Fa 40 anys que els “actes d'homosexualitat” van deixar de ser considerats il·legals i punibles a l'estat espanyol
GAYLES.TV.- Avui, 26 de desembre, es compleixen 40 anys de la derogació de certs articles de la Llei de Perillositat i Rehabilitació Social que afectaven els homosexuals. El 26 de desembre de 1978 , els ministres de Adolfo Suárez van escoltar al Congrés els arguments a favor i en contra de la modificació de la llei esmentada. Gairebé per unanimitat (284 vots emesos, 278, A favor i 6 abstencions) es van suprimir alguns articles de la llei franquista que incloïa aquells que practicaven la mendicitat, l'homosexualitat, el vandalisme, el trànsit i consum de drogues, la venda de pornografia , prostitució i proxenetisme, immigrants il·legals ia qualsevol que fos considerat perillós social pel règim.
La de Perillositat Social era una llei del codi penal espanyol que havia estat aprovada pel règim franquista a l'agost de 1970 venint a substituir la Llei de Vagos i Maleantes que durant dècades havia servit per controlar tots els individus considerats antisocials.
La Llei establia penes que anaven des de multes fins a penes de cinc anys d'internament a presons o centres psiquiàtrics per a la «rehabilitació» dels individus. La consideració de “malalts” impedia que gaudissin de certs beneficis aplicats als que estaven a la presó, d'aquesta manera l'indult del 1975 i l'amnistia del 1976 promulgats després de la mort de Franco, no van incloure cap dels considerats perillosos socials. No eren presos, eren malalts i en conseqüència no podien ser indultats ni amnistiats.
Resulta obvi que aquestes lleis, juntament amb la de “escàndol públic”, van ser usades de forma sistemàtica per reprimir l'homosexualitat i la transsexualitat durant el franquisme i fins ben entrada la democràcia. Les definicions que es feien servir en els textos legals ja diuen molt de la consideració de les conductes: invertits, pederastes passius, actes contranatura, repugnant vici nefand i una llarga llista d'insults i desqualificacions.
Sota el paraigua d'aquestes lleis s'aturava, s'empresonava a presons i manicomis i fins i tot a camps de reclusió creats expressament per als homosexuals, il de Huelva per als actius i el de Badajoz per als passius. I altres innombrables llocs com Tefía a Fuerteventura o les galeries especials per a homosexuals a la Model de Barcelona, València i Carabanchel on s'habilitaven mòduls per recloure aquest tipus de presos. Des del conegut com el Colomar, a la tercera planta de la presó madrilenya, diversos reclusos van saltar al buit per treure's la vida.
El panorama era absolutament desolador: psiquiatres, teràpies aversives, electroxoc i fins i tot lobotomitzacions que deixaven els nois com a vegetals de per vida. L'única sortida era refugiar-se en matrimonis falsos o suïcidar-se.
Va ser la lluita dels col·lectius homosexuals la que va aconseguir la modificació de la llei sobre l'escàndol públic el 1983, i la seva posterior derogació el 1989. La llei de Perillositat Social va desaparèixer completament el 23 de novembre de 1995. Fa poc més de 20 anys.
El ajuntament de Barcelona ha tirat endavant una macro causa de condemna dels crims contra el col·lectiu comesos durant el franquisme i convida víctimes i testimonis a dirigir-se a l'oficina de no discriminació per sumar-s'hi.
En resum, només han passat 40 anys des que gran part del col·lectiu LGTBI va deixar de ser considerat malalt i els èxits obtinguts des de llavors són el fruit de la lluita de tot el col·lectiu. Ja s'alcen veus que volen fer el rellotge de la història enrere i la nostra consigna avui com aleshores només pot ser una: NO PASSARAN!
font: cadenaser.com, eldiario.es, publico.cat
GAYLES.TV
televisió Online
