Camps de concentració feixista que acabarien sent espais de llibertat per a gais.
EDITORIAL GAYLES.TV.- Vivim temps convulsos, la Unió Europea perd un dels seus pilars amb el Brexit. La por dels moviments migratoris i la crisi dels refugiats fa esclatar una bomba de què encara no coneixem l'abast dels danys causats. I mentrestant tanquem el pas a milers de persones que truquen a les portes del vell continent fugint de la guerra i la desolació per trobar-se les portes tancades i la ignomínia de veure's amuntegats en camps que fereixen la memòria amb imatges que alguns voldrien oblidar. Imatges i vivències que recorden altres no tan llunyanes i que de vegades ni tan sols coneixem malgrat ser-nos molt afins.
Però per no repetir els errors de la història abans cal conèixer-la. Avui us portem el relat d'uns fets poc coneguts que van afectar centenars de gais a la Itàlia de Mussolini. Per al feixisme italià l'homosexualitat no era més que un “vici estranger” importat d'Anglaterra i Alemanya. Segons el Duce “els italians són massa mascles perquè hi hagi homosexuals”. Aquest va ser el motiu que ordenés retirar un article del codi penal que pretenia sancionar l'homosexualitat com a delicte. Acceptar-ho equivalia a reconèixer la seva existència i el que era pitjor, qüestionava el mite de la virilitat italiana.
Era molt millor actuar fora de la llei, en silenci, assetjant, fent batudes il·legals, extorsionant i donant pallisses sempre que es fes exhibició de l'opció sexual. De fet un decret de 1931 autoritzava “mesures de neteja” contra aquells que posessin en perill la moral i els bons costums. O sigui que es tractava d'escombrar i amagar la pols sota la catifa o el que és el mateix: centenars dels anomenats “culattoni” van ser deportats durant períodes de 5 anys a diminutes i perdudes illes de la geografia italiana.
Les principals van ser Lampedusa, Sant Domino, Favignana i Ustica. Algunes havien estat utilitzades com a presó des de l'època de l'Imperi Romà. En el període comprès entre 1938 i 1943 centenars d'homosexuals acusats de pederàstia van ser confinats en condicions infrahumanes. Uns fets que després caurien en l'oblit per ser rescatats amb la publicació recent del llibre “La città i l'isola” (la ciutat i l'illa) dels investigadors Gianfranco Gorretti i Tommaso Giartosi, origen del còmic «A Itàlia són tots mascles» de Luca de Santis i Sara Colaone.
A la majoria d'aquestes illes, els homosexuals compartien desterrament o bé amb presos comuns com en el cas de Favignana o amb aquells que el règim feixista considerava indesitjables de tot pelatge com a comunistes, anarquistes, socialistes, republicans i fins i tot testimonis de Jehovà. Aquesta amalgama s'amuntegava en un autèntic camp de concentració a Ustica.
Però una d'aquestes illes passaria a la història per la peculiaritat d'acollir només una població reclusa homosexual, l'illa de San Domino. Al principi un total de 100 reclusos van ser allotjats en dos espartans barracons sense aigua ni llum elèctrica. Però malgrat les condicions infernals del seu confinament, per a molts va ser millor que la presó de silenci que vivien a les seves ciutats d'origen. Sense pretendre-ho, a San Domino, la Itàlia feixista havia creat un espai on tots aquells exiliats podien, per primera vegada a la seva vida, mostrar-se obertament com eren. Giuseppe B. un dels interns, en una entrevista a la revista Babilònia declarava: “Aleshores si eres una femmenella (una paraula de l'argot italià per parlar d'homes gais) no podies ni tan sols sortir de casa, fer-te notar; la policia t'arrestava. Per contra, a l'illa celebràvem el dia dels nostres sants o l'arribada d'algú nou. Fèiem teatre i podíem vestir-nos com a dones i ningú deia res".
Tot i la vigilància dels guàrdies hi va haver més d'un idil·li i diuen que quan, després d'esclatar la Segona Guerra Mundial van ser tornats als seus llocs de procedència en una mena de règim d'arrest domiciliari, molts van plorar per haver de separar-se dels seus nuvis i amics per tornar als armaris foscos d'una Itàlia que els condemnava i criminalitzava.
Resulta paradoxal que ens escandalitzem d'aquests fets mentre guardem silenci a les condicions de precarietat i desolació absoluta, a l'extorsió, el xantatge i els abusos sexuals que pateixen els qui es deixen la vida trucant a les portes d'una Europa que, massa vella per recordar la seva pròpia història corre el risc d'haver de reviure-la.
Fonts: Públic.es
GAYLES.TV
televisió Online
