La Federació Espanyola d´Atletisme s´uneix a la Internacional i prohibeix a les atletes trans competir en proves femenines
La Federació Internacional d'Atletisme (Mundial d’atletisme), seguint el camí obert per les de natació i rugbi, ha decidit prohibir a les atletes trans que s'hagin sotmès a la teràpia de bloqueig de testosterona i reemplaçament hormonal després dels 12 anys prendre part a les seves competicions femenines. La Reial Federació Espanyola d'Atletisme seguirà els mateixos criteris que la internacional i deixa en mans de les autonòmiques les decisions respectives.
La mesura, adoptada dijous, substitueix l'anterior regla, que fixava un límit de testosterona endògena, per sota de cinc mil·limols per litre de sang, per permetre'n la participació. La norma era tan impossible de saltar que la Mundial d’atletisme no té enregistrat que cap dona trans hagi pres part en les seves competicions.
Segons ha indicat el president de World Athletics, Sebastian Coe, la nova normativa s'aplica per a “protegir l'esport femení”, encara que el propi organisme afirma que “actualment no hi ha atletes trans competint a nivell internacional en atletisme i, en conseqüència, no hi ha evidència específica de l'impacte que podrien tenir a l'equitat de la competició”. És a dir, la decisió d'excloure les dones trans s'ha pres sense comprovar si realment hi participen o no amb avantatge. Coe ha declarat: “A mesura que disposem de més proves, revisarem la nostra postura, però creiem que la integritat de la categoria femenina a l'atletisme és primordial".
Discriminació
«Preferim primar la igualtat sobre la inclusió” afirmen des de la Mundial d’atletisme. Aquesta exclusió suposa una contradicció amb les lleis d'un gran nombre de països, que atorguen plenitud de drets com a dones a totes les transsexuals, així que les priva del dret a competir.
El Consell de Mundial d’atletisme també ha acordat rebaixar els nivells de testosterona en sang que es permetran a la categoria femenina. Això afectarà les atletes amb diferències o anomalies del desenvolupament sexual (DSD, per les sigles en anglès). Amb les noves directrius, les atletes amb DSD hauran de tenir un nivell de testosterona a la sang per sota de 2,5 nanomols per litre, i s'hauran de mantenir sota aquest llindar durant almenys dos anys per competir en proves internacionals de la categoria femenina.
El problema és la discriminació social es lamenta el vicepresident de la FELGTB, Mané Fernández. 'És una discriminació sobre la por, perquè la mateixa federació ve a dir que encara que no hi ha casos, per si de cas prohibiran participar dones trans. Creiem que caldria investigar, estudiar i veure què passa abans de dir clarament que no, perquè s'estan basant en una por irreal. Una prohibició sobre res no deixa de ser una discriminació”, considerar Fernández, que assegura que aquest tipus de missatges “dupliquen la transfòbia social".
