Amb 4 nominacions als Oscars 2018, “Call me by your name” ens ofereix un esplèndid cant a la vida a través d'una història gai sense drames ni tragèdia
GAYLES.TV.- “Call me by your name” era un projecte del veterà director James Ivory (Maurici, El que queda del dia) que finalment ha assumit la producció i l'elaboració del guió. La direcció ha recaigut en Luca Guadagnino, qui a través d'imatges suggestives ens dóna una magistral lliçó de cinema narrant-nos la història d'una passió a través d'una càmera pausada, elegant i que suggereix més que no pas mostra.
Basada en la novel·la homònima de André Aciman, la pel·lícula ens parla del descobriment de l'amor, del primer amor, del rampell que ens empeny a consumar-lo i del dolor de la seva pèrdua. Però el valor de “Call me by your name” com a film LGTBI rau que no és una tragèdia homosexual a l'ús, com declara un dels seus protagonistes, Armie Hammer a Vanity Fair: “Em va encantar això de la pel·lícula. Ningú malalta, ningú és copejat per camperols del sud. Ningú és rebutjat per la família o pels amics. Ningú ha de sortir de l'armari i després patir-ne les conseqüències”. Estimar algú del mateix sexe no ha de ser una odissea impossible i l'equip de la pel·lícula ha insistit en la tesi que no es tracta d'un film estrany, malgrat que Luca Guadagnino sigui obertament gai, sinó tot al contrari: una obra fresca, sensual, exquisida que narra la trobada entre dues persones i el descobriment de l'amor i el desig indistintament de quin sigui el seu gènere o orientació sexual.
La pel·lícula ve avalada per quatre nominacions a l'Oscar, que són les de millor pel·lícula, guió adaptat, actor principal per la interpretació del jove Elio a càrrec de Timothée Chalamet i millor cançó original per “Mistery of Love” de l'indie Sufjan Stevens.
Però és que encara que no arribés a alçar-se amb cap de les preuades estatuetes, “Call me by your name” és una pel·lícula de visió obligada, un luxe per als sentits i la reivindicació d'una sèrie d'elements preciosistes que recorren el film i que li són molt estimats a Luca: l'erudició que esquitxa les converses familiars de manera fluida i intel·ligent, la música que s'erigeix en un protagonista més de la trama i l'envolupant paisatge estival d'una Itàlia sensual que impregna els sentits a través de la pantalla. En resum l'hedonisme, el gaudi de la vida, el Carpe Diem d'una dècada, la dels 80 omple de ruptures i reivindicacions vitals.
I és que l'única cosa a què s'enfronten els amants és alhora en totes les formes, el d'un estiu que passa massa ràpid, el de la diferència d'edat entre tots dos i el dels diversos moments vitals… però tots aquests elements no entenen d'opció sexual, perquè el temps és una cosa que incumbeix a tots els éssers humans, que a tots ens atrapa i ens empeny.
Podríem destacar tantes coses d'aquesta pel·lícula que no posaríem fi al text, però val la pena destacar la manera desprejudiciada en què s'afronta la diferència d'edat, fins i tot el fet que Elio sigui menor i com aquesta diferència no implica rols de poder o sotmetiment, es tracta senzillament de mútua fascinació. Per això acabem amb el meravellós diàleg que dóna nom al film: “Truca'm pel teu nom, que jo et trucaré pel meu”, perquè cal teixir complicitats per no donar explicacions, perquè l'estiu és massa curt per fer-ho, perquè només pesa l'angoixa d'Eli interpel·lant la seva amant “Per què no em vas llançar pistes? (…) Hem perdut tants dies”.
Aquí teniu el tràiler i el videoclip de «Mistery of Love», la cançó nominada i un consell, no us la perdeu!
https://www.youtube.com/watch?v=1omjxrlquIE
Fonts: lavanguardia.com, eldiario.es
GAYLES.TV
televisió Online
