Hi ha persones que ens treuen la por a envellir, que ens ajuden a portar els primers cabells blancs amb orgull. Persones que ens guien pel laberint de la vida amb un fil fet de paraules i d'històries. Persones, i estic parlant de Ana Maria Matute,  que obren en canal les nostres adormides consciències amb l'esmolat bisturí de la seva ironia i la lucidesa aclaparadora de la seva prosa i el seu discurs.

A risc de caure al tòpic, cal reconèixer que ens ha deixat més sols més orfes de referents i com a Caputxeta més ximples que mai i amb el llop assetjant als bancs, als parlaments, a les comissaries, als hospitals, a les escoles i això que ens va advertir en una de les seves intervencions més memorables: “Tots ens fiquem al llit amb el llop, però el que no podem fer és confondre'l amb l'àvia. La Caputxeta era ximple."

Consola saber que quan mor algú tan jove tot i estar a punt de fer els 89, l'espera el seu propi “Paradís inhabitat” on, sens dubte, cada tarda compartirà una ronda de gintònics amb Gabo i amb una altra Ana María, la Moix que van partir fa poc i l'estaven esperant. Avorrir-se segur que no s'avorreixen.

Montse Trillo, directora de continguts de Gayles.tv

Des de l'Ajuntament de Barcelona i la Fundació Enllaç, juntament amb un equip de recerca expert del Departament de Treball Social de la Universitat de Barcelona, ​​n'han elaborat una enquesta de 6è preguntes per a persones majors de 50 anys LGTBI. L'enquesta està dissenyada perquè aquestes persones puguin expressar els seus sentiments, inquietuds, necessitats i problemes, i així poder crear programes i projectes que els ajudin ja no només pel camí a la vellesa sinó a suportar la seva condició sexual en entorns no sempre favorables. Aquí el link per participar a l'enquesta, tant en castellà com en català: www.fundacioenllac.cat/estudi

Aquesta enquesta va sortir a la llum a inicis del mes de maig i des de llavors ha recollit infinitat de respostes, impressions. Però encara no n'hi ha prou, com més respostes més informació per poder ajudar aquest col·lectiu tantes vegades ignorat. Per aquesta raó esperen la col·laboració de tots i totes i recollir el màxim de respostes abans que acabi el mes de juny. Entre tots els participants se sortejarà un creuer per a dues persones que ofereix l'associació d'empreses per a gais i lesbianes ACEGAL.

Al principi aquesta enquesta s'havia plantejat només per a persones de Barcelona Capital, però s'ha decidit incloure més abast ja que pot aportar més profunditat, i així fer d'aquest estudi i els seus resultats una mica molt més ampli i vàlid per crear solucions més definitives i ajustades a les necessitats de la gent gran LGTBI. A l'estat espanyol l'any 2009, Beatriz Gimeno va elaborar un important estudi, «Vellesa i orientació sexual«, que ha estat referent indispensable per redactar aquesta enquesta, ja que aquest informe és més un estat de la qüestió que permetrà confirmar que la situació no ha avançat o ha avançat poc i plantejar solucions.

Iniciatives com aquesta enquesta s'han dut a terme ja a diferents països com ara Canadà a través de les necessitats sanitàries i socials de gais i lesbianes de la 3ra edat i les seves famílies al Canadà, o com als Estats Units. amb “Aging in Equity” (Envellint en igualtat), o al Regne Unit amb “Lesbian, gai i bisexual people in later life” (Lesbianes, gais i bisexuals en edat avançada).

Tots ells han estat de gran ajuda per resoldre problemàtiques i trobar solucions per als nostres grans LGTBI. Participa i posa el teu granet de sorra. www.fundacioenllac.cat/estudi

En aquests dies les diferents celebracions del Dia de l'Orgull o Gay Pride ocupen els carrers de moltes ciutats i els tenyeixen amb els colors de l'arc de Sant Martí. Reivindicació, cultura, visibilitat i festa insten a la tolerància i la igualtat.

Una bona ocasió per recordar què es commemora i fer balanç d'on venim i quin és el camí a recórrer. S'han complert ja 45 anys dels disturbis de Stonewall que l'any següent van originar les primeres marxes de l'Orgull a Nova York i Los Angeles i, si bé és immens l'avenç que s'ha produït des de llavors per a la comunitat LGTBI, no convé oblidar que aquest també ha estat l'any de les persecucions a Rússia, les manifestacions homòfobes a França, els escarments públics de gais amb el pretext de perseguir la pedofília i les condemnes de presó i mort a molts països.

Des de la ignorància encara es poden sentir expressions del tipus ”però, es pot saber de què se senten orgullosos?”, sense saber que el terme anglès "Orgull" fa referència a la dignitat intrínseca de cada ésser humà. Dignitat més enllà del sexe, l'orientació o la identitat sexual.

Segueix vigent avui l'afirmació d'un testimoni presencial de Stonewall:

"Hi havia alguna cosa a l'aire, llibertat, que calia feia molt de temps, i anàvem a lluitar per ella".

Montse Trillo, directora de continguts de Gayles.tv

Així com els rics a la llista Forbes o les models més ben pagades a la llista del WWD, un any més (i ja en van sis) de la mà de LOC del Món arriba la llista dels 50 gais més influents d'Espanya. N'hi ha de tots els colors i àmbits: periodistes, polítics, actors, actrius, directors, dissenyadors, empresaris d'èxit i aquest any també entren un científic i un noble d'alt llinatge. Cada cop més en aquesta llista apreciem a major nombre de dones lesbianes.

Sempre destaquen per la seva influència i notorietat els polítics i càrrecs públics. El jutge Fernando Grande-Marlaska és el que encapçala aquesta llista al número 1. Seguit d'altres polítics de primer nivell com Iñaki Oyarzábal, secretari de Drets i Llibertats del PP, al número 2. Seguidament a la posició 5 ve Àngels Álvarez, diputada socialista compromesa amb el feminisme, la primera política d'alt nivell que declara obertament la seva homosexualitat. Al número 6, Santi Vila, conseller de la Generalitat de Territori i Sostenibilitat. No hi falta Pedro Zerolo, que lluitant contra la seva malaltia segueix ocupant un meritori 12è lloc. I Boti García Rodrigo, presidenta de FELGTB, al lloc 45.

També molt influents el món empresarial, Amb Kike Sarasola, propietari de la cadena hotelera RoomMate al lloc número 7. Destaca Marta Fernández Herraiz, directora de la consultora KPMG i creadora de la xarxa Lesworking, en un merescudíssim lloc 22. Juan Pedro Tudela, empresari del turisme gai i molt ben comunicat amb l'ambaixador Costos dels EUA, ocupa el lloc número 34. Jesús Alzinar, creador d'Idealista.com, està al lloc número 8. Francisco Polo, creador de Change.org, la plataforma de recollida de firmes més important d'Espanya, ocupa el lloc 32. I Juan Juliá, propietari del conegut Hotel Axel a Barcelona, ​​al lloc 49.

Eduardo López Collazo és un científic espanyol de renom i investiga sobre el càncer. Té més de 400 investigadors a càrrec seu i s'ha guanyat a pols el lloc número 9.

El món de la moda dicta tendències i allà Pelayo Díaz, conegut blocaire de moda i IT Boy espanyol per excel·lència, ocupa el lloc 50. Nota xafarder: és exparella de David Delfín. També com a referents de la moda nacional trobem el dissenyador favorit de la Reina Letizia, Felipe Varela, al número 16.

El ballarí Nacho Duato ocupa el lloc 46 i el director del Ballet Nacional d'Espanya, Antonio Najarro, ocupa el lloc 25. Amb ells un dels grans del teatre espanyol: Miguel de l'Arc, fundador del Teatre la Ciutat, que ocupa el lloc 23. Nacho Canut, músic i el 50% de Fangoria, apareix al lloc 39 i la cantaora flamenca Mayte Martín al 41.

El món del cinema és dels que més personatges aporta a aquesta llista. En un merescudíssim 3r lloc trobem el manxec més il·lustre, Pedro Almodóvar, seguit de prop a l'11è lloc per un altre director, Alejandro Amenábar. Elena Anaya, musa d'Almodóvar, apareix al lloc 13, i la seva exparella, la directora Beatriz Sanchís, al lloc número 42. Fernando Tejero és al lloc 17.

En la televisió, el rei és sens dubte Jorge Javier Vázquez al que trobem al número 4. Sandra Berneda ocupa el número 24 i Jesús Vázquez ha baixat una mica fins al número 35. També té un bon lloc en aquesta llista el col·laborador dels matins d'Ana Rosa Quintana Màxim Huerta, a la posició 44. Entre bambolines televisives també hi ha personatges influents: Óscar Cornejo ocupa el lloc número 21 i és el cap visible darrere de la Fàbrica de la Tele (productora de la majoria de programes d'èxit de Telecinco), seguit de prop per un clàssic de la producció televisiva i teatral, José Luis Moreno al número 26.

En els mitjans escrits i radiofònics tenim a Alfonso Llopart, editor de Xangai, al lloc 18 ja Luis Venegas, de la revista Candy, al número 40. Paco Tomás, amb el seu programa Wisteria Lane, al número 36. Escriptors com Álvaro Pombo, que apareix al número 19, el columnista Eduardo Mendicutti al 28, el poeta Luis Antonio de Villena al lloc 38 o al catedràtic Francisco Nieva al número 31.

El fill dels marquesos de Sant Eduard, Miguel Mas, és un dels joiers més prestigiosos, freqüentat per l'alta societat, i ocupa el lloc 48. Al número 43 trobem Manuel March, tota una socialité madrilenya i apassionat col·leccionista d'art. Destaca també el director d'ARCO Madrid, Carlos Urroz, al lloc número 15.

Consulta la llista completa aquí.

Al Village del 080 Barcelona Moda se'n pot trobar un de tot. Des de les millors bloggers del moment com Alexandra Pereira de “The Lovely Pepa”, a la socialitat més cool i més devota (Tamara Falcó), un estand on et pinten les ungles i et maquillen i fins i tot un racó on poder-te prendre alguna cosa fresca que el sol del juliol a Barcelona no dóna treva. I si tens sort (i nosaltres la vam tenir) pots creuar-te amb els i les millors models del moment: Jon Kortajarena, Andrés Velencoso, River Viiperi (nuvi de Paris Hilton), Clara Alonso o la nova núvia de Leonardo DiCaprio i àngel de Victoria's Seecret, l'alemanya Toni Garrn. Aquest 080 a més ha tingut l'encant especial de transcórrer al recinte modernista de Sant Pau, una localització excepcional.

Dilluns passat va ser el dia inaugural, i només arribar el gegant de la moda Mànec vi, va veure i va vèncer. Una col·lecció on predominen els grisos i negres, acompanyats amb detalls de quadres estil llenyataire en vermell. Formes àmplies i teixits càlids i còmodes que ens faran sentir protegits del fred del proper hivern.

El segon dia de desfilades es barregen els grans dissenyadors ja consagrats i aquells que comencen, que a poc a poc amb constància i treball es van guanyant els seus seguidors i el reconeixement de la crítica especialitzada. Els més destacats van ser TCN, Sita Murt i Desigual. TCN va presentar les seves propostes en moda de bany, tafaneria, homewear i ready to wear per al proper estiu, on destaca l'atrevit trikini, el bikini bandeau i en roba de carrer peces còmodes, femenines i vaporoses. situada Murt ha presentat “Bloom” fidel al seu estil: peces delicades en sedes i lli, estructures netes, brodats mimetitzats. Amb colors vius com el mandarina, el blau piscina i amb tocs pebre. I es va tancar el segon dia de desfilada amb una festa d'estiu, plena de color i de bon rotllo perquè La vida és Chula! Desigual va presentar en exclusiva mundial la col·lecció «SAY SOMETHING NICE»… TO MEN! per a la propera Primavera-Estiu 2015, en què es presenta un home que ha nascut per ser feliç i que celebra la vida a cada instant, un estil Happy Casual. Sens dubte Desigual va ser la millor manera de tancar un inici de 080 ple de moda, de colors i d'estiu.

Després de la festa “improvisada” de Desigual, dimecres exigia estar al peu del canó i els més destacats van ser Miriam Ponsa, Yerse, Txell Miras i Custo. Miriam Ponsa va sorprendre amb una col·lecció anomenada “Dones mula” que es caracteritza per colors safari i peces oversize amb superposicions. Línies inspirades en la cistelleria i el macramé, usant teixits i teles pures com el cotó natural, la seda i el lli. Yes-se s'ha inspirat en aquests moments que et serveixen per escapar de la rutina, teixits inspirats en les gandules i resituant les típiques ratlles marineres i quadres Vichy en un context modern i actual. Txell Mires va mostrar “Present”, una col·lecció en dos blocs. El primer basat en els drapejats i el segon amb siluetes més rígides fetes amb neoprè i punt prisat. Els colors de la col·lecció van ser el blanc, negre, pedra i grana. Custodia va aconseguir omplir l'auditori fins no cabre una agulla i va mostrar el primer esbós del que presentarà aquest setembre a Nova York. Peces que juguen amb les transparències a través de teixits calats, a més d'estampats macroprints amb formes geomètriques i xarxes d'or d'efecte mirall. Les dones Custo optaran per mini vestits i shorts de tall evaseé de puntetes i guipur al costat de dessuadores amb acabats sinuosos. Pel que fa a colors, predominen els sabors dolços i refrescants.

De la jornada de dijous destaquem a Celia Vela, que va presentar una col·lecció al voltant del negre, gris marengo i blanc amb línies pures, caigudes netes i boniques sinuositats que es dibuixen al cos, ja Brain&Beast, que ha portat el seu optimisme a la 080 amb la col·lecció Misfits, coses que no encaixen o coses que estan inadaptades. Coses que ningú no vol i que no quadren però que des de Brain & Beast les han fet belles i perfectes.

I només queda un dia, avui divendres, on es presenten els nous talents seleccionats per a aquesta edició i s'atorgaran els premis pertinents. Tanquem així l'edició número 12 d'una altra 080 carregada de mestratge i dissenyadors capdavanters.

Cristina Cifuentes, Delegada del Govern a Madrid ha decidit celebrar el seu 50è aniversari fent filosofia sobre les carrosses i el dret a manifestació. El fet que en la marxa del Orgull a Madrid participin carrosses i tingui caràcter lúdic porta a afirmar Cifuentes: “No és un dret de reunió, és una altra cosa” Tot i que després matisés que tenia certa “connotació reivindicativa”.

Potser a la senyora Delegada li piquessin la carena en el seu partit en declarar-se el gener del 2012 fervent partidària del matrimoni entre persones del mateix sexe. O potser voldria posar-se a l'alçada de l'Alcaldessa de Madrid, Ana Botella, que cansada de les matemàtiques fruiters, (per cert, ens aclarirà algun dia qui era la pera i qui la poma?) ha decidit dedicar-se als problemes d'audició confonent les directrius de la FAES amb GAES. Perquè utilitzar l'excusa dels decibels per treure les festes de chueca mentre reivindica la ciutat de Madrid com a destinació turística gai denota, a més de poca imaginació, una doble vara de mesurar, un doble raser i sobretot una demagògia y utilitarisme vergonyós.

Tot això no ha impedit l'èxit aclaparador que suposen 1.200.000 participants a la marxa de l'Orgull i més de 100 milions d'euros de benefici per a la ciutat de Madrid. A veure si dóna perquè a la propera edició s'instal·lin lavabos públics i suficients contenidors. Prometem no aplicar la consigna més corejada de la marxa:  “Aquesta Ampolla al contenidor”.

Montse Trillo, directora de continguts de Gayles.tv

Aquests dies que han estat de Pride, d'Orgull, de festa i, en definitiva, de molt amor lliure i sense etiquetes, la revista DT també ha volgut donar espai a esdeveniments tan significatius.

I han triat l'equip de Gayles.tv per fer-ho! Llegeix aquí la entrevista realitzada a Toni Delgado, director de comunicació del canal, on parla d'actualitat, esport, realitat del col·lectiu LGTBI i, evidentment, d'amor!

DT (juliol-agost 2014): El mes de l'Orgull

Entre festes i carrosses de l'orgull, es va presentar a Madrid el 27 de juny passat a la llibreria vinacoteca Tipos Infames, El Carrer, una nova firma editorial amb seu a Antequera (Màlaga) i que treballa per i per a la visibilitat LGTBI mitjançant la literatura.

El Carrer és una aposta per reivindicar un espai als llibres que prenen com a referents altres identitats i orientacions sexuals. Textos que han estat tradicionalment relegats a un segon pla en un entorn editorial dominat per la pressuposició de l'heterosexualitat. La seva línia argumental, definitòria i els seus valors són molt clars: les millors històries són a La Calle. Perquè al carrer hi ha diversitat, varietat, personatges pintorescos i històries fascinants.

Els seus principis són sòlids i clars. Volen crear-ne una carrer públic, per a tothom independentment dels seus gustos, i segura, perquè darrere de cada novel·la i cada autor hi ha un equip que vetlla pel rigor i la professionalitat. Estan en constant expansió, volen adaptar-se a les necessitats del públic i estan basats en format paper i digital. El Carrer és de vianants, només per a persones, no hi ha vehicles ni obstacles, només importa la interacció social. Està formada per un equip que escolta, als quals els importa la opinió de les persones i l'escolten per continuar millorant. El Carrer, igual que el carrer que tots coneixem, està obert 24h, amb botiga online. I van a l'última, volen recollir les tendències, i tot amb encant, novel·les i històries brillants perquè gaudeixis.

El Carrer ha arribat al mercat amb 12 títols que engloben novel·la i alguns títols d'assaig i de divulgació LGTBI, i ja estan treballant en nous llançaments per als propers mesos. A les llibreries ja pots trobar títols com L'Accident, d'Adolfo Pascual, El Llibre Roig de Raquel, de Mónica Martín, o Entens de Cinema?, del Col·lectiu 0.40.

Aplaudim aquestes iniciatives que treballen per la normalització i visibilitat des d'un punt de vista cultural. Tot@sa El Carrer! Perquè com diuen ells mateixos, «Que ningú us digui que per llegir literatura homosexual esteu llegint en un ghetto».

Així és com eren adoptats els nens procedents de Rússia, amb amor, amb moltíssim amor. Importa poc que l'acolliment fos al si d'una família heterosexual, homosexual o monoparental.

El passat 9 de juliol el Govern espanyol, a través dels seus ministres Margallo i Mato, va signar un conveni homòfob amb les autoritats russes que prohibeix, de manera explícita, l'adopció a parelles del mateix sexe ia persones solteres. No satisfets amb la mesura, el Govern rus, al més pur estil KGB, exigeix ​​el dret a efectuar un "seguiment detallat dels nens russos ja adoptats independentment de la data d'adopció", això sí, amb el respecte degut a la llei espanyola.

Parlar de claudicació del Govern espanyol seria un eufemisme. Rússia va vetar les adopcions a països on el matrimoni gai estigués legalitzat. I feta la llei, feta la trampa, “que no adoptin els gais”. Quanta pressa ens hem donat a incomplir el mandat exprés del Congrés dels Diputats, que insta el Govern a garantir els drets del col·lectiu LGTBI dins i fora de les nostres fronteres!

Senyors del Govern (que inapropiada la majúscula en aquest cas), moltes gràcies de part dels nens que perdran la possibilitat de tenir una llar que els ofereix educació, alimentació i amor. Però sobretot gràcies per la angoixa que viuran d'ara endavant els nens ja adoptats i les seves famílies a costa del control de buròcrates russos.

Montse Trillo, directora de continguts de Gayles.tv

Estem en plena època estival i amb l´estiu arriben les vacances. Es multipliquen les ofertes per al col·lectiu LGTBI, hotels, estades, creuers, negocis gai friendly i, és clar, el conegut reclam de les “destinacions turístiques gai”.

Tot això està molt bé, encara que hi ha qui ho qüestiona amb l'argument que hauríem d'estendre cap a la integració i evitar la creació de guetos. El dia que realment puguem expressar-nos amb total llibertat en qualsevol entorn sense por de ser rebutjats, amonestats o fins i tot agredits, aquell dia potser no necessitem entorns específics. La fi de l'homofòbia serà la fi dels guetos.

En qualsevol cas hi ha destins històrics i indiscutiblement gais: Eivissa, San Francisco, Sitges, Mikonos, etc… I hi ha els que han decidit declarar-se ciutats gai friendly senzillament perquè això atrau un turisme nombrós i que aporta uns beneficis econòmics considerables. Doncs bé, el que resulta intolerable és que es publicitin com a destins gai ciutats on els seus propis mandataris sostenen postures homòfobes.

Per quan la creació d'un segell de qualitat gai friendly per a municipis? Hem d'exigir uns mínims (o màxims) de respecte, tolerància i serveis per a la comunitat LGTBI en aquells llocs que se'ns proposin com a destinacions turístiques específiques. No fos cas que al final l'única cosa acceptable siguin les nostres divises.

Gayles.tv
televisió Online