EDITORIAL.- La setmana passada un grup de dones militants de la CUP (Candidatura d´Unitat Popular) va convocar un acte públic per denunciar el masclisme imperant en el tracte que reben per part d'oponents polítics i altres espècimens masculins que a l'hora de desqualificar les seves posicions, ideologia i plantejaments recorren sistemàticament a l'insult i les referències sexistes.
Si s'hagués limitat a emetre un comunicat formal la cosa no hauria tingut cap transcendència, però van triar un mètode directe i impactant: presentar-se, recitar els qualificatius amb què se les defineixen i reconèixer-ne la culpa, que no és altra que haver treballat per la llibertat , la dignitat i la millora de les condicions de vida de les persones.
Van desfilar davant del micròfon amb el seu relat d'humiliacions: “Sóc Gabriela, m'han trucat vella, lletja i grossa per haver arribat als 64 anys lluitant incansablement…” “El meu nom és Mireia, gossa sarnosíssima és el que em criden per defensar un model de territori sostenible”. “Sóc Eulàlia, endarrerida, estúpida i ximple per defensar un sistema de salut públic…” “Sóc Anna Gabriel però sóc una puta, traïdora, amargada i malfollada…” I així una darrere l'altra 
van anar desgranant la trista, la casposa reguitzell de l'assetjament, dels micromasclismes, dels feminicidis quotidians que milions de dones suporten quan no empassen el model establert, quan no els dóna la gana de complir amb l'estereotip físic i mental que s'espera de elles. I la resposta va ser política perquè al final la ideologia és una qüestió política i allà cadascú amb el lloc on es posiciona en relació amb el proïsme.
Perquè després passa el que passa i es munta un desafiament del copó quan en una carta de la darrera edició del Seguiment trivial apareix la següent pregunta de “formit rosa”: “A Joc de Trons com es diu la filla marimacho de Ned i Catelyn Stark?” MARIMAT!!! Molt bonic, sí senyor! arya stark, que així es diu la filla de Ned i Catelyn és enginyosa, astuta, afronta les adversitats, té un esperit inquiet, vol explorar, aprèn
manejar l'espasa i fuig d'una mort segura vestint-se de noi. No, no s'assembla gens a la seva germana Sansa que llangueix entre brodats i sospirs al costat d'innombrables finestres, somiant amb gallards prínceps per acabar desposada per un cabró sanguinari i sàdic. Doncs ens cau millor la marimacho, mira tu per on!
I ara acaben d'anunciar a so de bombo i platerets que el canell Barbie (aquest engendre, icona global de l'anorèxia que hem posat a les mans de les nenes durant 57 anys!) tindrà 4 talles, quatre Barbies diferents: la baixeta, l'alta, la “normal” i la grassoneta. I ja amb les consciències ben tranquil·les els senyors fabricants de nines s'asseuran a esperar que totes les nenes demanin de regal la Barbie rellenita. És clar, és clar… I dic jo Per quan un Ken calb, o un garrul
o amb panxa cervesera?
Pot semblar que estem barrejant temes i no. Perquè anomenar puta a una representant política, marimacho a un personatge de ficció que no dóna la talla de nena ximple o haver picat generacions amb un model de canell de físic impossible, en el fons ve a ser el mateix, regustos d'un model patriarcal que , en última instància, no respecta ni les dones ni els homes.
I per això la denúncia, per Gabriela, per Mireia, per Eulàlia, per Anna, per Arya Stark i per les víctimes de Barbie i perquè, efectivament, “som les nétes de les bruixes que no vau poder cremar”.
Editorial Gayles.tv
televisió Online
