Rubén García: «M'explota el cap que no es normalitzi que a un home li agradi un altre home»
Hi ha pocs jugadors amb la valentia i les conviccions socials del jugador del Osasuna Rubén García. No és la primera ni serà la darrera vegada que el jugador es posicioni i defensi el col·lectiu LGTBIQ +. En unes declaracions abans de la segona semifinal de la Supercopa d'Espanya, va declarar al diari abecedari «m'explota el cap que no normalitzi que a un home li agradi un altre home. Li diria més. Em sorprèn negativament que companys no en parlin. Podíem fer un passet endavant".
Reconeix que «Hauria preferit gaudir de la Supercopa amb la meva afició» i és molt conscient que els futbolistes tenen «un altaveu molt potent i cal aprofitar-ho. Molts futbolistes no són conscients de la capacitat que tenen ajudar a nivell social.»
L?atacant de l?Osasuna reivindica la igualtat social i de gènere. En declaracions de 2020 ja ho va fer quan va reconèixer que “si cap futbolista no ha sortit de l'armari potser és perquè té por”. Ara torna a incidir en un tema amb què està compromès: «M'explota el cap quan veig gent que s'espanta per haver guanyat aquests drets, perquè es normalitzi que cada persona vulgui qui vulgui. No tindria paraules per dir-los a aquesta gent. És que ja em sembla innecessari intentar convèncer-los. Estem en un punt en què aquest tema ja ha arribat a ser una cosa tan normal que em costa pensar encara que hi hagi gent que no ho respecta".
Silenci i por, una combinació paralitzant
Associa el silenci del món del futbol sobre l'homosexualitat amb la por: «És por. El futbol s'associa a mascle, masculinitat, força… Suposo que els homosexuals sentiran por i què diran si dic que m'agraden els homes. Si a mi un company em diu que és homosexual, doncs encantat. Però hi ha companys que m'han dit que no sabrien què fer al vestidor si passa una cosa així. Però, en quin món vivim? Cal normalitzar això".
per sort Rubén García no té por ni calla. Tuiteja la bandera LGTBI el dia de l'orgull, juga un partit amb les ungles pintades de violeta pel 8-M o va ser l'únic que va defensar mínimament el futbol femení (“els futbolistes els hauríem de donar més suport”). Ha patit insults homòfobs i infinites crítiques pel suport al col·lectiu, però té clar que els petits gestos, en un context hostil, puntuen doble.
