Transsexualitat als animals

peixos-pallasso-anemona Transsexualitat als animals

EDITORIAL GAYLES.TV.-  Fa un any, per aquestes dates, publicàvem l'editorial "D'animals i homosexuals" basat en l'esplèndid article del biòleg Marc Arenas Camps titulat "L'homosexualitat és molt animal". En ell, el Marc ens parla que a la natura hi ha més de 1.500 espècies animals amb conductes habituals que podrien ser considerades homosexuals.

Marc Arenas ens sorprèn ara de nou amb una reflexió sobre transsexualitat al regne animal a l'article "El canvi de sexe també és cosa d´animals". Amb el seu habitual to amè i divulgatiu, el Marc ens explica com certs animals, especialment peixos, mol·luscs, crustacis, meduses, equinoderms i anèl·lids, canvien de sexe al llarg de la seva vida en allò que es coneix com a hermafroditisme seqüencial.

Podeu accedir al text seguint el link de l'article però hem considerat oportú reproduir aquí íntegrament l'article de Marc.

Aprofitem per agrair a Marc Arenas la deferència de concedir-nos la primícia d'aquest interessant article i recomanar-vos que no deixeu de visitar el bloc que dirigeix: “All you need is biology”, un espai LGTBI fríendly dedicat a la divulgació de temes relacionats amb la biologia.

___________________________________________

 

EL CANVI DE SEXE TAMBÉ ÉS COSA D'ANIMALS

 

El canvi de sexe no és només present en l'ésser humà (conegut com a transsexualitat), sinó que hi ha alguns exemples d'espècies animals que canvien de sexe, és a dir, neixen mascles o femelles i, al llarg de la seva vida, canvien al sexe oposat. Voleu conèixer algunes d'aquestes espècies? Recorda que també pots llegir un article aquest bloc sobre Homosexualitat al regne animal. 

TRANSEXUALITAT ALS ANIMALS

El canvi de sexe en animals és un fet poc estès, però és present sobretot entre els peixos i alguns mol·luscs,meduses, crustacis, equinoderms i cucs.

De tota manera, en el cas dels animals, el terme utilitzat no és el de transsexualitat. El canvi de sexe al regne animal és un tipus concret d'hermafroditisme: l'hermafroditisme seqüencial.

Aquest canvi de sexe està normalment programat genèticament i està influït per l'ambient en què es desenvolupa. De totes maneres, en néixer ja tenen ambdós sexes, de manera que la determinació del sexe no ve donada pels els gens.

Hi ha diferents tipus d'hermaforditisme seqüencial:

  • Protandria: quan l'organisme neix mascle i canvia a femella, com és el cas el peix pallasso (gènere Amfiprió).
  • Protogínia: quan l'organisme neix femella i canvia a mascle, com els peixos làbrids.
  • Canvi de sexe bidireccional: quan l'organisme té els òrgans sexuals femenins i masculins complets, però actua de mascle o femella durant diferents etapes de la vida; com és el cas del peix Lythrypnus dalli. 

El que és clar és que aquesta estratègia suposa un avantatge important respecte a altres espècies: davant d'unes condicions extremes, els organismes tenen la capacitat d'assegurar les generacions futures amb el canvi de sexe.

EL PEIX PALLASSO

El peix pallasso és un dels exemples més coneguts de canvi de sexe al regne animal. El nostre amic Nemo, al llarg de la seva vida es convertirà en femella. Els peixos pallassos neixen tots mascles, però a partir de certa edat canvien de sexe. També poden canviar de sexe si mor la femella del grup, així que, encara que la mare de Nemo va morir, va trobar al seu pare la seva mare també.

peix pallaç canvi de sexe
Parella de peixos pallasso, amb la femella més gran amb el mascle (Foto: Georggete Douwma,Arkive).

La forma de reproducció d'aquests peixos tan colorits i coneguts és molt curiosa: a cada anèmona, animals cnidaris amb els que viuen a simbiosi, viu un harem, format per una femella (més gran en grandària que el mascle), un mascle reproductor i diversos mascles no reproductors.

Cicle de vida del peix pallasso (Foto: The fisheries bloc).
Cicle de vida del peix pallasso (Foto: The fisheries bloc).

Si la femella mor, el mascle reproductor es transforma en femella i el mascle no reproductor més gran madura sexualment.

JANTÍNIDS

Els jantínids són un grup de cargols marins amb una característica molt especial: utilitzen les baves per produir unes basses de bombolles, que utilitzen per surar a l'oceà. Els més capacitats poden arribar a formar una bombolla per minut.

janthina janthina
Cargol de color violeta (Janthina janthina) (Foto: Roboastra).

Doncs bé, aquesta família de gasteròpodes està formada per individus que poden canviar de sexe. Com els peixos pallasso, els organismes neixen mascle i després canvien a femella.

TARDOR NETEJADOR

El tord netejador (Labroides dimidiatus) és un peix làbrid, en el qual el canvi de sexe es deu a certes pautes de comportament.

Tordo netejador (Labroides dimidiatus) (Foto: Darwin Books Cats).
Tordo netejador (Labroides dimidiatus) (Foto: Darwin Books Cats).

Normalment, hi ha un mascle dominant que manté un harem de femelles, però si aquest mor, la femella dominant assumirà la posició del mascle en poques hores, festejant a altres femelles encara que el canvi de sexe pugui allargar-se unes dues setmanes.

LA LAPA SABATILLA: QÜESTIÓ DE MIDA

Hi ha un cargol marí, la lapa sabatilla (Crepidula fornicata), que el seu canvi ve controlat per la mida dels individus. Aquests mol·luscs neixen com a mascles però, a partir d'una certa grandària, es converteixen en femelles.

Es tracta d'uns cargols molt curiosos: viuen apilats els uns sobre els altres, amb els organismes més grans a la part inferior. Això vol dir que l'exemplar de la base és una femella i els superiors són mascles. Així, quan la femella mor, el mascle més gran es converteix en la femella del grup.

crepidula fornicata
Lapa sabatilla (Crepidula fornicata) (Foto: Dr Keith Hiscock).

Es tracta d'una espècie exòtica a Espanya, la qual podria estar ocupant tota la costa gallega. De tota manera, la seva àrea de distribució natural és Amèrica del Nord.

AL MEDITERRANI TAMBÉ PASSA

Fins ara hem vist només espècies que viuen lluny de nosaltres, però el cert és que aquest comportament també és present en algunes espècies del mar Mediterrani. Alguns exemples són laestrella de capità (Asterina gibbosa) o el peix verd (Thalassoma gall dindi).

El peix verd és un dels més colorits i vistosos que viuen a les aigües del Mediterrani. En aquest cas, en néixer són femelles, però segons la proporció de sexes, es poden convertir en mascles.

peix verd thalassoma gall dindi
Peix verd (Thalassoma pavo) (Foto: Matthieu Sontag, Creative Commons).

REFLEXIÓ

Si sou dels que penseu que el canvi de sexe en l'ésser humà és antinatural, ja veieu que a la natura hi ha múltiples exemples d'animals que fan justament això mateix

MARC ARENAS CAMPS

________________________________________________________________________________________________________________

Fonts: Tot el que necessites és biologia

GAYLES.TV
televisió Online 

Segueix-nos a: Facebook Twitter Instagram

 

↑↓Comentar

La seva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats amb *