EDITORIAL.- Sembla clar que com a col·lectiu vivim un moment d'obertura i reconeixement. Hem passat de la crònica negra a les pàgines centrals dels mitjans amb més tirada, del cinema porno i la comèdia tova a les catifes multicolor dels festivals, de l'ocultació, en fi, al glamour de famosos i polítics sortint de l'armari .
Però també és evident que som un sector de la població cobejat per empreses, ajuntaments i mitjans de comunicació que han descobert el suposat poder adquisitiu dels membres de la comunitat LGTBI.
Els arguments tan portats i portats de l'absència de càrregues familiars, dels elevats ingressos professionals i de l'alta taxa de consum en oci i cultura, ens converteixen en el blanc de campanyes, promocions, festivals i esdeveniments. El príncep del capital s'ha trobat la targeta de crèdit de la Ventafocs i ara ens busca desesperadament a veure si encaixa a la nostra cartera. De repudiats i desitjats, del menyspreu a l'afalac.
Tot plegat és comprensible si tenim en compte que el 10% de la població suposa el 15% de la inversió en turisme mundial. O que la taxa de creixement del turisme homosexual duplica l'heterosexual.
Però res no justifica perdre els papers i presumir públicament de com resulta d'avantatjós econòmicament organitzar esdeveniments LGTBI. A compte de la celebració d'un festival, recentment hem pogut llegir declaracions en el sentit que el turisme gai és rendible perquè, “de moment no tenim fills, cosa que ens permet gastar més en nosaltres mateixos i viatjar a qualsevol època de l'any perquè no hem de conciliar els nostres viatges amb les vacances escolars”. Del llegit molesta el tòpic (molts/es sí que tenim fills) i la visió purament mercantilista. Però el que no s'hauria de reivindicar és que un festival LGTBI no és un al·legat a la identitat, sinó “una excusa per atraure més turistes durant aquest cap de setmana”.
En aquest cas es diu el pecat i no el pecador, perquè la intenció no és molestar ningú, sinó obrir una reflexió sobre la fi última d'un certamen LGTBI, que sempre hauria de ser la cerca de la visibilitat, la reivindicació de la igualtat i, en fi, un punt de trobada per a la comunitat. Que això genera negoci, genial, però que en sigui una conseqüència, no la causa esgrimida als 4 vents.
Editorial Gayles.tv
televisió Online
Totalment d'acord, mai no havia reflexionat sobre aquest particular. Sou el nou i gran negoci dels empresaris (que tristesa), no hi ha convicció a les idees hi ha simplement euros. Però per altra banda m'alegra comprovar que som molts els que considerem que no hi ha cap diferència, el més important és ser bona persona. Es vol els altres per la seva sinceritat, el seu somriure, les seves penes i repeteixo per ser bona persona. Us quiero nois i noies. Petons.
Moltes gràcies Lucía pel teu comentari. Realment és trist saber que els nostres esforços estan sent utilitzats amb una finalitat econòmica per persones que no tenen cap interès en la igualtat. Per això, és important que siguem conscients d'aquest tipus d'esdeveniments i lluitem en contra d'aquests actes. Actes que embruten el veritable concepte de dignitat humana. Cap persona no ha de ser considerada la «moneda d'or».