DARRERA HORA GAYLES.TV.- No hi ha manera d'embellir el titular, perquè és una notícia horrible i qualsevol altra frase resultaria un eufemisme. David Bowie ens ha deixat, adéu Comandant Tom, Bowie inicia la seva última odissea espacial… No, la mort s'ha emportat un dels germans grans d'una generació i no hi ha manera de suavitzar-ho, senzillament David Bowie ha mort.
Avui els obituaris parlaran que va ser una de les figures més grans del pop, de la música electrònica, del plastic soul o del glam rock. Que va ser polifacètic i genial no només com a músic, sinó en tot allò que va fer: cinema, producció musical, arranjaments i composicions per a altres músics. Tota aquesta informació està ara fent la volta al món en els rotatius, quan ni tan sols Wikipedia ha actualitzat el seu text per afegir la fatídica data del final, 11 de gener del 2016, només tres dies després de fer 69 anys i de regalar-nos el seu últim disc, Blackstar, amb títols que avui ens semblen carregats de significat com “Lazarus” o”I 
Can't Give Everything Away”.
Però no hi haurà lloc per a tots els camins que va obrir, que ens va obrir. Avui que parlem de pansexualisme i de diversitat com no recordar el seu genial i androgin alter ego Ziggy Stardust, there's a starman waiting in the sky? Qui esmentarà l'irreverent i sensual vampir que compartia “L'ànsia” amb Catherine Deneuve i Susan Sarandon? Quin rei dels goblins ens guiarà a través del laberint? Li devem també la seva declaració de bisexualitat ¡el 1972!, quan anys més tard confessava que malgrat, efectivament, ser bisexual, ho va fer més com «una compulsió per burlar els codis morals que per un veritable estat biològic i psicològic de l'ésser» . Tota una declaració de principis.
Seguirem eternament enamorats dels seus ulls de dos colors, de la seva ambivalència, el seu glamour i la seva elegància. I aquesta nit, quan aixequem la vista al cel i vegem una estrella travessar el firmament sabrem que és Bowie qui ens sobrevola assegut sobre el bidó de llauna de la seva nau, flotant en un entorn estrany, fascinat per les estrelles que avui brillen diferents per a ell . Mentre lluny, allà baix, el món, el planeta Terra està més trist que mai i ell, que va trencar tots els motlles, que fins a l'últim dia va crear, va inventar i es va reinventar, no hi ha res que pugui fer per consolar-nos.
I'm stepping through the door
And I'm floating in the most peculiar way
I les estrelles avui es veuen molt diferents
For here am I sitting in a tin can
Far above the world
Planet Earth is blue, and there's nothing I can do.
Us deixem amb tres versions de “Space Oddity”, la primera original del 1969, la més coneguda del 1972 i l'estranya versió en italià que va publicar al seu disc “Rare” amb el títol de “Ragazzo solo, Ragazza sola”. És el nostre petit homenatge.
Fins sempre David, Major Tom, gràcies per fer-nos més lliures, més lleugers, més irreverents, menys transcendents.
Última hora Gayles.tv
televisió Online
[youtube https://www.youtube.com/watch?v=D67kmFzSh_o]
[youtube https://www.youtube.com/watch?v=cYMCLz5PQVw]
[youtube https://www.youtube.com/watch?v=4TVW7c1QsMQ]
