Barcelona Pride
VÍDEO GAYLES.TV | Aquest any el Pride de Barcelona ha estat carregat de novetats. Unes 25.000 persones van desfilar sota el lema “Persones Trans* tan comunes com diversxs”, donant per fi el protagonisme que mereix el col·lectiu transsexual. A la nova ubicació del Village situat al Moll de la Fusta va acabar la manifestació amb la lectura del manifest a càrrec de Damian Esteban y Marta Reina, i la presència d'associacions i polítics entre els quals destacava la presència de l'alcaldessa de la ciutat, Ada Colau.
GAYLES.TV
televisió Online
El tàndem en la direcció format per Olivier Ducastel y Jacques Martineau recorre a la narració en temps real, 92 minuts transcorren entre les 4 i les 27 que dóna nom a la pel·lícula. Com a tercer protagonista, tenim l'escenari; París, la nuit. La zona oriental de la ciutat de la llum pren protagonisme i és còmplice del naixement d'un amor. Perquè tracta Théo i Hugo. D'aquells primers moments en què comencem a sentir sense saber gaire què i estem carregats de dubtes i desig. I arriben les rialles, les complicitats i els conflictes de la mà de la parella protagonista que sosté sense pestanyar el pes de tot el metratge. La interpretació de Geoffrey Couët y Françoise Nambot és tan natural que ens capbussa en les seves emocions amb total subtilesa. La pel·lícula es balanceja sempre entre l'amor i el sexe trobant un equilibri entre tots dos. Sens dubte una de les pel·lícules de l'any, el Premi del Públic en el Festival de Berlín l'avala.
Nicola Adams de la Gran Bretanya, després de guanyar l'or als Jocs de Londres del 2012 amb 33 anys, es va convertir en la primera dona que obtenia medalla olímpica a la boxa. Boxeja des dels 13 anys i va sortir de l'armari a l'anomenada “Llista Rosa LGBT” de The Independent's.
Megan Rapinoe, una de les jugadores estrella de l'equip nord-americà de futbol, va denunciar haver estat víctima de insults homòfobs durant els partits. Des de la grada va escoltar “bicha”, un insult portuguès que en espanyol seria equivalent a “maricon”. Altres esportistes van declarar haver escoltat “puta” i “Zika” per part d'aficionats brasilers. “No crec que tots els assistents al partit fossin homòfobs, però crec que hi ha complicitat si permeten que es facin aquests cants”, va declarar Rapinoe. De moment la FIFA escorre el bony ja que no ha existit una queixa de manera formal per part de cap equip.
Es va descarregar la popular aplicació Amoladora i va començar a demanar dades i informació per després publicar un article titulat “Vaig tenir tres cites per Grinder en una hora a la Vila Olímpica”. Valent titular venint d'algú que es pren la sexualitat de la resta de broma. Potser li va semblar periodisme d?investigació quan estava posant en perill la intimitat i fins i tot la vida d?alguns atletes. Recordem que l'homosexualitat està castigada amb pena de mort a 12 països. Les crítiques no van trigar a arribar i finalment el diari va fer un “mea culpa” i va retirar l'article substituint-lo per un editorial reconeixent el seu greu error.
Entre les novetats presentades destaquen els auriculars sense fil i la càmera dual amb estabilització d'òptica i flaix True Tone amb quatre Led. Podrem fer fotos molt més lluminoses que permetran més profunditat de camp ja que incorpora un nou sensor, tot i mantenir els 12 megapíxels. Els canvis en el so vénen pels altaveus en estèreo i amb més volum i sobretot pels AirPods que vindran de sèrie en comprar el telèfon.
Les associacions de dones i les feministes van ser les primeres a començar a fer servir el pronom neutre per reivindicar la igualtat i trencar amb el binarisme. Però la recent decisió per part de la Acadèmia Sueca d'afegir-ho al diccionari SAOL ha propiciat un ús molt més general que s'està estenent de manera molt ràpida, sobretot entre els joves i adolescents, que l'han adoptat i convertit en popular. Ja apareix amb total normalitat en documents oficials, als mitjans de comunicació, les universitats, la publicitat i està totalment estès a la societat sueca. El nou pronom personal neutre pretén fomentar, a través del llenguatge, la igualtat de gènere, encara que molts transsexuals ya ho usen des de fa dècades.
La cinta està inspirada en el cas de la jutgessa Karen Artala qui va perdre la tutela de les seves filles el 2003 per viure amb la seva parella lesbiana. La història va cridar latenció de Pepa San Martín que juntament amb Alícia Scherson va filar un guió que ha seduït el jurat de Donostia. Una de les claus de l'èxit és narrar la història des del punt de vista de la Sara, la filla més gran de 13 anys. El jurat ha premiat "la valentia en donar visibilitat a una família no tradicional a través de la mirada d´una nena". El film proposa una “reflexió sobre la discriminació sexual a nivell social i individual, pels prejudicis heretats”. “Rara” està protagonitzada per l'actriu Mariana Loyola com la mare de Sara (Julia Lübbert) i Tast (Emilia Ossandón). Completen el repartiment d'aquesta coproducció xilè-argentina Agustina Muñoz, Daniel Muñoz, Coca Guazzini, Sigrid Alegria y Micaela Cristi.
A l'homenatge realitzat ahir en record a Sonia van assistir representants del Ajuntament de Barcelona i de la Generalitat de Catalunya. Entre les entitats LGTB+ que van estar presents i van participar a l'ofrena floral es trobaven el Casal Lambda, MORDASSA, Gais Positius, FLG Famílies LGTBI, ACEGAL, ACATHI que amb la seva biblioteca vivent va obrir la tarda informant curiosos que s'acostaven a la glorieta i explicant les seves històries personals per acostar el fet trans* als ciutadans. Com s'encarregava de recordar el manifest llegit per Trans*forma La Salut'No hi ha una identitat trans, sinó moltes identitats trans*".
Aquest col·lectiu catòlic ja va aconseguir mobilitzar el 2012 i el 2013 milers de persones contra la llei del «Matrimoni Per a Tots» aprovada el 17 de maig de 2013., també coneguda com «Llei Taubira«, ja que una de les seves propulsores va ser la ministra de Justícia Christiane Taubira. La bandera francesa amb la silueta duna família formada per un home, una dona i dos fills és l'emblema d'aquesta organització, que també té una versió rosa i una altra de blau.
Segons un informe de Stonewall el 2014, més de la meitat de la comunitat LGTB+ va reconèixer haver-se provocat ferides, i un 44% havia considerat treure's la vida. Aquestes dades delaten la forta angoixa amb què ha de conviure una persona LGTB+. Més xifres: “el consum de drogues al col·lectiu és set vegades més gran que el de la població general; l'excés d'alcohol és del doble de comú entre homes homosexuals i bisexuals; i la dependència de substàncies és marcadament més alta”, segons un estudi recent de la Fundació LGTB.
