Una parella de nois pateix una agressió a Barcelona a mans d?un grup d?energúmens per anar agafats de la mà i lluir llaços grocs
GAYLES.TV.- Joan Vidal i Jonathan Martínez es van proposar passar un dia agradable participant d'una activitat popular, la XIII Calçotada Jove del Fort Pienc. Per als neòfits direm que una calçotada és una festa popular on es mengen calçots, una mena de bulbs de ceba amb salsa romesco, acompanyats de botifarra, bon vi, música i bona companyia. Vaja, el que es coneix com una activitat subversiva! Però aquests dos nois van cometre l'error d'estimar-se i no ocultar-lo i per més inri no només no van ocultar que eren parella agafant-se de la mà, sinó que a sobre no van amagar la seva ideologia: lluïen llaços grocs a les samarretes, cosa que s'ha convertit en un símbol per demanar la llibertat dels presos polítics a Espanya. El súmmum dels súmmums, maricons i independentistes, una presa excel·lent per a la torba que va sortir de caça dissabte a la nit.
Els integrants del grup d'homòfobs feixistes sabien on caçaven perquè a l'acte assistia gent jove, majoritàriament d'esquerres i independentistes, o no, en qualsevol cas era un acte popular i obert a persones de tota mena en un barri de Barcelona. Un grup d'entre 8 i 10 individus es van abalançar sobre els dos nois en veure'ls presos de la mà al crit (tan original!) de “maricons de merda” i quan van veure els llaços grocs l'odi es va tornar en fúria: “Puigdemont a presó!, aneu a Estremera amb ells!”. Tot molt respectuós i molt democràtic. Van començar colpejant Jonathan al cap ia l'esquena i després es van acarnissar amb Joan, el seu company a qui li van estampar una ampolla a la cara trencant-li una dent i després la van llançar a terra provocant-li una luxació al braç.
Els dos joves han presentat denúncia i part de lesions, però de moment no s'han pogut identificar els agressors.
Podríem dir que és trist, molt trist, però no, perquè el que és indignant. Indigna l'absoluta impunitat amb què d'un temps ençà es mouen els grups de feixistes pels carrers de pobles i ciutats amenaçant, insultant, arrencant llaços i banderes i per descomptat agredint persones LGTBI o qualsevol que no quadri amb el seu ideari de barbàrie. Però encara fa més mal la falta de solidaritat dels que suposadament es pengen la medalla de demòcrates, gent d'esquerra i activistes LGTBI. I molts massa miren cap a un altre costat perquè els nois portaven llaços grocs i deu ser que això els situa en una categoria de merèixer l'agressió.
Val la pena recordar aquí les paraules de Bertolt Brecht
«Primer es van emportar els jueus,
però com que jo no era jueu, no em va importar.
Després es van emportar els comunistes,
però com que jo no era comunista, tampoc em va importar.
Després es van emportar els obrers,
però com que jo no era obrer, tampoc em va importar.
Més tard es van emportar els intel·lectuals,
però com que jo no era intel·lectual, tampoc em va importar.
Després van seguir amb els capellans,
però com que jo no era capellà, tampoc em va importar.
Ara vénen per mi, però és massa tard.»
A bon entenedor poques paraules n'hi ha prou, seguiu mirant cap a una altra banda i potser, quan vinguin a buscar vosaltres, ja no quedi ningú.
Fonts: ccma.cat, barcelona.carpediem.cd
televisió Online
