Carmen Calvo s'absté a la votació de la Llei Trans, que ara haurà de passar pel Senat
El Projecte de llei per a la igualtat real i efectiva de les persones trans i per a la garantia dels drets de les persones LGTBI ha tirat endavant amb 188 vots a favor dels socis de Govern, 150 en contra de PP i Vox, i set abstencions; entre elles, la de la socialista Carmen Calvo, la figura socialista més visible quant a l'oposició a aquesta norma, que ara manté la resistència dins del partit. La norma haurà de passar ara pel Senat.
Calvo es exvicepresidenta del Govern i ara presidenta de la Comissió d'Igualtat on s'ha tramitat aquesta norma. Després de la votació d'aquest dijous, ha afirmat que vol una llei, “però no aquesta”, i que “assumeix les conseqüències” de la seva abstenció. L'Executiu ha complert el seu objectiu: que la norma fos aprovada a la Cambra baixa abans de final d'any, i això malgrat que durant els darrers mesos el text ha estat apuntalat per la incertesa i els incendis constants a compte de la lliure autodeterminació de gènere.
Drets trans, drets humans
Aquesta qüestió, sobretot pel que fa als menors de 14 i 15 anys, ha estat motiu no només de batalles polítiques entre les socialistes i les d'Unidas Podemos, i del bloc de la dreta i la ultradreta contra el de l'esquerra, sinó també al moviment feminista, que ha patit la major fractura de la seva història per les posicions trobades amb aquesta norma.
Irene Montero, ministra d'Igualtat, ha estat aquest 2022 més que mai al punt de mira, entre altres qüestions, per aquesta norma. La seva aprovació ara és “avançar en drets"I"la manera més contundent de fer front als reaccionaris i de continuar avançant en democràcia”, va afirmar Montero hores abans que es produís la votació. “Avui aquesta Cambra diu que els drets trans són drets humans", Va afegir.
Autodeterminació i més mesures legals
Finalment, i si res no es torça, les persones trans podran modificar el seu sexe legal sense condicions mèdiques ni informes diagnòstics. A més del canvi de sexe legal, la norma desplega un marc integral de mesures. Entre elles, el fi del matrimoni obligat per a parelles de dones que vulguin filiar els seus fills i filles, la prohibició de les teràpies de conversió, protocols per a les persones trans i intersexuals en l'àmbit de la salut, l'obligació d'impulsar plans d'igualtat LGTBI a les empreses de més de 50 treballadors o el foment d'enquestes i estudis sobre la situació de les persones LGTBI.
Fora s'han quedat algunes qüestions que reclamen diversos partits i els col·lectius LGTBI, entre elles, el reconeixement a les persones no binàries, que no ha tirat endavant pel vot en contra del PP, Vox i el PSOE.
