El passat estiu, una afirmació del Papa Francisco ens va sacsejar la moderra estival:
"Si algú és gai, qui sóc jo per jutjar-ho?” La cristiandat més progressista va respirar alleujada, -aquest Papa mola, està amb els pobres, reconeix el paper de la dona ia més accepta els gais!- amén.
Recentment el representant d'una altra gran doctrina filosòfica, Tenzin Gyatso, el Dalai Lama, també s'ha pronunciat sobre la qüestió del matrimoni gai. en una entrevista realitzada pel periodista Larry King va condemnar la violència contra els gais i va afegir: “Si dues persones (del mateix sexe) estan totalment d'acord, aleshores està bé.” Pel que sembla, l'homosexualitat és una mala conducta sexual per als budistes, però per als altres és acceptable.
Des d'un absolut respecte per les creences de tot el món, la qüestió seria, ¿Fins quan continuarem sent una qüestió a tolerar? Quan s'adonaran polítics, legisladors i líders religiosos que l'amor i el desig entre dos individus adults és una cosa que només incumbeix aquests dos individus?
Gairebé fa vergonya haver de recordar que la fe i l'espiritualitat que cadascú és un dret inalienable absolutament independent de la condició o l'opció sexual.
Montse Trillo, directora de continguts de Gayles.tv
