El tribunal Constitucional sentencia que la identitat de gènere té protecció com a dret fonamental de la persona
El Tribunal Constitucional ha declarat il·legal tota discriminació contra les persones trans amb motiu de la seva identitat de gènere, en considerar que contradiu els drets consagrats a la Constitució. Els magistrats han analitzat l'acomiadament d'una persona transsexual i, encara que no han considerat que la seva condició fos el motiu pel qual va perdre la feina, sí que defensa la protecció legal de les persones transsexuals, i assenyala que han patit “profunds prejudicis arrelats normativament i socialment".
La sentència reconeix per primera vegada que discriminar les persones trans xoca amb la ConstitucióTot i que ha rebutjat el recurs d'empara presentat per una enginyera aeroespacial que va rebre comentaris dels seus superiors per anar de vegades vestida amb pantalons i altres amb faldilla. L'empresa la va acomiadar al·legant que no havia superat el període de prova, i el tribunal dóna credibilitat a aquest argument.
Posició de desavantatge social històricament arrelat
La sentència —de la qual ha estat ponent la magistrada Maria Lluïsa Balaguer— sosté que “la identitat de gènere és una circumstància que té a veure amb el lliure desenvolupament de la personalitat, íntimament vinculada al respecte de la dignitat humana” (art. 10.1 de la Constitució). Afegeix que aquest tret de la identitat, “quan no s'ajusta a paràmetres heteronormatius clàssics, és a dir, allà on identitat de gènere i sexe de la persona no són absolutament coincidents, pot fer l'individu creditor d'una posició de desavantatge social històricament arrelat”, de les que prohibeix el article 14 de la Constitució.
El tribunal considera que són “els profunds prejudicis arrelats normativament i socialment contra aquestes persones” els que poden derivar en discriminacions incompatibles amb el dret a la igualtat proclamat pel text constitucional. En concret, es recull a l'esmentat article 14, que estableix que “els espanyols són iguals davant la llei, sense que pugui prevaler cap discriminació per raó de naixement, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social".
Inversió de la càrrega de la prova
En supòsits de denúncies d'aquest tipus, quan hi ha indicis que hi ha pogut existir una discriminació, els tribunals admeten la inversió de la càrrega de la prova, és a dir, que sigui l'empresa la que hagi de demostrar que no va efectuar l'acomiadament per aquesta causa, sinó per altra legalment admissible.
En els pronunciaments judicials previs a la presentació del recurs d'empara es va estimar que l'empresa havia justificat les raons per a l'acomiadament, i el Constitucional no va modificar aquest criteri. Respecte d'això, van ser rellevants els testimonis prestats en el sentit que el recurrent va poder continuar assistint a la feina amb pantalons o amb faldilla, segons la seva lliure voluntat, sense que se li imposés cap indumentària.
El tribunal, però, ha volgut fer compatible el rebuig de l'empara amb un missatge rotund a favor de la no discriminació de les persones trans, recollint en aquest sentit diversos pronunciaments de la justícia europea. Se cita així que el Tribunal Europeu de Drets Humans també interpreta la clàusula antidiscriminatòria continguda a la Carta Europea de Drets Humans "com una clàusula oberta que permet la inclusió de la identitat de gènere entre les característiques protegides".
