Drako, violència de gènere homosexual

Drako, violència de gènere homosexual

Draco, el llargmetratge del director gallec Francisco Brives, torna a ser projectat gràcies a la gran acceptació que ha tingut en la seva presentació a les jornades contra la violència familiar promogudes pel Campus Stellae a Galícia. Estrenada a l'octubre de 2013, va ser rodada a Galícia, Madrid, París i Berlín i protagonitzada pels actors gallecs Rubén de Marina, el mateix Brives i altres actors emergents com Alfredo Meixide. Draco narra un amor malalt, En què el segrest emocional i la violència dominativa són les notes consonants. La tensió de la pel·lícula augmenta en donar-se diversos casos d'assassinats estranys, donant a la cinta un toc thriller que la fa encara més sorprenent i interessant. Amb un pressupost mínim, el segon llargmetratge de Brives va aconseguir 14 candidatures als Goya 2014.

La pel·lícula tracta el tema de la violència de gènere des d'una nova perspectiva. Aquesta és una xacra social que ens afecta a tots i que va més enllà de la violència física o psicològica d'un home cap a una dona, o el contrari d'una dona cap a un home. Aquesta premissa és la que demostra Brives mitjançant un exhaustiu estudi, una realitat moltes vegades ignorada pels mitjans de comunicació i la societat: la violència dins parelles del mateix sexe. És un fet que no es contempla i és tan real com el de la violència masclista/feminista “de gènere”.

Dins de les xerrades i conferències que realitza el Campus Stellae, la pel·lícula ha estat testejada pels professionals dels Centres i associacions de maltractats/ades i hi ha hagut una total confirmació que la cinta recull, d'una manera crua però real, una realitat que malauradament no escapa a la identitat de gènere ni a l'orientació sexual de les víctimes.

La principal finalitat del director amb aquesta cinta és la de donar a conèixer el fenomen als professionals, fer-los conscients de la seva existència i que és una feina diària acabar amb aquesta problemàtica. No és només feina d'un dia per a la foto o per posar-lo en un programa electoral i no fer res al respecte després. És una lluita constant de tots i totes.

↑↓Comentar

La seva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats amb *