Lina & Ali: una família trans

publicat el 30 agost, 20166 febrer, 2021 by Gayles.tv

Història d'una família trans

VÍDEO GAYLES.TV | La vida d' Lina i Ali és de tot menys convencional. Després de 23 anys de matrimoni i un fill adolescent en comú la Lina per fi fa el pas i es decideix a viure com sempre s'ha sentit: una dona. Com viu una parella la transició? Què va sentir Ali en rellegir la seva vida? Aquest canvi pot unir més la parella, o com en la majoria de casos la relació acaba? Lina i Ali van ser infinitament generoses compartint part de la seva intimitat. Tenien un motiu important per fer-ho: visibilitzar una situació més freqüent del que creiem i així ajudar persones que passin pel mateix.

GAYLES.TV
televisió Online

Segueix-nos a: Facebook Twitter Instagram

Hande Kader mutilada i cremada

publicat el 20 agost, 201620 agost, 2016 by Gayles.tv

El cos de l'activista transgènere trobat als carrers d'Istanbul

ULTIMA HORA GAYLES.TV. – Hande Kader només tenia 22 anys i el seu gran pecat ha estat donar la cara, per ella mateixa, pels seus drets i pels del col·lectiu LGTBI en un país tan recalcitrant com Turquia. Sempre se la veia a primera fila de protestes i manifestacions, el seu activisme polític la va portar a ser detinguda en una ocasió.

Es guanyava la vida com podia i en la seva situació això suposava fer el carrer com a treballadora sexual. Va ser vista per última vegada la setmana passada pujant al cotxe d'un client per a un servei del qual no tornaria. Al veure que no apareixia les seves companyes van donar la veu d'alarma i el seu entorn va reaccionar immediatament a les xarxes socials publicant missatges de cerca, però tot va resultar infructuós. El cos de la noia va aparèixer als carrers d'Istanbul horriblement mutilat i cremat. Ara les xarxes es tornen a mobilitzar però aquesta vegada el que busquen és donar difusió a la tragèdia i el reconeixement que la lluita de Hande mereix amb el hashtag #HandeKadereSesVer.

El gir polític que s'ha fet a Turquia amb les purgues posteriors al cop d'estat portades a terme per Erdogan, no ha millorat precisament la situació del col·lectiu LGTBI en un país que presumeix de pertànyer a les democràcies europees però on el 80% dels seus habitants consideren l'homosexualitat moralment inacceptable.

El cos va ser trobat a escassos quilòmetres del lloc on fa alguns dies va ser cruelment assassinat un refugiat sirià gai. La situació és terrible i mentre les autoritats del vell continent miren cap a una altra banda, gais, lesbianes i transsexuals s'asfixien en armaris per por de ser assassinats, mutilats, cremats.

Fonts: Ambient G

GAYLES.TV
televisió Online

Segueix-nos a: Facebook Twitter Instagram

Model trans amb Rembrandt de fons

publicat el 8 agost, 20169 agost, 2016 by Gayles.tv

Valentijn De Hingh revoluciona el Rijksmuseum

GAYLES.TV.- Impactant la imatge de Valentijn De Hingh en el museu nacional de Amsterdam. La model posa amb les banderes dels 72 països on l'homosexualitat és il·legal per denunciar la l'homofòbia i visibilitzar l'expressió de gènere i identitat al món. D'aquests 72 països, a 12 existeix la pena de mort per ser gai. El vestit és una creació del dissenyador Mattijs van Bergen i la fotografia és de Pieter Henket.

«La bandera de cada país que canviï la legislació serà substituïda per la bandera multicolor. Esperem que aviat aquest vestit representi un mosaic de banderes arc de Sant Martí» ha declarat la model trans que espera que signifiqui alguna cosa més que un vestit i serveixi per passar a l'acció. L'objectiu final seria que totes les diferents banderes s'unissin formant només una: l'arc de Sant Martí. El vestit va ser creat amb lajuda de lorganització local LGBT group COC Nederland els qui van reunir les banderes per transformar-les després de la marxa del Pride Festival d'Amsterdam.

La sessió fotogràfica es va realitzar a la sala on s'exhibeixen obres de Rembrandt. La fotografia és molt més potent amb «La Ronda de Nit» de fons.

Fonts: Style.Mic, Notícies rosa

GAYLES.TV
televisió Online

Segueix-nos a: Facebook Twitter Instagram

Palisa dos gais a Barcelona

publicat el 6 agost, 2016 by Gayles.tv

Una nova agressió homòfoba al centre de Barcelona

GAYLES.TV.- Ahir a les dues de la matinada divendres, dos joves de 22 i 24 anys van patir una agressió homòfoba quan es dirigien a una de les festes gais que se celebren amb motiu del Circuit Festival 2016.

Segons relat de les víctimes, caminaven agafats de la mà per la Gran Via barcelonina quan se'ls van aproximar tres individus que van començar a insultar-los. Com que la parella no feia cas dels agressors un d'ells s'hi va acostar dient que li fastiguejava veure Barcelona plena de maricons com ells, que els hauria de fer vergonya i que així acabarien amb l'espècie humana. Farts de rebre insults un dels nois li va demanar que els deixessin tranquils, que ells no feien mal a ningú i que eren uns homòfobs menyspreables. A partir d'aquell moment va començar l'agressió física, puntades de peu i cops de puny que en propinaven dos mentre un tercer vigilava que ningú els veiés.

Tots dos joves, de nacionalitats sèrbia i espanyola, es recuperen del terrible ensurt i de les lesions ocasionades pels cops i han manifestat la seva intenció de presentar denúncia perquè s'intenti localitzar els agressors.

Els fets s'han produït justament la setmana que a Barcelona se celebra el CIrcuit Festival que atrau desenes de milers de turistes LGTBI de totes les nacionalitats a la Ciutat Comtal amb la repercussió econòmica que això suposa.

Esperem que puguin ser detinguts i que se'ls faci rendir comptes dels seus actes. I després estaria bé que algú els ensenyés a caçar Pokemons a veure si així deixaven en pau el personal.

Gaudiu de el cap de setmana!

font: cronicanegra.cat

GAYLES.TV
televisió Online

Segueix-nos a: Facebook Twitter Instagram

L'empresa nipona amb els gais

publicat el 31 juliol, 20161 agost, 2016 by Gayles.tv

30 Grans multinacionals equiparan els drets dels homosexuals a la resta

GAYLES.TV.- Sembla que per fi comença a haver-hi una mica de llum al país del sol naixent quant a drets LGTBI. Perquè, paradoxalment el Japó, que és un dels països de món més avançats en el pla tecnològic, no ho és en relació amb els drets socials. A la societat nipona preval un fort sentit de conservadorisme que fa que només 6 de cada 10 persones toleri les relacions entre individus del mateix sexe.

Tot i que la Constitució nipona no reconeix cap mena d'unió legal de parelles del mateix sexe, sí que és cert que des de fa algun temps bufen vents de canvi. Tot just fa un mes el Govern japonès aprovava una llei que preveu castigar qualsevol tipus de llenguatge o acció discriminatòria en l'àmbit laboral considerant-lo equiparable a una falta d'assetjament sexual. Està previst que la nova llei entri en vigor al gener perquè les empreses tinguin marge per establir protocols de càstig als infractors.

Però la notícia en aquest cas és que, avançant-se a qualsevol tipus de legislació o normativa, una trentena de grans empreses amb noms tan coneguts com Sony, IBM o Panasonic, hagin arribat a un acord per reconèixer als seus estatuts les unions entre persones del mateix sexe i equiparar els seus drets laborals als integrants heterosexuals de les seves plantilles. La mesura contempla afectarà el conjunt del col·lectiu LGTBI ja que contempla millores com la possibilitat d'obtenir permisos per a la intervenció de canvi de sexe, sol·licitar la baixa per malaltia del cònjuge i la modificació d'estatuts interns que regulen l'ús d'instal·lacions sanitàries a les empreses o els codis de vestimenta.

L'acord suposa una acció revolucionària que no fa sinó reflectir el millor de la globalització del món on vivim. En paraules de la portaveu de Panasonic Yayoi Watanabe: “Som una empresa global i ja hem tingut casos així als EUA ia Europa, on els empleats homosexuals són tractats sense discriminació”.

Un conjunt d'iniciatives que, sumat a la decisió d'algunes administracions locals japoneses com les de Shibuya o Setagaya a Tòquio d'emetre certificats d'unió civil entre homosexuals, marca una tendència de canvi a la societat nipona.

font: PressReader La Vanguardia

GAYLES.TV
televisió Online

Segueix-nos a: Facebook Twitter Instagram

Nickelodeon i la família gai

publicat el 22 juliol, 201626 juliol, 2016 by Gayles.tv

Al canal d'animació infantil Nickelodeon apareix per primera vegada una família gai.

GAYLES.TV.- Sovint ens omplim la boca de grans paraules com a integració, igualtat, normalització o equiparació. Ho volem tot i ho volem ja. Però la tossuda realitat ens demostra dia rere dia que, malgrat la importància d'elaborar lleis igualitàries, la plena normalització només s'estableix des de la transformació de la base social i aquesta no s'aconsegueix d'un dia per l'altre, és una carrera de fons, un canvi de mentalitats que ja arrenca a l'educació, a l'escola, i per què no? a l'oci infantil.

Per això una notícia com la que us portem avui és tan transcendent, perquè suposa la incorporació d'una família gai en una sèrie infantil en igualtat de condicions que la resta de famílies.

El pas l'ha fet el canal d'animació infantil Nickelodeon i la sèrie és la popular “The Loud House” de Chris Savino, estrenada el 2 de maig passat als EUA i posteriorment a llatinoamèrica amb el títol de “Una casa de bojos”.

El protagonista de la sèrie és Lincoln Loud, un Chico d'11 anys que conviu amb ni més ni menys que 10 germanes. Doncs bé, a l'episodi emès aquesta mateixa setmana, Lincoln convida el seu amic Clyde a una festa de pijames. Sona el timbre i just abans d'obrir la porta el noi mira a càmera i pronuncia la frase “és hora de fer història”. Una picada d'ullet dels guionistes a l'audiència per remarcar la importància del que veurem a continuació. I és que Clyde arriba acompanyat per dos homes, els seus dos pares i perquè no hi càpiga cap dubte, Lincoln els rep amb la salutació de «Hola senyor McBridge. Hola senyor McBridge». Per rematar la jugada es tracta a més d?una parella interracial, que no suposa cap ximpleria si tenim en compte la que està caient ara mateix als EUA amb els temes racials.

Com era previsible, ja s'han alçat les primeres veus de protesta. El grup “One Million Moms” ha tirat endavant una campanya de protesta contra el canal Nickelodeon sol·licitant que sigui retirada la polèmica seqüència. El més curiós és l'argumentació en què fonen la petició: «els nens estan exposats als matrimonis del mateix sexe en una xarxa que està dissenyada per als nens. Només perquè alguna cosa pugui ser legal o perquè alguns escullen una forma de vida que no la fa moralment correcta (…). Nickelodeon ha decidit ser políticament correcte en comptes de proporcionar una programació familiar». No hi ha per on agafar aquesta declaració, però criden poderosament l'atenció dues frases. Què se suposa que vol dir “els nens estan exposats als matrimonis del mateix sexe”? I la que ens sembla més greu: “en lloc de proporcionar una programació familiar”. Perquè és clar, les nostres no són famílies, que truquen a la porta de Lincoln portant el seu fill de la mà no són família, la programació infantil pot incloure de tot, armes, violència, usura, racisme, de tot menys famílies LGTBI. Segurament preferirien que no existíssim, però se sent, hem arribat per quedar-nos-hi.

Podeu trobar la seqüència a https://www.facebook.com/gaylestv/videos/1039578612762503/

Feliç finde!!

font: BuzzFeed.com Daily Mayil

GAYLES.TV
televisió Online

Segueix-nos a: Facebook Twitter Instagram

La “gent de dos esperits”

publicat el 20 juliol, 201623 juliol, 2016 by Gayles.tv

Els nadius americans, abans de la colonització, coneixien fins a 5 gèneres.

EDITORIAL GAYLES.TV.- A Europa tot just hem sentit a parlar de “la gent de dos esperits”, però a Amèrica constitueix tot un moviment de lluita. “Two spirits” reivindica l'autèntica història cultural i social de les tribus índies quant a la qüestió de gènere abans que la seva ideologia fos laminada per la fe catòlica que van imposar els colonitzadors.

I és que els nadius americans ignoraven qualsevol tipus de regles de conducta de gènere que haguessin de ser complertes per ser acceptat com a membre “normal” de la tribu. De fet, als nens i nenes no els eren assignats rols de gènere en néixer i les seves robes tendien a ser neutrals, el que avui coneixeríem com unisex. Més enllà de la suposada masculinitat o feminitat, les persones eren valorades per la seva aportació a la tribu. No tenien idees prèvies respecte a la manera com algú havia d'estimar, senzillament s'entenia com un acte natural que sorgia sense cap mena d'enjudiciament.

Al contrari de la marginació amb què occident aïlla la diferència, a l'amèrica precolombina la gent de “dos esperits” era venerada perquè s'entenia que algú que reunia en la seva persona característiques masculines i femenines, era capaç d'entendre els dos costats de tot, de veure el món amb la mirada de tots dos esperits i això era un do del Creador.

Segons un estudi de la pàgina “Indian Country Today”, tribus com els Navajo, Cheyenne o Cherokee reconeixien, amb matisos en la denominació, rols com a dona, home, dona de dos esperits, home de dos esperits i transgènere. Els Navajo parlen de “Nàdeu-hi” que significa “un que es va transformar”, a l'entorn Lakota s'esmenta al “Winkté” en referència als homes que es comporten com a dones i els Cheyenne nomenen com “Hemaneh” a qui són “meitat home, meitat dona”.

Per descomptat la colonització va engegar amb tot això i els europeus van fer un ingent esforç per fer desaparèixer de la història qualsevol tipus de referència a la cultura dels dos esperits, arribant alguns monjos catòlics a destruir còdexs asteques per fer desaparèixer els relats i creences nadius tradicionals. A partir d'aquí, els indis van ser obligats a vestir-se i actuar segons els nous rols de gènere imposats pel colonitzador. No cal dir que el cinema va acabar de consolidar la idea que les cultures natives reproduïen els rols occidentals de gènere. Potser entre els que llegeixen aquestes línies algú recordarà el joc de les cartes de famílies, els negrets, els indis, els xinesos, els nens, les nenes, el pare, la mare, l'avi, l'àvia, una manera de traspassar ideologia com qualsevol altra.

Un exemple clar de la manera com aquestes tribus vivien les qüestions de gènere és el del guerrer Lakota Osh-Tisch que significa “el que els troba i els mata”. Va néixer home i es va casar amb una dona, però acostumava a vestir amb roba femenina i vivia la seva quotidianitat com una dona més de la tribu. Curiosament passaria a la història per una gesta realitzada a la batalla de Rosebud Creek el 1876, quan va salvar la vida d'un home de la seva tribu.

És important conèixer el tractament que altres civilitzacions i cultures han donat a les qüestions de sexe i de gènere per no caure en l'absurditat del binarisme reductivista de la moral cristiana i occidental.

font: lamula.pe

GAYLES.TV
televisió Online

Segueix-nos a: Facebook Twitter Instagram

Manhunt, contactes sense embuts

publicat el 17 juliol, 201620 juliol, 2016 by Gayles.tv

Manhunt, la plataforma de contactes gai més gran del món que ofereix «qualsevol home, en qualsevol moment i en qualsevol lloc».

GAYLES.TV.- caça compleix 15 anys i es consolida com la xarxa més gran del món pel que fa a plataformes de contactes gais. Va ser creada el 2001 per satisfer una necessitat: la demanda creixent d'una xarxa de trobades gai que en aquell moment no existia. Actualment és present a 120 països i permet la comunicació en una dotzena d'idiomes.

L'essència de la clau de l'èxit de Manhunt l'hàgim al vostre eslògan publicitari: “Al gra i sense embuts”. I és que des del principi deixen clar que no es tracta d'una pàgina per trobar parella (encara que mai no se sap!), no és ni de bon tros una agència matrimonial a l'ús. El seu missatge és clar, es tracta de facilitar contactes i trobades sexuals entre homes. En entrar a la seva web és la primera frase que es pot llegir: “Qualsevol home, en qualsevol moment, a qualsevol lloc”. Aquesta filosofia clara, directa, sense prejudicis ni embuts, és la que ha convertit Manhunt en un gegant, al lloc de trobades gai més gran del món.

El registre és gratuït i la subscripció a la pàgina genera prioritat amb el client que la demana. A més, garanteixen que podràs trobar homes gais per a tots els gustos ia diferència d'altres plataformes on la mitjana d'usuaris manté poca activitat, les xifres demostren que més del 86% d'usuaris de Manhunt a tot el món mantenen una activitat regular a la web. I realment les xifres són de vertigen si considerem que Manhunt té més de 30 milions de visitants cada mes i que el nombre de usuaris fixos puja a 6 milions dels quals el 56% són llatins (espanyols, llatinoamericans i brasilers). El segment d'edat més ampli pertany a homes amb edats compreses entre els 21 i els 54 anys, ni més ni menys que el 70%, encara que aquests marges s'amplien i possibiliten el contacte entre persones més avançades.

En resum, és difícil no trobar qui contactar tenint en compte que en hores punta la mitjana d'usuaris connectats és de més de 70.000 homes. El procés de registre és molt senzill i ho podeu fer entrant a www.manhunt.net. Actualment es troba en procés d'optimització com a app però ja es pot trobar a l'app Store.

Bons contactes i feliç setmana!

GAYLES.TV
de televisió en línia

Segueix-nos a: Facebook Twitter Instagram

Niça, l'infern blau

publicat el 15 juliol, 201617 juliol, 2016 by Gayles.tv

Un delinqüent comú responsable de l?atemptat de caràcter gihadista de Niça

EDITORIAL GAYLES.TV.- Blau és un color que associem a l'estiu, a la costa sud de França, a l'esclat dels focs artificials al cel estival, als tons d'una Mediterrània que, generós, banya igual les costes de cultures germanes de Niça però també de Tunísia, al Massakin natal de Mohamed Lahouaiej Bouhel, l'home de 31 anys que ahir a la nit seguia la vida de 84 persones, molts d'ells criatures de poca edat que només volien veure els focs artificials del 14 de juliol. Entre el més d'un centenar de ferits, 52 es troben en situació d'extrema gravetat i estan ingressats en cures intensives.

Mohammad va llogar un camió frigorífic de 19 tones amb què es va abalançar sobre la multitud que celebrava la festa nacional francesa. Pel que sembla va assolir els 90 km per hora en un dantesc recorregut de 2 km pel passeig marítim dels anglesos. Testimonis presencials asseguren que zigzaguejava amb accelerades intentant causar el major dany possible com si es tractés d'un macabre videojoc. La policia va aconseguir detenir-lo crivellant a trets la cabina del conductor del camió.

Polítics i autoritats de tots els països s'han afanyat a presentar els seus condols a França ia condemnar el suposat atemptat, però de moment cap organització terrorista no s'ha atribuït la matança. Lahouaiej era, segons han declarat alguns veïns que el coneixien “un home dolent i solitari que mai no deia bon dia”. El seu propi germà ha declarat que “no era un musulmà practicant, no dejunava i no resava”. I alguns mitjans francesos han publicat declaracions de coneguts de Mohammad que reiteren que “no resava, no era gaire religiós, li agradaven les noies i la salsa”.

És cert que el mètode emprat coincideix amb les indicacions que algunes webs gihadistes recullen per acabar amb la vida dels infidels, però és que també suggereixen passar la gent a ganivet o aixafar-los amb pedres. En certa manera la paranoia i la por s'han convertit en el brou de cultiu idoni perquè bojos i delinqüents de tot pelatge donin curs a la seva malsana i criminal violència i mentrestant comencen a sonar tambors de guerra global i creix l'enfrontament entre orient i occident, entre cristians i musulmans entre dos models que semblen haver renunciat a les solucions polítiques per alimentar amb la sang dels civils l'escalada bèl·lica.

Condemna sí, però també prudència i anàlisi i criteri per buscar l'origen de l'horror, per treballar en les solucions que deixin sense arguments els delinqüents, els bojos, els terroristes, els homes dolents i solitaris que mai no diuen bon dia. Tota la resta, el talió, l'ull per ull i dent per dent només aconseguirà deixar-nos cecs a tothom.

font: El Món La Vanguardia

GAYLES.TV
de televisió en línia

Segueix-nos a: Facebook Twitter Instagram

Reproducció assistida també per a lesbianes

publicat el 14 juliol, 2016 by Gayles.tv

La Generalitat de Catalunya garanteix la reproducció assistida a centres públics per a lesbianes i dones solteres.

Per això avui s'ha fet un gran pas al universalitzar els tractaments de reproducció assistida i fer-los extensius a totes les dones a càrrec de la sanitat pública i aquest pas ho ha fet la Generalitat de Catalunya. Fins ara s'aplicava el protocol del 2011 emparat a la normativa d'un Reial decret del 2006 sobre reproducció assistida que regulava aquestes pràctiques de manera que excloïa les dones que no acreditessin haver mantingut relacions sexuals heterosexuals durant almenys un any sense haver concebut. És a dir, allò que es tractava era la infertilitat deixant fora altres motius que impedissin la concepció com el fet de mantenir relacions homosexuals.

En un esforç de coherència amb la llei contra la LGTB fòbia aprovada pel Parlament de Catalunya el 2014 el Conseller de Salut Toni Comín, acompanyat per integrants d'associacions feministes i LGTBI, va anunciar l'ampliació d'aquest dret a totes les dones independentment del seu estat clínic, situació afectiva o orientació sexual. Comín va declarar: “Sigui quina sigui la demanda, nosaltres la cobrirem. Estem parlant d‟un dret”.

Actualment a Catalunya són 4 els centres públics que practiquen tècniques de fecundació in vitro i 8 els que apliquen la inseminació artificial. Davant el previsible increment de demanda d'atenció s'ha pensat ampliar el nombre a uns 20 centres i no es descarta la possibilitat de posar en marxa un banc públic de gàmetes. "De moment resoldrem la demanda (d'espermatozoides) amb els bancs que tenim ara, però haurem de pensar a institucionalitzar un banc públic", va declarar Comín.

Una gran notícia i un gran avenç per als drets de les lesbianes que marca el camí que cal seguir per a altres institucions d'àmbit estatal. Una qüestió de justícia que d'ara endavant posarà fi al fet vergonyant que el dret a la maternitat vingués marcat pel poder adquisitiu de les persones.

Felicitats a totes!

font: El País, CCMA

GAYLES.TV
televisió Online

Segueix-nos a: Facebook Twitter Instagram

Masturbant el fruit prohibit

publicat el 8 juliol, 201626 juny, 2016 by Gayles.tv

Stephanie Sarley, la vídeo creadora que escandalitza Instagram.

GAYLES.TV.- Fa algunes setmanes us parlàvem de l'obra de Soraya Doolbaz en el text «El penis fet art» que podeu veure seguint el link. Si Soraya basa la seva obra a caractitzar i retratar penis, avui us volem parlar d'una altra creadora que en aquest cas centra la seva tasca artística en els genitals femenins. El seu nom és Stephanie Sarley i és una il·lustradora i vídeo artista resident a Oakland, CA. que ha aconseguit que Instagram us tancarà el seu compte ni més ni menys que en 3 ocasions.

autoretrat Stephanie Sarley — Autorretrat Stephanie Sarley

El motiu de tant bloqueig són unes fotografies i vídeos amb fruites a través dels quals Stephanie intenta explorar la sexualitat femenina.

L'artista, que compta amb 140.000 seguidors a Instagram, afirma: “Per mi és important retratar que les vagines no són una mica vergonyós, alguna cosa a protegir, amagar o controlar”. Sarley intenta amb el seu treball transformar l'aversió social cap a la sexualitat femenina i des del gener ho fa a través d'una sèrie de vídeos on ofereix un insòlit aspecte sexual i suggeridor de tota mena de fruits.

Et portem aquí un vídeo resum i alguna de les seves imatges, però et suggerim que busquis la seva obra completa a la seva pàgina personal oa Instagram.

Feliç finde!!

[youtube https://www.youtube.com/watch?v=1FvXJG9Nai8]

font: eldiariony.com, stephaniesarley

GAYLES.TV
televisió Online

Segueix-nos a: Facebook Twitter Instagram

Drag Queens vintage

publicat el 7 juliol, 201626 juny, 2016 by Gayles.tv

10 imatges de Drag Queens amb moltíssima història

Iniciàvem al mes de maig la sèrie de fotografies vintage LGTBI amb la publicació de l'article “Lesbianes vintage”, una cuidada selecció de fotos antigues de parelles lèsbiques que sorprenien pel desvergonyiment amb què mostraven el seu amor davant la càmera, per la seva frescor i espontaneïtat. El passat mes de juny ampliàvem la proposta amb la publicació de Gais vintage, amb fotografies anònimes però també de personatges tan coneguts com Walt Whitman i Peter Doyle o la llegendària imatge de Oscar Wild amb el seu amant Sir Alfred Douglas.

Avui volem tancar el cercle amb una altra sèrie de 10 imatges que ens han sorprès encara més, ja que es tracta del que avui anomenaríem Drag queen, transformistes i transvestits que normalment formaven part del món de l'espectacle i que van posar per a l'eternitat abillats amb roba femenina en unes imatges impagables que en alguns casos tenen més d'un segle i mig d'antiguitat.

Igual que en les anteriors recopilacions, l'autoria de la majoria de les imatges és anònima o els seus drets han caducat i podem trobar-les als fons de Vikipèdia Commons o en col·leccions que són esmentades en tots els casos.

La primera imatge és la Julian Eltinge, actor americà de cinema i teatre que va aparèixer en una sèrie de comèdies musicals escrites expressament per a ell. La primera que el va catapultar a la fama va ser “La fascinant vídua” de 1910. Va ser conegut pel sobrenom de Mr. Lillian Russell. Foto procedent de Wikipedia Commons.

Aquesta fotografia pertany a John Lind al seu paper de “La Gavotte Ancienne”. Va ser un imitador de dones suec, cantant i ballarí que va aconseguir la fama internacional a principis del segle XX. Foto procedent de Vikipedia Common.

La tercera foto pertany a Francisco León i es creu que està datada el 1919 aproximadament. Va ser un actor i imitador femení de vodevil i el seu fons gràfic es conserva a la “Col·lecció de Teatre de Harvard de la Universitat de Harvard” d'on procedeix aquesta imatge.

Una altra imatge procedent de la “Col·lecció de Teatre de Harvard de la Universitat de Harvard”. En aquesta ocasió es tracta de Neil Burgess, actor, intèrpret de comèdia i imitador femení caracteritzat pel seu paper a “Vim”.

Stella, sobrenom d'Ernest Boulton va ser mundialment reconegut per ser un excel·lent imitador femení i per la seva meravellosa veu de soprano. La imatge està datada el 1868 i procedeix de la col·lecció d'Oliver Sarony/Laurence Senelick via Viki Commons.

Pel que sembla Stella mantenia relacions amb Fanny, sobrenom amb què es coneixia Frederick Park que a la imatge de la col·lecció de Frederick Spalding via Viki Commons apareix amb un vestit de seda i l'elegant toc d'un ventall delicat.

Stella i Fanny apareixen com a parella en aquesta imatge presa el 1869, tot just amb un any d'anterioritat que fossin arrestats per la Policia Metropolitana sota l'acusació de “conspirar i d'incitar les persones a cometre delicte contra natura”. La foto procedeix de “Essex Record Office”.

En aquesta curiosa imatge podem veure un grup de marines preparant-se per a un concert de Nadal. L'absència de dones a bord a la Royal Navy durant la Segona Guerra Mundial va fer que de vegades fossin els marins els qui interpretessin els papers femenins. La imatge pertany a la col·lecció Oficial de l'Almirallat de l'Imperial War Museums.

I un altre cop un actor, es tracta de Bothwell Browne en el seu paper de la vídua Gibson. D'origen danès, Browne va ser un actor de cinema, còmic i un gran imitador femení que va triomfar als Estats Units a principis de 1900. Imatge procedent de Vikipèdia Commons.

I vam acabar amb algú que va aconseguir la categoria de mite pel seu imponent falset. Parlem de Brigham Young, conegut com la Sra. Pattirini. Fill d'una humil família de colons el pare dels quals va liderar el moviment dels Santos dels Últims Dies, la seva veu va confondre molts dels seus seguidors que dubtaven que Brigham fos realment un home. La imatge pertany al fons de Vikipedia Commons.

Tant de bo aquestes recopilacions serveixin per rescatar de l'oblit els qui ens van precedir en la tasca de reclamar un espai per ser els qui eren.

font: pride.com

GAYLES.TV

televisió Online

Segueix-nos a: Facebook Twitter Instagram

Sol@ al PRIDE? Menja't el món!

publicat el 1 juliol, 201626 juny, 2016 by Gayles.tv

5 raons per gaudir del PRIDE sense companyia

GAYLES.TV.- Això d'anar sol pels bars i les discos té mala premsa, sempre hi ha algú que et mira per sobre de l'espatlla i de vegades com que no saps on ficar-te perquè, desenganya't, això “es que estic esperant a algú” no cola. Però al Orgull la cosa canvia, de fet tot són avantatges si saps jugar les cartes de la soledat a favor teu.

No tens parella? La meitat de les teves amistats són de vacances i l'altra meitat passen de sortir? T'encantaria passar les teves vacances al PRIDE d'una altra ciutat però ningú no s'apunta a acompanyar-te? No desesperis, et donarem 5 motius per convèncer-te que per res del món has de renunciar a tirar-te al carrer i menjar-te el món.

És més fàcil entaular una conversa amb algú estrany si s'està sol/a. Doncs sí, o és que si veus algú que t'agrada envoltat d'un animat grup d'amics parlant i rient et resulta fàcil acostar-te i posar-te a xerrar? Doncs a la resta de la humanitat li passa el mateix, els grups espanten els solitaris. Estar sol@ facilita el contacte.
És més fàcil que us convidin a festes, a beguda o que et regalin coses promocionals com samarretes si vas sol@. Normal, no és el mateix ficar en un petit apartament una persona que un grup de 4, de 10 o dels que siguin. Ni pagar a algú una cervesa o convidar tot un grup. Creu-me, la soledat t'obrirà les portes de les festes privades on es cou la salsa de l'Orgull 😉
Pots fer allò que et doni la gana. Ets lliure! En els grups sempre cal esperar que estigui tothom o acceptar plans que a tu et vegin de gust zero, això en el millor dels casos, perquè després sempre hi ha el bronques o la que es passa bevent que acaba geperant la festa a tot el món. Doncs es van acabar les esperes i els mals rotllos. Veu on vulguis, fes el que vulguis i quan vulguis, ningú et condiciona.
És més fàcil lligar i fer una pols d'aquí t'enxampo aquí et mato. Bé, ja sabem que l'Orgull té un caràcter reivindicatiu, però tampoc no està malament donar-li una mica d'alegria al cos. Tenir algú al teu costat no et facilitarà que vulguin lligar amb tu, segur que et resulta molt més fàcil si pots volar lliure com un ocell a ficar-te entre els llençols amb qui et vingui de gust.
I finalment: coneixeràs gent nova, a fer noves amistats. Al cap ia la fi, no es tracta d'això? De poder mostrar-se obertament, de cridar-li al món que hi ets, obert/a al que és nou, a vida, als colors ia la festa.

En resum, ni se t'acudeixi quedar-te a casa perquè ningú vol compartir l'Orgull amb tu, de ben segur que et sobrà companyia, el que he dit, surt aquí i ensenya els teus colors.

Fonts: Pride.com

GAYLES.TV
televisió Online

Segueix-nos a: Facebook Twitter Instagram

L'arxipèlag gai de Mussolini

publicat el 30 juny, 201626 juny, 2016 by Gayles.tv

Camps de concentració feixista que acabarien sent espais de llibertat per a gais.

EDITORIAL GAYLES.TV.- Vivim temps convulsos, la Unió Europea perd un dels seus pilars amb el Brexit. La por dels moviments migratoris i la crisi dels refugiats fa esclatar una bomba de què encara no coneixem l'abast dels danys causats. I mentrestant tanquem el pas a milers de persones que truquen a les portes del vell continent fugint de la guerra i la desolació per trobar-se les portes tancades i la ignomínia de veure's amuntegats en camps que fereixen la memòria amb imatges que alguns voldrien oblidar. Imatges i vivències que recorden altres no tan llunyanes i que de vegades ni tan sols coneixem malgrat ser-nos molt afins.

Però per no repetir els errors de la història abans cal conèixer-la. Avui us portem el relat d'uns fets poc coneguts que van afectar centenars de gais a la Itàlia de Mussolini. Per al feixisme italià l'homosexualitat no era més que un “vici estranger” importat d'Anglaterra i Alemanya. Segons el Duce “els italians són massa mascles perquè hi hagi homosexuals”. Aquest va ser el motiu que ordenés retirar un article del codi penal que pretenia sancionar l'homosexualitat com a delicte. Acceptar-ho equivalia a reconèixer la seva existència i el que era pitjor, qüestionava el mite de la virilitat italiana.

Era molt millor actuar fora de la llei, en silenci, assetjant, fent batudes il·legals, extorsionant i donant pallisses sempre que es fes exhibició de l'opció sexual. De fet un decret de 1931 autoritzava “mesures de neteja” contra aquells que posessin en perill la moral i els bons costums. O sigui que es tractava d'escombrar i amagar la pols sota la catifa o el que és el mateix: centenars dels anomenats “culattoni” van ser deportats durant períodes de 5 anys a diminutes i perdudes illes de la geografia italiana.

Les principals van ser Lampedusa, Sant Domino, Favignana i Ustica. Algunes havien estat utilitzades com a presó des de l'època de l'Imperi Romà. En el període comprès entre 1938 i 1943 centenars d'homosexuals acusats de pederàstia van ser confinats en condicions infrahumanes. Uns fets que després caurien en l'oblit per ser rescatats amb la publicació recent del llibre “La città i l'isola” (la ciutat i l'illa) dels investigadors Gianfranco Gorretti i Tommaso Giartosi, origen del còmic «A Itàlia són tots mascles» de Luca de Santis i Sara Colaone.

A la majoria d'aquestes illes, els homosexuals compartien desterrament o bé amb presos comuns com en el cas de Favignana o amb aquells que el règim feixista considerava indesitjables de tot pelatge com a comunistes, anarquistes, socialistes, republicans i fins i tot testimonis de Jehovà. Aquesta amalgama s'amuntegava en un autèntic camp de concentració a Ustica.

Però una d'aquestes illes passaria a la història per la peculiaritat d'acollir només una població reclusa homosexual, l'illa de San Domino. Al principi un total de 100 reclusos van ser allotjats en dos espartans barracons sense aigua ni llum elèctrica. Però malgrat les condicions infernals del seu confinament, per a molts va ser millor que la presó de silenci que vivien a les seves ciutats d'origen. Sense pretendre-ho, a San Domino, la Itàlia feixista havia creat un espai on tots aquells exiliats podien, per primera vegada a la seva vida, mostrar-se obertament com eren. Giuseppe B. un dels interns, en una entrevista a la revista Babilònia declarava: “Aleshores si eres una femmenella (una paraula de l'argot italià per parlar d'homes gais) no podies ni tan sols sortir de casa, fer-te notar; la policia t'arrestava. Per contra, a l'illa celebràvem el dia dels nostres sants o l'arribada d'algú nou. Fèiem teatre i podíem vestir-nos com a dones i ningú deia res".

Tot i la vigilància dels guàrdies hi va haver més d'un idil·li i diuen que quan, després d'esclatar la Segona Guerra Mundial van ser tornats als seus llocs de procedència en una mena de règim d'arrest domiciliari, molts van plorar per haver de separar-se dels seus nuvis i amics per tornar als armaris foscos d'una Itàlia que els condemnava i criminalitzava.

Resulta paradoxal que ens escandalitzem d'aquests fets mentre guardem silenci a les condicions de precarietat i desolació absoluta, a l'extorsió, el xantatge i els abusos sexuals que pateixen els qui es deixen la vida trucant a les portes d'una Europa que, massa vella per recordar la seva pròpia història corre el risc d'haver de reviure-la.

Fonts: Públic.es

GAYLES.TV
televisió Online

Segueix-nos a: Facebook Twitter Instagram

MasterChef no farà el pregó

publicat el 24 juny, 201625 juny, 2016 by Gayles.tv

GAYLES.TV.- Des del moment en què es va anunciar que la lectura del pregó del MADO aniria a càrrec del jurat de MASTERCHEF la polèmica estava servida. El punt d'ebullició de les xarxes socials va saltar pels aires i en menys de 24 hores la campanya organitzada a través de Change.org amb el lema “NO al jurat de MasterChef com a pregoners de l'Orgull de Madrid 2016, no ens representen” recollia 11.468 signatures.

Finalment AEGAL (associació d'empresaris) que juntament amb COGAM i FELGTB componen MADO, responsable de l'organització de l'Orgull a Madrid, ha decidit retractar-se i suspendre el “pregó del famós” evitant així que Samantha Vallejo-Nágera, Jordi Cruz i Pepe Rodríguez, membres del jurat de MasterChef, fessin la seva lectura.

A l'escait comunicat AEGAL no aclareix els motius de la decisió sinó que més aviat apunta a una resposta a la mobilització a les xarxes socials i tampoc ofereix una alternativa, limitant-se a la suspensió: “AEGAL lamenta profundament haver ferit tantes sensibilitats amb aquesta elecció. És per això que hem consensuat i decidit no realitzar l'acte del pregó tal com estava previst amb els pregoners a qui els vam proposar”.

I punt pilota,” continuarem informant”. És lloable la capacitat de reacció que han tingut, però es troba a faltar una explicació del perquè s'ha desestimat MasterChef o fins i tot del perquè al seu dia va ser considerat adequat.

La qüestió és que ara els partidaris que el pregó hagués estat llegit pel jurat del concurs, diuen sentir-se avergonyits del ridícul fet en vetar a l'acte “quatre heterosexuals”, parlen d'heterosexisme i d'incoherència del col·lectiu LGTBI per discriminar-los. També al·leguen que hagués tingut un rèdit mediàtic que ara impedirà que arribem a més gent. I que vés a saber si ens hem perdut el que ens havien de dir, que potser anava i ens commovia fins a la medul·la.

Però és que en cap cas a la nota signada per més de 10.000 persones es qüestionava que fossin heterosexuals, el que sí que s'hi apuntava és que Les persones LGTBI i els drets civils són el centre i el motiu d'aquesta celebració. És vital, doncs, donar veu al nostre col·lectiu i preservar l'essència de l'Orgull de Madrid com a vehicle d'expressió per a les persones LGTB”.

Els membres del jurat de MasterChef lamentablement han resultat polèmics pels seus comentaris i actituds masclistes que han anat des de preguntar-li a una concursant si el seu marit li donava permís per participar fins a bavejar davant dels revolts d'una candidata a participar-hi. Aquest tipus d'actituds i no la seva condició d'heterosexuals és el que fa que potser no fossin els pregoners idonis per al MADO i com també recull la petició, aquest honor no fos concedit a “altres personatges públics que siguin coneguts pel compromís amb la missió fonamental d'aquest esdeveniment: la promoció de la igualtat i dels drets de les persones LGTB, el rebuig dels comportaments motivats per l'odi i el foment de la no-discriminació”.

En certa manera sembla que el que ens havien de dir al pregon serà millor que ho intentin comunicar en el dia a dia al seu programa, perquè sí que és cert que arriben a molta gent i per això, precisament, la seva responsabilitat respecte a la ideologia que transmeten és tremenda.

Feliç finde!

Fonts: Change.org, Estic Ballant, El País

GAYLES.TV
televisió Online

Segueix-nos a: Facebook Twitter Instagram

FIRE!! un crit fet cinema

publicat el 22 juny, 201622 juny, 2016 by Gayles.tv

FIRE!! 21a Mostra Internacional de Cine Gay i Lèsbic de Barcelona

GAYLES.TV.- El proper dia 30 de juny arrenca FOC!! en la seva 21a edició de la “Mostra Internacional de Cinema Gai i Lesbià de Barcelona” amb la projecció de la pel·lícula «La Belle saison» que comptarà amb la presència de la directora Catherine Corsini i la productora Elisabeth Pérez.

Però volem avançar-nos presentat avui aquí el nou SPOT FIRE!!! 2016, «DESARMES», realitzat per Juanma Carrillo i la imponent Ariana Martínez.
Seguint el lema de FIRE!! 2016 “Liberté, égalité, diversité”, el director posa la dona al centre narratiu, en un context de protesta, de compromís i canvi social. Però la situa en un pla pacífic, profund, silenciós, on sorgeix l'atracció i l'amor… l'arma més poderosa per canviar mentalitats, per canviar el món, per canviar-se un mateix i els altres. Desarmats davant de l'altre, desarmats davant de l'amor.

En un moment de crisi, de violència, d'extremismes generalitzats, FIRE!! llança un crit de pau, esperança, reflexió i reclama un espai per a la dona que des de qualsevol àmbit de la vida, la política, la cultura i la societat, contribueix a transformar la societat des d'un altre lloc.

El certamen, que es prolongarà fins al 10 de juliol a l'Institut Francès de Barcelona, vol recuperar el valor d'un lema que va canviar la història: “Llibertat, igualtat i fraternitat” adaptant-lo a la realitat LGTBI amb una petita variació que els mateixos organitzadors ens expliquen: “Llibertat, igualtat i diversitat» no són paraules menors. Ni de bon tros. És una declaració de principis. Parlem de drets Humans. Parlem de persones. Llibertat per ser tu mateix. Igualtat per ser tu mateix i Diversitat perquè tots som iguals, i alhora diferents”.

I és que el Casal Lambda de Barcelona, que ja fa 40 anys que defensa aquestes paraules amb el seu lliurament i lluita, ha decidit celebrar-ho com millor ho saben fer, a través del cinema i de la seva mostra FIRE!! Enarborant la llibertat entesa com a antídot davant la por de la diferència, igualtat com a garantia dels drets de tots i la diversitat com a reflex d'un món en què puguem ser diferents sense por.

Com cada any ens mostren, mitjançant una acurada selecció de pel·lícules, la realitat de persones LGTBI de tot el món, sense limitar-se a l'entorn més proper. Defensar la globalització dels drets humans i el seu caràcter universal, així com la necessitat de continuar lluitant fins que siguin respectades per igual sense importar el seu lloc de procedència.

FIRE!! vol ser un crit a la consciència i al canvi i situant la dona al focus del missatge la converteix en protagonista de la imatge gràfica del FIRE!! 2016. Una dona poderosa i lliure, representació femenina del foc transformador. Un disseny de Gregorio Soria amb reminiscències dels anys 20 del segle passat, moment en què la dona pren consciència del seu poder i reclama el seu paper en els moviments rupturistes d'inicis del segle XX.

En aquesta edició es podran veure pel·lícules de Xile, Lituània, Japó, Suècia, Kenya, Mèxic, Estats Units, Àustria, Filipines i Espanya. Pel que fa a les temàtiques, se centren en la diversitat afectiva, sexual i de gènere amb històries d'amor, desengany, dolor i lluita… històries de ficció i documentals de vides dignes de ser portades a la gran pantalla.

Us deixem doncs amb el SPOT FIRE!!! 2016, «DESARMES» i per descomptat amb el tràiler de programació completa més alguns dels títols que podreu veure a la mostra amb els seus corresponents tràilers.

Felicitats al Casal Lambda per la seva trajectòria i llarga vida a FIRE!!

[youtube https://www.youtube.com/watch?v=1nuOKttQV2I]

[youtube https://www.youtube.com/watch?v=Jd69u-99glg]

[youtube https://www.youtube.com/watch?v=DwFmVvwpFMg]

[youtube https://www.youtube.com/watch?v=6BsmnojEsMU]

[youtube https://www.youtube.com/watch?v=EWiTP8V95oU]

[youtube https://www.youtube.com/watch?v=RSaV9I_LQR0]

[youtube https://www.youtube.com/watch?v=n4nAjS7q19E]

[youtube https://www.youtube.com/watch?v=TUsjBK3q58k]

font: lambda.cat

GAYLES.TV
televisió Online

Segueix-nos a: Facebook Twitter Instagram

Broadway canta Orlando

publicat el 21 juny, 201621 juny, 2016 by Gayles.tv

Les estrelles s'uneixen per gravar una cançó benèfica

GAYLES.TV.- «L'amor ha de prevaldre». Sota aquesta premissa s'han unit les estrelles de Broadway per retre homenatge a les víctimes de la massacre ocorreguda el diumenge 12 de juny al club Pols de Orlando, Florida. Grans figures del teatre musical van cantar a Nova York el clàssic «What de World Needs Now is Love«. Es tracta d'un enregistrament benèfic els beneficis del qual aniran destinats al GLBT Community Center de Florida.

El projecte de Broadway for Orlando és una idea de Seth Rudetsky i el seu marit el productor James Wesley. Es van inspirar en la iniciativa que el 1985 va ajuntar grans veus amb la cançó «We are The World» i recaptar milions per a Àfrica. En aquesta ocasió la cançó ja està disponible per descarregar per US$1.99 a través de Broadway Records. Entre els participants es troben Kristen Bell, Glòria Estefan, Lin Manuel Miranda, Whoopi Goldberg, Sean Hayes, Wayne Brady, Nathan Lane, Idina Menzel, Sarah Jessica Parker, Mathew Broderick, Sara Bareilles, Carole King, Rosie Pérez, Fran Drescher, Renée Elise Goldsberry i Bernadette Peters.

Aquí pots veure el vídeo:

Fonts: Variety Llatí, EUA Avui en dia, Brodway Records

GAYLES.TV
televisió Online

Segueix-nos a: Facebook Twitter Instagram

Verges amb molt d'Orgull

publicat el 17 juny, 201617 juny, 2016 by Gayles.tv

La Verge dels Desemparats i la de Montserrat es fan un petó a la boca

GAYLES.TV.- A Gayles.tv ens estem plantejant que l'arquebisbe Canyars passi a formar part de la redacció i és que l'home (aquest home!) dóna tema per omplir pàgines d'informació LGTBI cada setmana.

El pobre no guanya per a disgustos en la seva lluita contra “l'imperi gai”. L'últim l'acaben de donar a València on amb motiu de la celebració del dia de l'orgull gai, el grup Endavant (Endavant), una de les organitzacions de la CUP, ha publicat un cartell en què la Verge dels Desemparats i la de Montserrat es fan un petó a la boca. Les imatges, conegudes popularment com “la geperudeta”(jorobadeta) i “la moreneta” (moreneta) han volgut solidaritzar-se amb els col·lectius de gais, lesbianes i transsexuals i fer públic el seu amor. Perquè al cap ia la fi allò de les verges, allò d'”Endavant” i allò nostre és amor enfrontat a l'odi irracional de Cañizares contra tot el que es mou i fa olor de “dictadura de gènere” com tant li agrada anomenar el senyor arquebisbe al nostre dret a ser sense més ni més.

Així que el prelat, que per cert ja és investigat per un possible delicte d'odi, ha convocat un rosari multitudinari com a desgreuge a les imatges sacres i posteriorment, durant la celebració d'una missa, ha tornat a pronunciar una de les seves polèmiques i incendiàries homilies amb afirmacions com: “Hi ha ideologies que maten l'home, com per exemple la ideologia de gènere, que tot ho xifra en allò que un decideix i no hi ha més, no hi ha naturalesa i no hi ha cos i no hi ha home i dona”.

No satisfet amb les desqualificacions, el cardenal arquebisbe ha acusat de profanació el col·lectiu “Endavant” que, segons Cañizares”, “fereix profundament els sentiments dels catòlics i de tots els homes i dones de bona voluntat”. És curiós com quan es digna a anomenar les dones sempre ho fa en segon terme.

Potser el que crida més l'atenció a la soflama de Cañizares sigui el fet que parli d'intolerància i manca de respecte envers les creences dels altres… i ho diu qui ens nega el dret a ser i la igualtat. Sense comentaris.

València sortirà avui al carrer sota el lema “Contra la sagrada opressió, estima com vulgues” (Contra la sagrada opressió, estima com vulguis) i ho farà celebrant per primera vegada el “Festival Orgull” amb 7 hores de festa i música per a tothom. No faltessin Fangoria, Nancys o La Prohibida, però de ben segur que els que no faltaran a la cita són “la Moreneta i la Geperudeta”.

Feliç Orgull, València!

Fonts: La Vanguardia, El Món, ccma.cat

GAYLES.TV
televisió Online

Segueix-nos a: Facebook Twitter Instagram

Estat Islàmic i el porno gai

publicat el 16 juny, 201616 juny, 2016 by Gayles.tv

Anonymous omple de porno gai els comptes d'Estat Islàmic

GAYLES.TV.- Wauchula Ghost, membre de Anònim, ha omplert de contingut LGTB+, porno gai i missatges de pau els perfils de comptes de lEstat Islàmic. En una entrevista a la revista Newsweek ha declarat fer-ho per les vides perdudes a Orlando. «El estat Islàmic ha lloat l'atac, i per això vaig pensar a defensar aquells que van morir» va afirmar l'hacktivista.

Ha matisat que no vol ofendre els musulmans, sinó que les accions estan dirigides als gihadistes. «Respectem totes les religions que no maten persones innocents» ha afegit Wauchula. El pirata ha piratejat més de 200 comptes.

Fonts: EcoDiario.es, Newsweek

GAYLES.TV
televisió Online

Segueix-nos a: Facebook Twitter Instagram

Orlando furiós

publicat el 15 juny, 201616 juny, 2016 by Gayles.tv

EDITORIAL GAYLES.TV.- “Orlando furiós” és un poema èpic escrit per Ludovico Ariosto el 1532 que va donar lloc a l'òpera homònima de Vivaldi. Curiosament el tema èpic i els combats que protagonitzen entre ells els herois del poema se centren en les lluites històriques entre moros i cristians. Sempre la mateixa cantarella, 5 segles més tard seguim justificant, canalitzant, explicant la història des de la perspectiva de l'enfrontament entre credos i vés a saber qui en treu profit.

I mentre al traster queden els motius ocults, brutals, els que van accionar el ressort de la fúria, la sang i el foc. Perquè mai no arribarem a saber què va ser el que realment va impulsar a Omar Mateen a sembrar la festiva nit d'Orlando de cadàvers, a vomitar la culpa i l'odi sobre els cossos joves l'únic pecat dels quals era celebrar la vida.

I és que des del principi alguna cosa no s'ha acabat de quadrar en tota aquesta història i en els motius de l'assassí. estat Islàmic diumenge es limitava a aplaudir l'acció d'Omar però no la reivindicava en primera instància. Dilluns ja, en un comunicat a través de la seva emissora de ràdio, s'atribuiria l'atac afirmant que Mateen “Era un dels soldats del califat als Estats Units”. Al cap ia la fi Mateen no desmentiria aquesta afirmació. És cert que abans de perpetrar la matança va fer una crida a emergències jurant lleialtat a Estat Islàmic, potser va pensar donar així sentit a tanta mort i de passada comprar un passatge d'última hora per al paradís. Tot i això, el mateix president Obama en la seva compareixença davant dels mitjans de comunicació, va afirmar: "Va anunciar la seva adhesió a l'IS a l'últim minut, però no existeix prova de moment, que hagi estat dirigit per ells".

Del que curiosament sí que hi ha proves és de la possible homosexualitat reprimida d'Omar. Diversos testimonis han afirmat que Mateen va acudir en una dotzena d'ocasions al club Pulse i que era usuari habitual d'aplicacions per lligar entre homosexuals com Grindr. La seva pròpia exdona ha assegurat que Omar tenia tendències homosexuals i per rematar sembla que el pare, que el mateix dia de la massacre va declarar que el seu fill odiava els homosexuals, l'havia insultat anomenant-lo gai en públic diverses vegades.

Alguna cosa fa olor de podrit a Orlando. La confirmació de les tesis que avalen els motius gihadistes poden tenir un pes específic en l'avenç de Donald Trump pel camí cap a la presidència ia IS els suposa un plus de terror gratuït. Però la veritat és que cada cop pesen més els arguments de la culpa per uns desitjos no assumits, per una homosexualitat negada, pel verí d'una homofòbia interioritzada que sembra l'odi cap a ell mateix de qui es nega al més íntim.

Quants Omar potencials caminen pel món amb la llosa de la culpa al cor? Quants es flagel·len a l'altar de la negació i el fanatisme incapaços d'acceptar allò que senten i qui són? Importa i molt arribar al fons d'aquesta qüestió i posar sobre la taula qualsevol indici que ajudi a aclarir els motius de Mateen, perquè aquest odi cap a un mateix acaba tornant-se contra els altres, contra la vida i responsables són també els qui l'inoculen com a cor solitari i confós.

El respecte a la diversitat és l'únic antídot contra el verí de l'homofòbia interioritzada i ens hauríem de vacunar massivament contra ella perquè qui no aprèn de la història es veu obligat a repetir-la.

Fonts: La Vanguardia, El Món,

GAYLES.TV
televisió Online

Segueix-nos a: Facebook Twitter Instagram

Matança gai a Orlando

publicat el 12 juny, 201623 febrer, 2017 by Gayles.tv

DARRERA HORA GAYLES.TV.- Alguns mitjans de comunicació han identificat un ciutadà nord-americà d'origen afganès com l'autor de l'atac a un local d'ambient gai a la ciutat d'Orlando, Florida, que s'ha cobrat la vida de 50 persones i han ferit 53 més, algunes de les quals s'hagin en estat crític. Tot i que l'FBI no ha confirmat de moment les dades, sembla tractar-se de Omar Mateen de 29 anys que també ha resultat abatut per trets de la policia quan s'havia atrinxerat amb ostatges dins del local.

Eren les 2 de la matinada, Orlando celebrava el PRIDE i el local estava molt concorregut, especialment per població cubana ja que se celebrava la nit llatina. Segons alguns testimonis, el tiroteig s'ha iniciat a l'exterior del club d'ambient PULSE, un dels més freqüentats per la comunitat gai de la ciutat, posteriorment l'atacant ha començat a disparar ràfegues dins del local cap a la pista de ball i la barra fins que la intervenció policial ha posat fi a la vida.

Segons fonts policials, l'assaltant anava armat amb una pistola, un fusell AR-15 i diversos explosius. Són moltes les hipòtesis que s'estudien sobre els motius de l'assaltant per perpetrar la que es considera la matança més gran en territori americà des de l'11S. Precisament una de les primeres ha estat que era un atac terrorista per motius ideològics. En aquest sentit Danny Banks, responsable de la investigació, ha declarat: “Ja sigui terrorisme domèstic o internacional, aquest és un aspecte que considerem per sobre de qualsevol altra hipòtesi”.

El pare de l'assaltant ha fet posteriorment unes declaracions a la cadena de televisió NBC que apuntarien més a la línia d'un atac homòfob, ja que sembla que fa un parell de mesos Omar Mateen hauria presenciat, mentre passejava amb la seva dona i el seu fill, com dos homes es besaven a la boca i aquest fet li havia provocat una reacció de repulsa exageradament violenta. Precisament sobre el seu caràcter violent una exdona d'Omar ha declarat que Mateen era una persona molt violenta i inestable i que l'hauria copejat moltes vegades mentre van estar casats. També ha afirmat que no era gaire religiós tot i que al cap de pocs mesos del casament va establir vincles amb moviments islamistes radicals.

L'FBI ha fet una crida a la col·laboració ciutadana perquè s'hi aporti qualsevol informació relacionada amb l'assalt. Per a aquesta tarda s'espera una compareixença del president Obama per fer declaracions sobre els fets.

L'últim missatge precipitat a la pàgina de Facebook del local resulta aterridor: “que tothom surti, que tothom corri”.

Fonts: el Confidencial, El País, CCMA.cat

GAYLES.TV
televisió Online

Segueix-nos a: Facebook Twitter Instagram

Gais vintage

publicat el 10 juny, 201610 juny, 2016 by Gayles.tv

GAYLES.TV.- Fa aproximadament un mes us portàvem una selecció de fotografies de parelles lesbianes vintage a l'article «Lesbianes vintage«, que sorprenien per la seva frescor, espontaneïtat i desvergonyiment davant la càmera. Si aquells rudimentaris objectius van captar les mirades còmplices de desig entre dones de fa diverses generacions, avui us portem les fotos d'amants masculins, de parelles d'enamorats gais que recorren tot un segle, des de la llegendària foto de Walt Whitman amb el seu amant Peter Doyle datada al voltant de 1869, fins a la parella de barbuts presos de la mà que bé podrien formar part dels moviments reivindicatius de la dècada dels 60 al segle passat.

Igual que en la recopilació de fotos de lesbianes, l'autoria de la majoria és anònima o els seus drets han caducat i podem trobar-les als fons de Vikipèdia Commons, algunes pertanyen a col·leccions de museus o universitats de les quals trobareu la referència al costat de la imatge.

En qualsevol dels casos val la pena i commou estendre amb la mirada un pont cap a aquells homes que no només van tenir la valentia d'estimar-se en un temps en què no els devia resultar fàcil, sinó que a més van voler deixar testimoni davant la càmera dels seus sentiments.

Per ells va el nostre agraïment i el nostre més sentit homenatge.

I vam començar amb la imatge que esmentàvem d'una adorable parella d'homes presos de la mà mentre llegeixen la premsa. Procedeix de la “One National Gay & Lesbian Archives. Pat Rocco Papers” i no està datada.

Del mateix fons de l'One National Gay & Lesbian Archives forma part aquesta imatge d'un petó clandestí en un dels pocs llocs on resultava segur, una cabina de photomatón. Està datada el 1953 i el noi de la dreta és Joseph John Bertrund, Membre de la Societat Mattachine, una primerenca organització gai, que a més va servir en la Real Força Aèria Canadenca.

Aquesta anònima parella de nord-americans va posar al voltant del 1880 en una imatge que bé podria ser d'estudi. Procedència: Vikipèdia Commons.

En aquesta fotografia, també d'estudi, la parella posa en una curiosa postura que de ben segur hagués merescut la censura si s'hagués publicat. Està datada el 1875 i procedeix de Vikipèdia Commons.

Tots els detalls d'aquesta imatge del 1880 són d'una elegància aclaparadora, les mans enguantades sobre el cor de l'enamorat, la blanca empunyadura del bastó i els barrets reposant l'un sobre l'altre. Una sort comptar amb el fons de retrats d'estudi de Wikipedia Commons.

Els protagonistes d'aquesta imatge podrien ser ben bé els nostres avis, però el discret frec de les puntes dels dits i les mirades els delaten. Procedeix també de Vikipedia Common i està datada al voltant de 1890.

Menys cautela mostrava aquesta divertida parella d'homes, asseguts l'un sobre l'altre en una actitud d'orgull clara i desafiant. Un amor difícil de contenir sota les aparences. Procedència Vikipèdia Commons.

Una conegudíssima fotografia, la de Oscar Wilde amb el seu amant Sir Alfred Douglas. La imatge està presa el 1893, abans del judici que acabaria amb Oscar Wilde a la presó, on va escriure la famosa “De Profundis. Epístola in carcere et vinculis” destinada a Sir Alfred. També procedeix de Vikipedia Commons.

Potser aquesta és una de les imatges més curioses de la recopilació, tant per l'aspecte una mica descurat dels seus protagonistes com pel fet que no semblen estar posant en un estudi. Bé podria ser una instantània natural de personatges anònims. Datada el 1870 es troba a Vikipèdia Commons.

Una curiosa imatge que ens mostra dos joves i guapos bombers presos de la mà davant de l'objectiu. Segur que no haurien dubtat a oferir-se “Calendari de bombers”! Està signada per Vergenes VT al voltant de 1870 i procedeix de Vikipedia Commons.

I acabem amb la preciosa imatge del poeta i la seva inspiració, de Walt Whitman i el seu jove amant Peter Doyle. La imatge va ser presa el 1869 i es conserva al fons de la “Ohio Wesleyan University. Bayley Collection”.

font: pride.com

GAYLES.TV
televisió Online

Segueix-nos a: Facebook Twitter Instagram

Eivissa Gay Pride, a tot color!

publicat el 8 juny, 2016 by Gayles.tv

GAYLES.TV.- Per fi ha arribat el Eivissa Gay Pride amb multitud de festes i activitats que es prolongaran fins el proper diumenge 12 de juny.

Aquesta és la segona edició i arrenca amb la força d'un lema que ho deixa clar: “A tot color”. I és que durant una setmana els colors de l'arc de Sant Martí es faran presents als carrers de cases emblanquinades i contra el blau del Mediterrani. Una programació extensa d'activitats lúdiques, culturals i esportives amb el colofó de la marxa de l'orgull gai que està convocada el diumenge 12 de juny a les 18 hores al port d'Eivissa.

I és que, igual que a la passada edició, el centre neuràlgic de la majoria d'activitats i actuacions serà precisament el portós populós de la capital illenca.

Estan previstes festes cada dia i per a tots els gustos, “Libertines”, “Animal Park”, “La Troia” o “Main Party” són algunes de les previstes a diferents locals de l'illa. També s'esperen les actuacions de reconeguts artistes com Marta Sánchez, Innocence, Camilo Franco, Antonio Abella o Rebeka Brown. La llista completa d'actuacions i dj's la trobareu a la web http://ibizagaypride.es/.

Però l´Eivissa Gay Pride no només ens porta les millors festes, també podeu gaudir d´una exposició d´artesans que romandrà oberta al Centre Artesanal de Sa Pedrera, així com de Teatre amb la companyia “És Devessai” que ens porten l'obra “Orgullós Candidat”.

En definitiva 6 dies per compartir i gaudir de l'illa més mediterràniament LGTBI i si encara us queden dubtes segur que us aclarireu amb aquest vídeo sobre “Eivissa, la destinació LGTB del Mediterrani”.

GAYLES.TV
televisió Online

Segueix-nos a: Facebook Twitter Instagram

Transsexualitat als animals

publicat el 5 juny, 20165 juny, 2016 by Gayles.tv

EDITORIAL GAYLES.TV.- Fa un any, per aquestes dates, publicàvem l'editorial "D'animals i homosexuals" basat en l'esplèndid article del biòleg Marc Arenas Camps titulat "L'homosexualitat és molt animal". En ell, el Marc ens parla que a la natura hi ha més de 1.500 espècies animals amb conductes habituals que podrien ser considerades homosexuals.

Marc Arenas ens sorprèn ara de nou amb una reflexió sobre transsexualitat al regne animal a l'article "El canvi de sexe també és cosa d´animals". Amb el seu habitual to amè i divulgatiu, el Marc ens explica com certs animals, especialment peixos, mol·luscs, crustacis, meduses, equinoderms i anèl·lids, canvien de sexe al llarg de la seva vida en allò que es coneix com a hermafroditisme seqüencial.

Podeu accedir al text seguint el link de l'article però hem considerat oportú reproduir aquí íntegrament l'article de Marc.

Aprofitem per agrair a Marc Arenas la deferència de concedir-nos la primícia d'aquest interessant article i recomanar-vos que no deixeu de visitar el bloc que dirigeix: “All you need is biology”, un espai LGTBI fríendly dedicat a la divulgació de temes relacionats amb la biologia.

___________________________________________

EL CANVI DE SEXE TAMBÉ ÉS COSA D'ANIMALS

El canvi de sexe no és només present en l'ésser humà (conegut com a transsexualitat), sinó que hi ha alguns exemples d'espècies animals que canvien de sexe, és a dir, neixen mascles o femelles i, al llarg de la seva vida, canvien al sexe oposat. Voleu conèixer algunes d'aquestes espècies? Recorda que també pots llegir un article aquest bloc sobre Homosexualitat al regne animal.

TRANSEXUALITAT ALS ANIMALS

El canvi de sexe en animals és un fet poc estès, però és present sobretot entre els peixos i alguns mol·luscs,meduses, crustacis, equinoderms i cucs.

De tota manera, en el cas dels animals, el terme utilitzat no és el de transsexualitat. El canvi de sexe al regne animal és un tipus concret d'hermafroditisme: l'hermafroditisme seqüencial.

Aquest canvi de sexe està normalment programat genèticament i està influït per l'ambient en què es desenvolupa. De totes maneres, en néixer ja tenen ambdós sexes, de manera que la determinació del sexe no ve donada pels els gens.

Hi ha diferents tipus d'hermaforditisme seqüencial:

Protandria: quan l'organisme neix mascle i canvia a femella, com és el cas el peix pallasso (gènere Amfiprió).
Protogínia: quan l'organisme neix femella i canvia a mascle, com els peixos làbrids.
Canvi de sexe bidireccional: quan l'organisme té els òrgans sexuals femenins i masculins complets, però actua de mascle o femella durant diferents etapes de la vida; com és el cas del peix Lythrypnus dalli.

El que és clar és que aquesta estratègia suposa un avantatge important respecte a altres espècies: davant d'unes condicions extremes, els organismes tenen la capacitat d'assegurar les generacions futures amb el canvi de sexe.

EL PEIX PALLASSO

El peix pallasso és un dels exemples més coneguts de canvi de sexe al regne animal. El nostre amic Nemo, al llarg de la seva vida es convertirà en femella. Els peixos pallassos neixen tots mascles, però a partir de certa edat canvien de sexe. També poden canviar de sexe si mor la femella del grup, així que, encara que la mare de Nemo va morir, va trobar al seu pare la seva mare també.

peix pallaç canvi de sexe — Parella de peixos pallasso, amb la femella més gran amb el mascle (Foto: Georggete Douwma,Arkive).

La forma de reproducció d'aquests peixos tan colorits i coneguts és molt curiosa: a cada anèmona, animals cnidaris amb els que viuen a simbiosi, viu un harem, format per una femella (més gran en grandària que el mascle), un mascle reproductor i diversos mascles no reproductors.

Cicle de vida del peix pallasso (Foto: The fisheries bloc).

Si la femella mor, el mascle reproductor es transforma en femella i el mascle no reproductor més gran madura sexualment.

JANTÍNIDS

Els jantínids són un grup de cargols marins amb una característica molt especial: utilitzen les baves per produir unes basses de bombolles, que utilitzen per surar a l'oceà. Els més capacitats poden arribar a formar una bombolla per minut.

janthina janthina — Cargol de color violeta (Janthina janthina) (Foto: Roboastra).

Doncs bé, aquesta família de gasteròpodes està formada per individus que poden canviar de sexe. Com els peixos pallasso, els organismes neixen mascle i després canvien a femella.

TARDOR NETEJADOR

El tord netejador (Labroides dimidiatus) és un peix làbrid, en el qual el canvi de sexe es deu a certes pautes de comportament.

Tordo netejador (Labroides dimidiatus) (Foto: Darwin Books Cats).

Normalment, hi ha un mascle dominant que manté un harem de femelles, però si aquest mor, la femella dominant assumirà la posició del mascle en poques hores, festejant a altres femelles encara que el canvi de sexe pugui allargar-se unes dues setmanes.

LA LAPA SABATILLA: QÜESTIÓ DE MIDA

Hi ha un cargol marí, la lapa sabatilla (Crepidula fornicata), que el seu canvi ve controlat per la mida dels individus. Aquests mol·luscs neixen com a mascles però, a partir d'una certa grandària, es converteixen en femelles.

Es tracta d'uns cargols molt curiosos: viuen apilats els uns sobre els altres, amb els organismes més grans a la part inferior. Això vol dir que l'exemplar de la base és una femella i els superiors són mascles. Així, quan la femella mor, el mascle més gran es converteix en la femella del grup.

Es tracta d'una espècie exòtica a Espanya, la qual podria estar ocupant tota la costa gallega. De tota manera, la seva àrea de distribució natural és Amèrica del Nord.

AL MEDITERRANI TAMBÉ PASSA

Fins ara hem vist només espècies que viuen lluny de nosaltres, però el cert és que aquest comportament també és present en algunes espècies del mar Mediterrani. Alguns exemples són laestrella de capità (Asterina gibbosa) o el peix verd (Thalassoma gall dindi).

El peix verd és un dels més colorits i vistosos que viuen a les aigües del Mediterrani. En aquest cas, en néixer són femelles, però segons la proporció de sexes, es poden convertir en mascles.

peix verd thalassoma gall dindi — Peix verd (Thalassoma pavo) (Foto: Matthieu Sontag, Creative Commons).

REFLEXIÓ

Si sou dels que penseu que el canvi de sexe en l'ésser humà és antinatural, ja veieu que a la natura hi ha múltiples exemples d'animals que fan justament això mateix

MARC ARENAS CAMPS

________________________________________________________________________________________________________________

Fonts: Tot el que necessites és biologia

GAYLES.TV
televisió Online

Segueix-nos a: Facebook Twitter Instagram

Canyars contra l'Imperi Gai

publicat el 2 juny, 20162 juny, 2016 by Gayles.tv

EDITORIAL GAYLES.TV.- El to és poc seriós per a un editorial, però sovint l'humor també pot ser una arma, en aquesta ocasió una espasa làser, és clar. I és que això del cardenal Antonio Cañizares, i il·lustríssimament faça arquebisbe de València, o ens ho prenem a riure o no guanyem per a Kleenex.

Per als qui no estigueu informats, val la pena fer un repàs per alguna de les perles que ha deixat caure aquesta llumenera de la més rància dreta ultra catòlica espanyola. En plena tramitació de la llei de l'avortament i en una entrevista a TV3 va tenir bé defensar que l'abús a menors no era tan dolent com l'avortament i això que suposadament s'estava disculpant pels abusos menors comesos pel clergat. Exactament va dir “no és comparable el que hagi pogut passar a algunes escoles amb els milions de vides destruïdes per l'avortament (…) perquè el primer dret és el dret a la vida”. És clar, és clar, si té tota la lògica, molt millor deixar-los néixer encara que no siguin nens desitjats i si és possible en famílies desestructurades, que quan creixin sempre hi haurà un capellà disposat a donar-los un cop de mà. En fi.

canyissars — Cañizares, camí del PRIDE PARADE?

Les seves opinions en qüestions de política tampoc no tenen malbaratament. En una xerrada amb empresaris i periodistes sobre la pobresa a Espanya i les alarmants xifres de Càritas va respondre: “no veig més gent demanant al carrer i vivint sota un pont que abans”. Normal, és que des de les finestres del palau episcopal on viu a cos de rei no es veu el carrer, el de debò, no el que escombra aquest element amb la seva bata de cua de reinona purpurada.

Després hi ha el tema de la crisi dels refugiats que el preocupa un munt, però no us truqueu a engany, els nens malalts, morts de gana i fred o morts sense més, a seques, se la porten al paire, cosa que de veritat preocupa la seva eminència és que es tracti de “el cavall de Troia d'Europa”, vaja, el colador de gent que no comparteix la seva religió i sobre això s'interroga: “Els refugiats, són tots blat net?”. Però quina poca vergonya! On és la caritat cristiana? D'on treu aquest home tanta bilis?

I ara l'ha pres amb allò que ell anomena “l'imperi gai” i ho fa cridant a la desobediència les lleis que emparen “la ideologia més insidiosa i destructora de tota la història de la humanitat, que és la ideologia de gènere”, paraules de la seva il·lustríssima. I segueix, “una ideologia que intenten imposar-nos poders mundials de manera més o menys solapada, amb legislacions innòcues que no cal obeir”. Ah no? Doncs que l'aturin, però ja. Si és que ho posa a ou, crida a la desobediència a les lleis, a això no se'n diu ser un antisistema? I la policia no està perseguint els antisistema?

El que passa és que l'Antonio és un incomprès, pobret, si l'únic que pretén és protegir de les ideologies de gènere l'home, perquè és clar, la dona ni existeix, bé sí, existeix per tocar-li la mitra a la seva il·lustríssima que denuncia que Espanya “ha assistit a una important escalada contra la família per part de dirigents polítics, ajudats per altres poders com l'imperi gai i certes ideologies feministes”.

A veure si serà que Empar Moliner va tocar el clau amb el que igual que Cañizares el que li mola és “un gai en samarreta imperi” i s'ha embolicat amb allò de l'”imperi gai”. Si és que els posen un micròfon davant i se'ls en va l'olla.

Fonts: El Món, Ara.cat, el Confidencial

GAYLES.TV
televisió Online

Segueix-nos a: Facebook Twitter Instagram

Localització:

Princeses Disney lesbianes? Sí, gràcies!

publicat el 26 maig, 2016 by Gayles.tv

EDITORIAL GAYLES.TV.- Feia temps que els nostres amics de Fes-te Sentir amb el seu president Ignacio Arsuaga al capdavant no ens donaven tema i gairebé que els trobàvem a faltar. Dels creadors de “Tots contra l'avortament”, “No a la pluralitat lingüística” o “Retirada de fons públics contra la violència masclista” ara ens arriba “Contra un Disney de gais i lesbianes” i amb uns arguments que us posaran la pell de gallina i segur que us faran saltar les llàgrimes.

Perquè aquesta colla de feixistes, ultra catòlics i impresentables (sí, començarem a deixar-nos ja d'eufemismes), ha iniciat una campanya de recollida de firmes perquè la factoria Disney no inclogui una princesa lesbiana en el segon lliurament de Frozen. I ja porten recollides més de 20.000 signatures (quant fatxa solt i avorrit, per Déu!). La iniciativa de Fes-te Sentir és una resposta a una campanya a Twitter que amb el hashtag #GiveElsaAGgirlFriend demana al gegant de la indústria cinematogràfica que incorpori a les seves pel·lícules personatges LGTBI que reflecteixin la diversitat social. El patètic hashtag anti princeses lesbianes és #CharmingPrinceForElsa. Sense comentaris.

Però anem allà amb els arguments de Fes-te Sentir que són material per a un monòleg del Club de la Comèdia. «El lobby homosexual no busca l?acceptació, ja la tenen. Busca imposar-ne la ideologia. Els nostres fills no estaran ben educats fins que la dosi homosexualista corregeixi la patologia de la família universal que, per què serà, no s'acaba de rendir als seus dictats. Aquesta és la seva guerra: assetjar-la», afirma Antonio Velázquez, promotor de la iniciativa. Però Arsuaga tampoc no es queda curt: «Aquests grups pretenen imposar un model social i cultural en què cadascú esculli el seu gènere. Aquesta estratègia necessita llançar els seus missatges als nens perquè assumeixin 'nous models' de família i se sotmetin a la nova ideologia totalitària de gènere. Som davant d'una ofensiva global contra la família». I la rematada: «No podem deixar que el lobby de la ideologia de gènere destrueixi la gran fàbrica de somnis infantils».

Vegem…. “imposar una ideologia LGTB?” "model social d'elecció de gènere?" “sotmetre els nens a ideologies totalitàries?” Sincerament, Fes-te sentir i els seus seguidors farien bé a deixar de ficar-se droga al Cola-Cao i de passada una mica de vergonya històrica tampoc els vindria malament, perquè fins aquí crèiem que el model imposat era el patriarcal, que les persones oprimides i excloses formaven part del col·lectiu LGTBI i que la “gran fàbrica de somnis infantils” de Disney, fins ara, ha estat una immensa corretja de transmissió ideològica. Però és clar, tot és qüestió de perspectiva.

En qualsevol cas ja estem trigant a plantar cara, responguem amb un hashtag en espanyol i ben claret recolzant uns personatges que siguin el reflex de la societat en què vivim. A dalt les brioixes princeses i els principis gais!

font: eldiario.es, huffingtonpost.es

GAYLES.TV
televisió Online

Segueix-nos a: Facebook Twitter Instagram

II Congrés European Rainbow Cities

publicat el 22 maig, 20166 novembre, 2016 by Gayles.tv

GAYLES.TV.- Aquest cap de setmana, coincidint amb la celebració del Dia Internacional contra l'Homofòbia i la Transfòbia, s'ha convocat a Barcelona el segon congrés European Rainbow Cities que ha reunit a l'emblemàtica Casa Milà, Popularment coneguda com la Pedrera una vintena d'experts europeus per debatre sobre polítiques per la diversitat sexual i de gènere.

L'organització ha anat a càrrec de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya amb la col·laboració de l' Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona i el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya.

El Congrés és un espai de trobada, debat i intercanvi d'experiències i coneixements a l'entorn de les polítiques d'igualtat públiques i locals contra la LGTBIfòbia, especialment les que es despleguen en entorns no metropolitans. Aquest any les ponències s'han centrat en dos grans eixos: la situació de les persones LGTBI en entorns rurals i els temes que afecten el col·lectiu de persones transsexuals.

A la inauguració del Congrés, el rector de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya, Jordi Muntanya, ha valorat la importància de combinar la investigació i la transferència de coneixement per avançar en la comprensió, l'acceptació i el respecte de la diversitat sexual i de gènere. Tot i així ha afegit que, “tot i que la plena normalització social de les perspectives trans és encara un projecte complex, les bases s'estan posant molt sòlides”.

Laura Pérez, regidora de Cicle de Vida, Feminismes i LGTBI de l'Ajuntament de Barcelona, ha remarcat que "les ciutats podem ser punta de llança i l'espai idoni per al desplegament de polítiques públiques compromeses que facin front a les diferents formes de discriminació". Mireia Mata, directora general d'Igualtat del Departament de Treball, Benestar i Famílies de la Generalitat de Catalunya, ha fet èmfasi a la Llei 11/2014 que ha definit com “una llei de tots els ciutadans: tothom és beneficiari”. El diputat delegat d'Igualtat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona, Antoni Garcia, ha qualificat aquesta llei com a pionera i ha dit que “el municipalisme ha de jugar un paper clau en el seu desplegament, a través de plans adaptats a les dimensions dels diferents pobles i ciutats”.

Gerard Coll Planas, coordinador del Congrés i investigador principal del Grup de Recerca «Estudis de Gener: Traducció, Literatura, Història i Comunicació» (GETLHIC) de la UVic-UCC, parla de la invisibilitat del col·lectiu LGTBI fora de les grans ciutats i del fet que “ sortir de l'armari implica de forma directa tot l'entorn familiar, cosa que porta moltes persones a viure ocultes, a marxar oa portar una doble vida”. Al Congrés s'han presentat experiències de les Illes Canàries, comarques de Catalunya, el col·lectiu Agrogay d'Ulloa a Galícia o del programa Movisie del Centre Holandès pel Desenvolupament Social.

L'altre gran bloc s'ha referit a l'increment del intimidació que per motiu de diversitat sexual i de gènere pateixen moltes persones, especialment preocupant entre nens i joves transsexuals que, més enllà dels centres educatius, acaba traduint-se en una discriminació en entorns laborals. Miquel Missé, coordinador del Congrés i investigador del Grup de Recerca GETLHIC de la UVic-UCC, ha afirmat que “a l'escola, l'anomenada LGTBIfòbia és en el fons una discriminació per motius de gènere”.

Les conclusions a què s'ha arribat en aquest segon Congrés European Rainbow Cities han estat: en primer lloc fer una crida a totes les administracions per que treballin de manera coordinada articulant la feina feta per fomentar la cooperació. "Actualment l'administració aborda els diferents eixos de discriminació per separat quan a la pràctica les persones són una cruïlla de tots ells i, per tant, les problemàtiques concretes no són distingibles o aïllables", va dir Gerard Coll Planas.

Els ponents alerten també sobre la manca d'estudis com a base per dissenyar polítiques d'igualtat. I finalment es fixa com a prioritari el desenvolupament de polítiques públiques en entorns rurals.

El II Congrés European Rainbow Cities ha comptat amb 300 persones inscrites i llista despera des de fa setmanes.

Entre els assistents hi ha tècnics i polítics de l'àmbit municipal, investigadors i activistes com, Lluc Plater, doctor en Ciències Polítiques i Sociologia, Surya Monro, professora de Sociologia i Política Social de la Universitat d'Huddersfield del Regne Unit, Juul van Hoof, directora del programa LGTB de Movisie d'Holanda, Patricia G. Ojeda, sociòloga i responsable de projectes LGTBI a les Administacions Públiques de les Illes Canàries, Gabriel Reboredo, membre del col·lectiu Agrogay d'A Ulloa de Galícia, Florencio Chicote de la unitat LGTBI de l'Oficina Estatal de Berlin, Cristina Garaizabal, coordinadora de l'Informe de model d'acompanyament i assistència a persones trans de Barcelona, Raoul Galarraga, responsable de Polítiques LGTBI d'Amsterdam, Marta Cruells, assessora principal de la Regidoria Cicle de Vida, Feminismes i LGTBI de l'Ajuntament de Barcelona, Simona Topolinjak, assessora del Departament de salut i assistència social de Ljubliana, Gemma Garcia, responsable de la Regidoria LGTBIQ de l'Ajuntament de Terrassa.

I els moderadors Fran Sánchez, regidor de Polítiques LGTBI de l'Ajuntament de Ripollet, Andreu Agustín, director del Pla LGTBI de l'Ajuntament de Barcelona i Sílvia Casola, assessora d'Igualtat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona.

En el marc del Congrés també es va representar un fragment de lobra llimbs, creació de Les Impluxibles, Dirigida per Miriam Escurriola.

En resum, és una gran oportunitat, la que ha estat definida pels organitzadors com “una caixa d'eines per compartir idees i recursos que després puguin ser aplicades a cada territori”.

GAYLES.TV
televisió Online

Segueix-nos a: Facebook Twitter Instagram

Lesbianes vintage

publicat el 19 maig, 201624 maig, 2016 by Gayles.tv

GAYLES.TV.- Veient aquestes imatges queda clar que no hem inventat res. Es tracta de dones que estimaven altres dones, que besaven altres dones, que creuaven intenses i còmplices mirades amb altres dones. I eren prou valents per fer-ho davant d'una càmera ja fa més d'un segle. Probablement alguna va ser captada amb el sistema del daguerreotip, la càmera fosca i murri i l'oportú clic que robava un moment d'intimitat per a la història.

En la majoria de casos, la seva autoria és anònima, els seus drets han caducat o són de domini públic. Algunes tenen fins i tot títols com “La donna delinqüent” de 1915. Un petit recull de delicioses i en algun cas sorprenents imatges que avui recollim aquí.

– Imatge procedent de Wikipèdia Commons. Dues dones suposadament fora de la llei, o almenys així ho suggereix el títol de «La dona delinqüent”

– Imatge d'autor anònim que representa dues dones en vestit tradicional xinès, assegudes amorosament una a la falda de l'altra. Procedeix del "Fitxer Federal d'Alemanya"

– Aquesta fotografia d'origen suec es titula "Jocs a l'aire lliure al Festival d'Organ a Falsterbo, 1922" i procedeix del “Flickr Creative Common”. I aparentment sabien entretenir-se jugant… 😉

– Una preciosa imatge on absolutament tot és suggerent: la postura, la mirada, la roba. Ens encanta. Està datada el 1900 i ha estat recollida per Flickr Commons procedent del “Powerhouse Museum Collection”

– Poc sabem d'aquesta parella que va ser sorpresa per l'objectiu fent-se magarrufes sobre una hamaca. Va ser presa el 1900 i el seu ús és de domini públic. Procedeix de Wikipèdia Commons

– Una curiosa imatge d'apassionat petó entre dues dones mentre l'amiga una mica com que no sap on mirar. Via “Flickr Creative Commons”.

– I acabem amb una que no té títol però bé es podria dir “Esplendor a l'herba”. Una abraçada còmplice amb reminiscències de “Criatures Celestials”. Procedència: “PhotoPin Creative Commons”.

Unes imatges que provoquen una mica de nostàlgia però que també tendeixen un pont de complicitat amb aquelles que haurien pogut ser les nostres àvies i que també van sentir i estimar com avui estimem i sentim. Per elles va el nostre homenatge.

font: pride.com

GAYLES.TV
televisió Online

Segueix-nos a: Facebook Twitter Instagram

Microhomofòbies

publicat el 17 maig, 201617 maig, 2016 by Gayles.tv

Dia Internacional contra l'Homofòbia, la Transfòbia i la Bifòbia

GAYLES.TV.- Des de 1990 cada 17 de maig se celebra el Dia Internacional contra l'homofòbia, la bifòbia i la transfòbia commemorant que aquell any l'Organització Mundial de la Salut va eliminar l'homosexualitat de la llista de malalties mentals. És cert que des de llavors han canviat molt les coses i cada vegada som més lliures i tenim més lleis que ens emparen. Però d'aquí a la igualtat real hi ha un abisme.

No cal ser homosexual per defensar els drets LGTB+ i poques vegades es rep suport a la lluita de fora del col·lectiu. Sembla que els polítics a Espanya s'estan posant les piles (ara tot volen sortir a la foto amb la bandera arc de Sant Martí) però les iniciatives triguen a ser aplicades i pel camí queden massa víctimes. A Madrid portem més de 62 atacs homòfobs des de començament del 2016. I en teoria Espanya és un país avançat quant a drets i llibertats de la comunitat.

Segons el informe anual de l'Associació Internacional de Gais, Lesbianes, Bisexuals, Transsexuals i Intersexuals (ILGA) està creixent el nombre de països que aposten per lleis antigais. Normes que restringeixen la llibertat d'expressió i les informacions relacionades amb minories sexuals com passa a Rússia, Algèria, Nigèria o Lituània. O com les polèmiques lleis de Carolina del Nord o Mississipí on es dificulta l'accés als banys públics als transsexuals o es pot denegar serveis a parelles gais, si s'hi al·ludeixen motius religiosos. L'estudi és alarmant ja que el 45% de la població mundial està en contra del matrimoni igualitari i destaca que molts ciutadans creuen que la homosexualitat és un fenomen dels països desenvolupats.

I potser sí, potser el desequilibri sigui enorme entre països i cultures tan diverses. Però el que és greu també són les microhomofòbies. El que ens mata també és el dia a dia, allò que hem interioritzat com a normal. El que és greu és que al teu fill li preguntin quina noia li agrada i no li deixin altres opcions. El més greu són els acudits dolents sobre marietes. El més greu és creure's liberal perquè tens un cosí gai sense haver comptat quants cosins heterosexuals tens. El més greu és haver d'emplenar la casella on posa «pare» a l'escola perquè ningú s'ha molestat a pensar que hi ha altres tipus de famílies. El més greu és que creguin que la bisexualitat és una fase. El que és greu és el calvari que han de passar els menors trans fins que se'ls entengui. El més greu és no adonar-se que la societat la fem un conjunt de minories.

font: Porc Morat, RCNRàdio, Focus Blanc, Wikipedia, El País

GAYLES.TV
televisió Online

Segueix-nos a: Facebook Twitter Instagram

“Reina Cristina, la dona que va ser rei”

publicat el 13 maig, 2016 by Gayles.tv

GAYLES.TV.- Aquest cap de setmana arriba a les pantalles dels cinemes espanyols l?esperada cinta “Reina Cristina, la dona que va ser rei” del cineasta finlandès Mika Kaurismaki una coproducció de Finlàndia, Suècia, Alemanya i Canadà rodada només en 35 dies i que té com a protagonista l'enigmàtica, passional i mitificada monarca sueca. Rebutjada per la seva mare i adorada per un pare que en morir a la guerra sense altres hereus fa que Cristina sigui coronada als 6 anys.

Educada com un príncep en una fosca cort luterana, Cristina creix envoltada d'homes convençuts que la seva única opció és casar-se per oferir un hereu al tron. Però Cristina es va negar sistemàticament a contraure matrimoni mentre lluitava per resistir-se a la incontrolable passió que sentia per la cosina i la dama de companyia. Ebba Sparre amb qui pel que sembla va sostenir una tòrrida relació. Òbviament, no hi ha documents que acreditin el veritable abast d'aquest vincle i la història no ens ha llegat una conclusió sobre si es va tractar d'un transgressor romanç en tota regla o es va mantenir al terrer de l'amor platònic.

Sigui com sigui el film de Kaurismaki, una història de passió i poder, aprofundeix en aquesta relació alhora que reivindica la figura de la reina que va posar fi a la Guerra dels Trenta Anys que enfrontava catòlics i protestants encara que el poble suec la recorda més com una traïdora que va renunciar al protestantisme professant la fe catòlica. Però la veritat és que Cristina va ser una avançada al seu temps, culta, apassionada per les arts i les ciències, una lliure pensadora que avanço molts dels ideals del feminisme, algú que en ple segle XVII va tenir com a amic personal i referent intel·lectual el filòsof Descartes.

La comparació amb una altra gran pel·lícula de 1933 que indagava a la figura de Cristina de Suècia resulta inevitable, especialment per al col·lectiu de lesbianes que tenen a la imatge de Greta Garbo, que va encarnar la monarca, una figura icònica malgrat que la censura de l'època va impedir que s'aprofundís en la seva condició d'homosexual.

El paper de què va passar a la història com “la reina verge” l'interpreta la sueca Malin Buska mentre la canadenca Sarah Gadon dóna vida a la comtessa Ebba Sparre. És clar que Kaurismaki, referent actual del cinema d'autor a Europa, presenta amb aquesta pel·lícula una tesi contra el pensament únic i una viva defensa de la llibertat sexual, la cultura i la visió femenina de la història. Potser, per posar-ne algun però, podríem dir que evita retratar els excessos, arbitrarietats i abusos que també van caracteritzar la monarca sueca que va buidar les arques públiques per satisfer els seus molts i extravagants desitjos.

Així que ja sabeu, feliç cinema i feliç finde!

[youtube https://www.youtube.com/watch?v=rAwMjHn3UKU]

font: L'espectador imaginari, 20 minuts, butxaca.com

GAYLES.TV
televisió Online

Segueix-nos a: Facebook Twitter Instagram