EDITORIAL.- Avui, 31 de març, se celebra el Dia de la visibilitat Transsexual i, més enllà dels plantejaments reivindicatius, la sensació que tenim en intentar penetrar la realitat transsexual és que som tremendament ignorants. Ens sentim com Alícia en caure al cau del conill, descobrim que hi ha un món divers, complex, enigmàtic i ocult i que aquest món no està més enllà del mirall, sinó que conviu amb nosaltres, i comparteix el nostre dia a dia. I no només ho desconeixem gairebé tot sobre la seva realitat, sinó que a més ens permetem el luxe, com a societat, de marginar, classificar, etiquetar i fer gestos simbòlics, canviar alguna cosa perquè en el fons no canviï res.
Si bé és cert que en els darrers temps s'ha començat a parlar del tema, a reconèixer públicament la necessitat de legislar, de despatologitzar, de protegir especialment els menors transsexuals, no és menys cert que estem en mantellines, que no sabem gairebé res sobre el com i el perquè. Reivindiquem el dret a la reassignació de sexe ignorant que no tots els implicats desitjarien reassignar-se. Perquè com afirma David Tello, president de l'associació Chrysallis a Catalunya, “hi ha nenes amb penis i nens amb vulva” i potser no ho vulguin canviar, sinó que senzillament vulguin d'adult
s ser els qui són.
El fet que personatges famosos com les actuals germanes Wachowski o qui fos Bruce Jenner avui convertida en Caitlyin Jenner hagin fet pública la seva transsexualitat, ens pot portar a l'engany de simplificar una realitat infinitament més rica i complexa i al final ancorar-nos en el concepte binari que impera a la societat: o ets home o ets dona i si ets una persona transsexual seràs un home a un cos de dona o viceversa. Error. Per descomptat que hi haurà casos que siguin així, però aquesta és només la punta de l'iceberg.
Els avenços dels anys seixanta en cirurgia plàstica sumats a les teories de Joan Diners, que va brindar una coartada pseudocientífica a la cirurgia correctiva en afirmar que la identitat de gènere es basava en la suma “genitals criança”, van destrossar la vida de milers de persones. Quan un nadó en néixer posseïa uns genitals poc definits o contradictoris amb el seu cromosoma, la cirurgia correctiva brindava “la solució” miraculosa. Però la naturalesa de l'individu en madurar no sempre estava en concordança amb aquesta assignació arbitrària i ja era tard per tornar enrere. Un alt percentatge d'operacions correctores eliminaven penis poc desenvolupats deixant uns genitals femenins, després intentaven educar la criatura com una nena quan moltes vegades era un nen.
Resumint, no sabem res, però la nostra ignorància i la nostra manca de certesa és la nostra riquesa més gran. Hem d'intentar saber-ne més, entendre millor i mentre limitar-nos al més bàsic: eradicar definitivament les intervencions correctives en néixer i avançar en els drets, el reconeixement i la integració dels menors transsexuals. Entendre en definitiva que la transsexualitat tampoc no és binària i començar a visibilitzar les diverses transsexualitats.
Editorial Gayles.tv
televisió Online
