a codi intern desconegut per al públic en general.

Rob Epstein y Jeffrey Friedman van dirigir l'any 2000 el documental «paràgraf 175 de«. La pel·lícula explica les històries de diversos homes i dones que van ser perseguits pels nazis pel l'article 175, que castigava la sodomia en el codi penal alemany des de 1871. Entre 1933 i 1945 van ser condemnades unes 100.000 persones en base a l'article 175, dels quals la majoria van ser condemnats a presó o cadena perpètua. Entre 10.000 i 15.000 van ser internats a camps de concentració, dels quals sobrevivien uns 4.000 al final de la Guerra. D'aquestes persones, l'any 2000 només se'n van poder trobar deu amb vida. Al documental, cinc d'aquells antics perseguits, tots de més de 90 anys, expliquen per primera vegada la seva història.