Ekai, un jove transsexual de 16 anys s'ha tret la vida al domicili familiar d'Ondarroa
GAYLES.TV.- Els informatius, els diaris diuen que Ekai s'ha suïcidat, que s'ha tret la vida i podríem haver titulat com fa dos anys aquell tristíssim “Alan s'ha suïcidat”, un més. Però no, perquè l'Ekai no s'ha suïcidat, l'han suïcidat, ho ha suïcidat la transfòbia, ho ha suïcidat la burocràcia, aquestes “rates molt dolentes” de què ell mateix va parlar fa uns mesos a la Sexta. A Ekai li han tret les ganes de viure les moltes batalles lliurades per la seva identitat, la lluita per aconseguir un canvi de nom al registre, l'estranyesa d'un DNI que no et representa, la llarga espera perquè el Hospital de Creus li proporcionés un tractament hormonal que necessitava com l'aire que respirava i que mai no va arribar, que ja no arribarà, que ja no necessita. Ekai volia que els professors i alumnes de l'institut on cursava els seus estudis rebessin formació sobre la transsexualitat i la identitat de gènere i ho volia perquè necessitava més que res al món que se'l comprengués, que se'n conegués la realitat, que se'l respectes. “Massa batalles quotidianes per a un adolescent”, és la frase de Bea Server, Portaveu de Chrysallys, la que millor expressa el que ha passat.
Per això afirmem que a Ekai ho han suïcidat perquè molt probablement d'haver pogut ser qui era, d'haver pogut reconèixer-se en el seu cos i en la seva identitat i d'haver estat respectat i acceptat, probablement insistim, la seva mare no l'hauria trobat sense vida al seu dormitori.
El verb suïcidar-se es conjuga en reflexiu, jo em suïcid, tu et suïcides, ell se suïcida… per això el titular d'aquest article és impossible i irregular, perquè se suposa que ningú no el suïciden. De pur surreal admet un pretèrit perfecte que Ekai no podrà mai conjugar, “jo m'he suïcidat” i un imperatiu de segona persona que glaça la sang a les venes, “suïcida't”. I és aquest imperatiu el que com a societat fracassada conjuguem a l'uníson amb tots i cadascun dels nens, nenes i adolescents a qui se'ls nega una cosa tan bàsica com deixar-los ser els qui són.
Compartim aquí el comunicat de Chrysallys Euskal Herria que expressa tot el dolor i la indignació que avui ens inunda:
El matí del 15 de febrer les famílies de Chrysallis Euskal Herria rebíem al whatsapp on compartim les nostres alegries i tristeses, la pitjor de les notícies. L'Anna ens comunicava que havia trobat el seu fill de 16 anys Ekai mort.
L'immens dolor d'Anna i Elaxar és també el nostre, com ho han estat les seves batalles. Batalla per aconseguir el canvi de nom al registre; batalla per rebre a la “unitat de gènere” de Creus el tractament hormonal que necessitava i que mai va arribar; batalla per aconseguir que al seu institut es realitzés la formació perquè la comunitat escolar pogués comprendre la seva realitat i així poder respectar-la, i que no es va fer... un cúmul de batalles quotidianes. Massa per a un adolescent, en aquest cas. Aquesta batalla l'hem perdut com a societat ia Ekai ningú no pot tornar-li ja la vida.
Però continuarem lluitant. Per la memòria d'Ekai. Per aquells nois i noies que continuen esperant a rebre a l'Hospital de Creus el tractament que necessiten. Per aquelles noies i nois a qui han denegat el canvi de nom. Per totes aquestes nenes, nens i joves a qui se'ls està negant una vegada i una altra la seva identitat. Pels que vindran darrere. Per una llei que els protegeixi. Per una societat informada que comprengui i accepti els fets de diversitat i on aquestes noies i nois puguin créixer, puguin desplegar tot el seu potencial, puguin viure. Perquè mai, ningú, hagi de tornar a passar el que l'Anna i l'Elaxar estan passant. Amb llàgrimes als ulls i el cor trencat, Ana, Elaxar eta família, maite zaituztegu.
Amb tot l'amor i el suport a Ana i Elaxar, pares d'Ekai.
Fonts: elpais.com, chrysallys.org.es
GAYLES.TV
televisió Online
