52 entitats trans i LGTBI opinen sobre les jornades al voltant de “LA CONSTRUCCIÓ DE LA IDENTITAT DE GÈNERE, MENORS I DISFÒRIA DE GÈNERE”
EDITORIAL GAYLES.TV.- Si hi ha un dret inalienable, intrínsec en ser, és el dret a la pròpia identitat en qualsevol àmbit, nacional, lingüístic, racial però, sobretot a la identitat sobre el gènere sentit per ser la base sobre la qual es construeix la personalitat de lindividu. I és la persona i ningú més qui pot reflexionar, debatre, marcar els límits o la base sobre la qual es construeix aquesta identitat. Sembla una cosa òbvia, no? Doncs bé, a les jornades sobre infàncies, adolescències i joventuts trans que s'han clausurat ahir a Madrid, a la Universitat de Comillas, sota el títol: “LA CONSTRUCCIÓ DE LA IDENTITAT DE GÈNERE, MENORS I DISFÒRIA DE GÈNERE”, ni una sola de les persones que presentaven ponències era trans.
Segur que hi haurà qui opini que es tracta d'unes jornades professionals i de la mateixa manera que no cal estar sord per ser otorino, és evident que es pot debatre sobre la transsexualitat sense ser-ho. Però és que n'hi ha prou amb una lectura en diagonal del programa per adonar-se que es tracten temes en què resulta ofensiu, per no dir manipulador, no comptar amb la veu de les persones afectades, és a dir, els individus transsexuals. Aspectes jurídics, bioètics, històries de vida. I és que a l'arrel de la qüestió subsisteix el fet que se segueix enfocant el tema des d'una perspectiva patologitzant. Hem passat del “passin i vegin”, de ser l'anomalia a la carpa circense a ser l'insecte al microscopi de l'entomòleg. Una actitud que si no impliqués tant patiment per a tanta gent, podria ser titllada gairebé de mala educació, com quan es parla d'algú present fent veure que no ho està.
És per això que 52 col·lectius trans i LGTBI s'han unit i alçat les veus, perquè es pugui escoltar també el que les persones trans i el seu entorn aliat han de dir sobre la identitat trans a la infància i l'adolescència. Perquè més enllà dels estudis que els professionals d'“unitats especialitzades” presenten sobre la qüestió, hi ha la vivència en primera persona i el dret, com a mínim, a ser tingut en compte quan s'està debatent sobre tu.
Avui hem volgut cedir aquest espai a aquests col·lectius i al comunicat que sobre les jornades al voltant de la “LA CONSTRUCCIÓ DE LA IDENTITAT DE GÈNERE, MENORS I DISFÒRIA DE GÈNERE” acaben de publicar. Creiem que val la pena transcriure'l íntegrament perquè importa que el seu contingut arribi al nombre més gran de persones possible i perquè la seva difusió és gairebé una responsabilitat moral de qui se senti implicat en la lluita per la integració, la diversitat i el dret a la pròpia identitat. Per això us recomanem no aturar aquí la lectura, val molt la pena.
Perquè la identitat no es pot diagnosticar. La identitat és un dret.
A continuació us deixem en comunicat que ens ha facilitat la Fundació Daniela.
Comunicat de les entitats Trans i LGTBI de tot Espanya sobre la Jornada “LA CONSTRUCCIÓ DE LA IDENTITAT DE GÈNERE, MENORS I DISFÒRIA DE GÈNERE” que s'ha celebrat avui, 6 de octubre de 2016, a la Universitat Pontifícia de Comillas a Madrid.
En nom de 52 col·lectius Trans i LGTB de tot Espanya volem alçar les nostres veus sobre la Jornada: “LA CONSTRUCCIÓ DE LA IDENTITAT DE GÈNERE, MENORS I DISFÒRIA DE GÈNERE” que s'ha celebrat avui 6 d'octubre del 2016 a la Universitat Pontifícia Comillas.
I ho volem fer perquè en aquestes jornades també s'escoltin altres plantejaments i perspectives a les aquí plantejades. Perquè s'escolti el que les persones trans i els nostres aliadxs hem de dir sobre les identitats trans en la infància i l'adolescència.
Comencem dient que aquestes jornades estan centrades sobre la realitat de les persones trans, i no obstant això, en elles no apareix al programa ni una sola persona trans com a ponent. Això no és casualitat, hi ha molts motius que expliquen per què no estem presents i no és una cosa nova. Des de certes esferes mai no s'ha donat la paraula a les persones trans, mai no hem tingut una veu per parlar de la nostra pròpia realitat i les nostres necessitats. I no ha estat així perquè mai no se'ns ha deixat expressar-nos ni s'ha sentit els nostres arguments. Els que viuen en primera persona aquesta realitat diàriament.
I la raó de tot això és precisament la patologització que continua existint a l'hora d'abordar les identitats trans en la infància i l'adolescència en les unitats “especialitzades” que hi estan representades, i els professionals que les personifiquen.
La patologització de les seves perspectives és fàcilment identificable:
1. Es continuen considerant com a correctes, congruents i vàlids els cossos i les identitats de les persones cis (és a dir, persones no trans) i per això es qüestionen les nostres identitats. S'avaluen, s'observen… fins al punt que depenem d'aquestes avaluacions per poder viure com els homes, les dones o les persones no binàries que som. Això evidencia una visió patologitzant; creure que cal assegurar-se que efectivament siguem el que diem ser, preguntar-se si això pot ser degut a un altre trastorn, tenir la certesa que sigui una cosa duradora en el temps… Una perspectiva que els ha portat a assumir que les persones menors d'edat no pot saber quina és la seva identitat excloent-les de ser ciutadanes de ple dret. De la mateixa manera que s'ha fet amb les persones no binàries, les persones trans que no són ni homes ni dones i que per tant s'enfronten també amb els prejudicis en què se sustenten aquestes unitats.
Perspectives i intervencions que s'han vist obligades a modificar en alguns casos ia les quals se segueixen resistint a dur a terme en altres, a les Unitats especialitzades en l'atenció de persones trans d'Andalusia i Madrid, ponents en aquestes jornades, únicament a través del mandat de les legislacions que en aquest sentit s'han aprovat tant a Andalusia com a Madrid. Legislacions davant les quals molts dels seus professionals han manifestat públicament estar en contra o considerar-les errònies malgrat haver estat redactades pels propis col·lectius de persones trans, professionals aliats i posteriorment aprovades per majoria a l'assemblea.
2. En aquestes jornades s'ha continuat equiparant ser trans a patir “disfòria de gènere”, només cal veure el títol de les jornades. No totes les persones trans patim disfòria, patim les conseqüències del cisexisme i de la transfòbia i alguns podem o no tenir malestar amb els nostres cossos i d'altres no. No es pot continuar assumint que les persones trans patim disfòria per ser daquesta condició. Això també és patologització.
3. És per això que sota aquesta visió les persones trans no tenim cabuda en aquestes jornades: Què en sabran? Què sabrà un nen o un adolescent de la seva identitat? Ja estan els professionals, que són els que realment entenen de patologies i tractaments. No se'ns escolta ni se'ns ha escoltat quan hem cridat, plorat, reclamat o denunciat. Tampoc quan estàvem a punt del suïcidi.
4. No estem tampoc perquè no interessa escoltar-nos. Molts dels lxs professionals que ens atenen a la sanitat saben que no estem conformes amb com ens tracten i prefereixen evitar el conflicte que preveuen i que efectivament existeix, per seguir fingint que tot està sota control i que les persones trans estem feliços a les mans .
5. Justament, aquestes jornades s'estan celebrant a l'octubre, un mes en què des del 2007 es celebra el Dia Internacional d'Acció per la Despatologització Trans, llançat per la Campanya Stop Trans Patologització. Una plataforma internacional iniciada a Espanya, que té una adhesió de 405 grups i xarxes activistes, institucions públiques i organitzacions polítiques dels cinc continents. Aquest moviment és necessari avui dia per la patologització a què alguns dels professionals que són presents en aquestes jornades, o que són membres d'organismes mèdics internacionals ens intenten sotmetre a les persones trans, ja siguin menors o majors d'edat.
És per això que els col·lectius signants d'aquest comunicat demanem a tots els professionals mèdics o sociosanitaris que:
– Deixin ja de parlar de disfòria, avaluació o tractament. Les persones trans no estem malaltes.
– Deixin ja de qüestionar les nostres identitats.
– Deixin ja de creure's amb el dret de decidir qui som.
– Deixeu ja d'ignorar les nostres veus i les nostres necessitats.
La identitat no es pot diagnosticar. La identitat és un dret.
Entitats signants:
Arcòpoli
Areles, associació de menors trans*.
Autonomia trans
Chrysallis. Associació de famílies de menors transsexuals Chrysallis Madrid.
COGAM
Col·lectiu Bolo Bolo
L'home transsexual
FELGTB (En representació de 47 col·lectius federats de tot Espanya)
Fundació Daniela. Per la igualtat de nens, adolescents i joves trans i les seves famílies.
Fundació Triangle
Trans empremtes.
font: Fundació Daniela
GAYLES.TV
televisió Online
