GAYLES.TV.- Antía Fernández ha esdevingut pionera de l'esport espanyol en convertir-se en la primera persona transsexual que juga en competició oficial d'un esport olímpic. Diumenge passat va debutar a l'equip del Pare Faustino/ Calaixàncies de la Corunya a la 2a divisió femenina veient així el seu somni complert.
Fins al present Antía havia desenvolupat la seva vocació esportiva fora de les competicions oficials perquè el reconeixement de la seva transsexualitat era necessari per poder desenvolupar la seva vocació. «Però em faltava alguna cosa per fer-me -explica-. Em faltava aquell jugar en equip que ara puc tenir, que et reconeguin i et tractin en femení». Hauria pogut integrar-se en un equip masculí però no es podia identificar amb el grup, «Encara que facis una transició tardana, saps qui ets. Mai no em vaig sentir un noi”.
Quan ja disposava d?un carnet d?identitat femení va pensar que els seus problemes haurien acabat, però fins a tres especialitats esportives li van donar l?esquena. «El reglament d?alguns esports és invasiu i intransigent amb la normalització de la transsexualitat. Exigeixen certificats mèdics molt exhaustius, tribunals mèdics o fins i tot la reassignació quirúrgica. Són reglaments internacionals que s'haurien d'adaptar a la realitat de cada país. A Espanya es permet la reassignació de la identitat sense passar per quiròfan, però així i tot no es poden practicar algunes modalitats».
Amb el voleibol les coses van canviar, va trobar un equip que l'admetia als entrenaments però no als partits al·legant que la temporada ja estava iniciada. Per fi Antía va veure una llum en contactar amb Luismi Fernández, entrenador del Calasancias que, després d'interessar-se pel seu nivell, ho va tenir clar, “M'aportava un DNI femení, i ja n'hi havia prou”. Amb tot, la jugadora va preferir que es fes una consulta prèvia a la Federació Espanyola i després de dos dies va arribar la resposta: no hi havia cap inconvenient perquè Antía jugués en competició oficial en un equip femení.
Atordida per l'atenció mediàtica, somriu feliç i afirma: “Ara encara estic assimilant el moment. Hi havia molta expectació per ser el primer partit, però després vindran el segon i el tercer i continuarem normalitzant i entrenant”.
Tant de bo sigui així, que Antia i tots i totes Anties del món puguin seguir normalitzant i vivint feliçment els seus somnis.
Gayles.tv
televisió Online
