Balanç d'un any tràgic
EDITORIAL GAYLES.- Tot just fa unes hores tancàvem aquest article desitjant que l'última broma pesada d'aquest any especialment sanguinari, fos endur-se a la Princesa Leia. Però en una carambola final, no se sap si de supèrbia o compassió, el 2016 també s'ha emportat la seva mare, Debbie Reynolds, víctima d'un vessament cerebral mentre preparava el funeral de la seva filla. Només ens queda el consol d'imaginar-les a totes dues cantant sota una pluja d'estrelles mentre empassem el raïm d'un any ple d'ira. Quin el nostre homenatge en aquestes línies.
I és que és difícil trobar un qualificatiu que englobi tot el que ens ha deixat l'any que s'acaba. Sorprenent? Convuls? Terrible? Injust? Hi haurà qui afirmi que cada dia mor gent al món, que sempre en algun racó del planeta s'està lliurant una guerra i que els atemptats, la violència, el populisme o les agressions i els abusos inqualificables no són patrimoni de l'any que finalitza. Però és que hi ha hagut tant de tot això, tants els moments d'estrènyer les dents amb incredulitat, tanta pèrdua absurda, inesperada, que costa no caure en el tòpic de desitjar que ja s'acabi, que l'últim full del calendari s'emporti la fúria de aquest temps de tragèdia que es va estrenar arrabassant-nos a David Bowie el 10 de gener. Va ser un avís del que vindria després.
El món de la música ha estat copejat amb una sanya especial, perquè a Bowie el van seguir Príncep, Joan Gabriel algú tan estimat pel públic gai!, Leonard Cohen i per rematar (mai millor dit) s'ha portat a George Michael amb només 53 anys. Grans músics i en la majoria de casos icones LGTBI. Altres pèrdues ens han dolgut especialment, com la de l'activista trans Xangai Lily i molt especialment el brutal assassinat de Hande Kader una noia de només 22 anys que defensava a Turquia el dret a ser diferent.
Som conscients que ens està sortint una crònica una mica fosca, però és que no es poden amagar sota la catifa fets com la matança de Orlando, el tiroteig amb més víctimes en la història dels EUA. Perquè si terrible va ser la nit del 12 de juny que Omar Mateen sembrava la pista de la discoteca gai Pols de cadàvers, tant dolorós o més va ser llegir al mes següent que l'FBI no creia que s'hagués tractat d'un atemptat motivat per l'odi als homosexuals. És clar, Omar passava casualment per allà i es va embolicar a trets doncs mira, no ho sé, per avorriment potser? En fi.
Aquest per descomptat no va ser l'únic acte de barbàrie: pocs dies més tard el 14 de juliol un camió s'abatia sobre la multitud que mirava els focs artificials a Niça deixant gairebé un centenar de cadàvers al seu pas i fa poc més d'una setmana, amb el mateix mètode, un terrorista es llançava contra les paradetes d'un mercat nadalenc a Berlín. Les paraules sobren, els fets s'expliquen a ells mateixos.
I tot això passa en un món que es manté impassible davant una de les crisis humanitàries més importants dels últims temps: les columnes de refugiats fugint de l'horror, la massacre sistemàtica i consentida de civils a Síria, els camps on s'amunteguen la desesperació i l'estupor davant de la manca de respostes d'occident. Molt bonic tot.
Però és que la resposta a les urnes no es queda enrere, l'avenç del populisme basat en la por a la diferència, a l'estrany, ens deixa un degoteig de resultats penosos que té el màxim exponent en el triomf de triomf a les presidencials dels EUA. La seva majestat “Don Dinero” ocuparà el tron el proper 20 de gener i la bandera de l'arc de Sant Martí que, indignament, ondeig en la campanya electoral, no ens hauria de confondre: Trump va afirmar el 2011 que estava absolutament en contra de les unions entre homosexuals. Així que al lloro perquè segons quins temes s'entén massa bé amb Putin. Què a temps ha sabut marxar Fidel!
Però no tot han estat males notícies, és clar. Madrid compta des del març amb una Llei de Transsexualitat i l'últim bastió de la intolerància a Europa queia al maig en aprovar-se a Itàlia la Llei d´unions civils entre persones del mateix sexe. No va poder ser el matrimoni perquè el Vaticà és molt a prop i segueix suposant un enorme fre a les aspiracions del col·lectiu LGTBI, però tot anirà ja al cap ia la fi, que millor desplanti que el de dues ex monges casant-se. Ah, se sent!
També ens va encantar poder començar a parlar de les germanes Wachoswski que van deixar enrere les seves identitats masculines. I és clar, aplaudim l'aparició de AEQUALIS, el primer informe publicat a Espanya sobre la necessitat de millors pràctiques en la gestió de la diversitat LGBT a empreses i institucions, un enorme pas per millorar les condicions de vida de moltes persones.
I vivim amb il·lusió les Olimpíades de Rio de Janeiro, les trucades olimpíades de la normalització per la quantitat de gai y lesbianes declarats que van participar… Bé, hi hauria molt a qüestionar i tampoc estarem tota l'estona amb la negativitat!
Efectivament el 2016 també ens ha portat coses bones i esperem que a títol personal hagin estat moltes per a tots vosaltres, però en termes generals només podem desitjar que emportar-se a la Princesa Leia i destrossar els somnis de milions de friquis a tota la galàxia hagi estat la seva última broma de mal gust. I sí, podríem acabar desitjant que la força l'acompanyi, però ens agrada molt més la seva famosa frase referint-se a Chewbacca: “Pot algú treure'm de davant aquest estora amb potes?”
Intenteu omplir el 2017 de bon rotllo, amor i somnis, perquè fàcil no ens ho estan posant. Sigueu feliços!
GAYLES.TV
televisió Online
