"Carmen i Lola", l'esquinçament - Gayles.tv Televisió LGTB+

Carmen i Lola, òpera prima d'Arantxa Echevarría, arriba a la gran pantalla després de recollir elogis a Cannes i una agra polèmica amb associacions gitanes

GAYLES.TV.- Aquest divendres passat va arribar a les pantalles comercials «Carmen i Lola», la primera pel·lícula de Arantxa Echevarría que signa el guió i la direcció. I ho fa amb el sabor agredolç de qui, fins i tot abans de l'estrena, recull a parts iguals elogis i crítiques, aplaudiments i una enverinada polèmica amb qui menys podia preveure's, amb la Associació Gitanes Feministes per la Diversitat i amb Afrofèmines. En tots dos casos i tot i reconeixent no haver vist la pel·lícula, es van escriure duríssims articles contra la directora acusant-la de reforçar estereotips caducs i masclistes. Es criticava Echevarría per «arrogar-se com a paia i bilbaïna un rol de salvadora de la comunitat gitana però invisibilitzant la seva realitat des d'una mirada de feminisme blanc i estereotip cultural». El que va esperonar crítiques tan dures van ser unes declaracions d'Echevarría: "explica una palla la situació d'una dona gitana o no la explica ningú, i malauradament ha de ser una palla qui ho expliqui perquè elles no tenen veu". La recriminació de l'associació entrava en terreny pantanós en dir que “hi ha centenars de temes (sobre la cultura gitana) dels quals parlar i heu de parlar de 'això'? " . I és que “això” és, per descomptat, el lesbianisme dels seus protagonistes i davant d'aquest atac la directora va sortir a defensar-se afirmant que “Elles (gitanes lesbianes) em van demanar que si us plau contés la seva història ja que elles no poden. I això he fet, donar-los veu i fer servir les pantalles de cinema com un altaveu”.

L'enfrontament es va agrair fins al punt que la“Mostra de Cinema i Dones” que se celebra a Pamplona i que tenia previst una passada del film, va acabar desprogramant la pel·lícula, no és clar si per les denúncies de les associacions o per la voluntat de la directora de no abonar més enfrontaments. I el tema, probablement i ara que ja es projecta a les sales públiques, no es quedarà aquí. Podeu seguir la cronologia dels fets als enllaços que trobareu a peu de pàgina, per part nostra preferim entrar en altres matisos.

En primer lloc cal destacar que tot l'elenc de la pel·lícula, des de la parella protagonista (impressionants Rosy Rodríguez i Zaira Morales) fins a l'últim venedor de mercat ambulant, cosí, cosina, pare, mare, pastor evangelista o qui vulgui que aparegui a la pel·lícula no són actors ni actrius professionals, són gitanos que transpiren autenticitat, que no costumisme i una mica de veritat hi haurà al film quan han prestat les veus, el gest i les cares a aquesta història. Bastant li ha costat a Echevarría trobar dues noies gitanes que s'atrevissin a viure una història lèsbica davant de les càmeres. “Veníen les noies al càsting i, abans que res, els preguntava: A tu t'importaria sortir fumant a la pel·lícula? Estàs boja palla! Què diran de mi!, em contestaven. Així que ni tan sols continuava amb la prova. Algunes que sí que s'animaven al principi, a la segona o tercera prova s'adonaven de l'enjundia del tema i s'espantaven".

Pot ser que la pel·lícula carregui les tintes en retratar una comunitat i una cultura en excés tradicionalista i intolerant. Potser de principi a fi sigui un enfilall de tòpics sobre els costums, modes de vida, expressió, rituals i organització dels gitanos. O potser no. La veritat és que viuen, conviuen i comparteixen espai i societat amb els paios com si fossin universos paral·lels, fosos però distants, quotidians i aliens. Una implacable llei de decoherència ens separa i ens manté ignorants de les realitats respectives. Com podem afirmar que la situació esquinçadora a què s'enfronten lesbianes i gais d'algunes cultures com la gitana no és certa? Potser no ressonen afirmacions no tan llunyanes en boca de paios i paies com ”abans haguessis nascut morta que bollera”? Tan aviat oblidem?

No ens posicionarem, potser per la humilitat de reconèixer que ens falta informació sobre una realitat que desconeixem en profunditat i perquè el que ens importa aquí és posar en valor l'autenticitat sense fissures de “Carmen i Lola”. Tendra, emotiva, ben narrada des dels silencis i les mirades, amb la força innegable d'un primer amor prohibit i aclaparador i amb la duresa d'un entorn que com tants altres entorns culturals justifiquen, en pro de la tradició, el sotmetiment i sacrifici de el més autèntic de l'ésser humà a la col·lectivitat.

“Carmen i Lola” és un cant a la llibertat, al desarrelament, al dolor d'haver d'escollir entre ser o ser acceptat. Imprescindible.