El 23 de setembre se celebra el Dia de la Visibilitat Bisexual
GAYLES.TV.- Sí, a les sigles LGT(B)I la B representa el col·lectiu format per les persones bisexuals malgrat les suspicàcies de heteros, heterazos i fins i tot alguns membres del propi col·lectiu LGTBI.
Per no caure a citar el comunicat reivindicatiu de torn, em permetreu que, per una vegada, adopti un to una mica personal. Fa molts, però que molts anys passejava descuradament per la Rambla de Barcelona quan em va cridar l'atenció el reclam que a viva veu repetia una prostituta dirigint-se a tothom i caldria afegir-hi i totes: “faig oncles i ties, faig oncles i ties!”. Em vaig quedar de pedra, era molt jove i ni m'havia passat pel cap que una prostituta es pogués oferir també a dones. Li he donat moltes voltes a aquest record preguntant-me si, si escau, li hauria de resultar indiferent, o si per contra se sentiria indistintament còmoda amb homes o amb dones… potser el més segur és que no fes més que ampliar les possibilitats de negoci ja que, això ho vaig aprendre més tard, en realitat en qualsevol cas aquestes trobades sexuals per a ella només havien de suposar el seu modus vivendi.
I com que un record en porta un altre, m'ha vingut al capdavant la cita amb una psiquiatre a qui algú de la meva família va tenir a bé portar-me quan li vaig confiar que, tot i tenir nuvi, m'agradava una amiga, és més, m' agradava molt. Després d'escoltar-me, la psiquiatre em va mirar fixament als ulls i va dir: «no tinc prejudicis, em sembla bé que t'agradin les dones i em sembla bé que t'agradin els homes, però t'has de decidir, triar, o una cosa o l'altra, madura si no vols ser una malalta tota la vida”. Em va quedar claríssim el tema, mai no vaig tornar a una consulta de psiquiatria per parlar de la meva vida sexual.
I fins aquí els meus records i si els he compartit és per portar a la realitat la validesa d'unes consignes que sembla mentida que encara hàgim de repetir any rere any, a la cara dels que es consideren “normals” i als qui, instal·lats en la seva orientació sense fissures, no són capaços d'entendre que algú, senzillament, pugui sentir atracció pels dos sexes. I no parlo de pansexualitat, això té més d'ideologia, estic parlant senzillament d'atracció, de plaer, de fantasies.
Perquè, com he llegit per aquí en un twitt preciós de Javier Bezares
Ser bisexual no és pas una fase.
Ser bisexual no és ser una persona viciosa.
Ser bisexual no és ser més infidel que els altres.
Ser bisexual no és ser heterocuriós.
Ser bisexual no és ser homosexual amb por.
Ser bisexual és estimar en llibertat.
La gent bisexual no està confusa ni confosa, no s'ha de definir, no està esperant trobar l'amant que li aclareixi les idees o els desitjos, existeix, sense més ni més i ho fa malgrat la bifòbia, que també existeix, fins i tot al propi col·lectiu LGTBI. Així que si comença a quedar clar que ser bisexual no és ser un vicis@, tampoc immadur/a o indecis/a, permeteu-me insistir que, sobretot, NO es tracta d'una ETAPA a la vida d'una persona. Ser bisexual no et fa més fiable o més promiscu@, millor o pitjor persona, ni tan sols millor amant. Ja n'hi ha prou de brometes casposes sobre “navegar a vela ia motor”, sobre “carn i peix”. Tant de bo ningú, mai, hauria de lluitar per visibilitzar-se.
Montse Trillo
font: com.com, verne.elpaís.com
Fotografia: Veure Tele, El Televiser
GAYLES.TV
televisió Online
