El Festival Agrocuir da Ulloa torna per reivindicar el respecte a la diversitat a l'àmbit rural
Els dies 26 i 27 d'agost el municipi de Monterroso, un dels tres que integren la comarca d'A Ulloa, acollirà el VII Festival Agrocuir da Ulloa. Un festival de caràcter intergeneracional, organitzat pel Col·lectiu Agrocuir da Ulloa, que reivindica valors com l'ecologisme, el feminisme i el respecte a la diversitat a l'àmbit rural. Entre els artistes d'aquest any hi ha Pandeireteiros Cántigas i Frores, Meiga-i, Celeste González, Fado Bicha, Xosé Lois Romero & Aliboria, Catuxa Salom i O Rabelo.
El que va començar com una festa d'amics a la Granxa Maruxa de Monterroso ha anat creixent amb el pas dels anys fins a convertir-se en un festival intergeneracional i divers que abasta diversos àmbits i que n'ha desplaçat la seu fins a nou escenaris de la capital comarcal. «Reivindiquem una naturalesa cuir com a font de fantasies monstruoses que ens encoratgen i mouen a reivindicar ruralitats vives i diverses. Apel·lem a imaginaris arrelats a la cultura gallega, entitats mitològiques i màgiques que habiten les seves fragues. Aquesta ascendència sempre en recreació constant s'expressa en nombrosos ritus i celebracions com el Carnaval, moment de llibertat per disfressar-se i alterar l'ordre de les coses; experimentar amb les fronteres entre gèneres, però també transmutar amb la natura des de l'escorça dels arbres, la molsa o les banyes«, descriuen els organitzadors.
«Que es parli també de com és de difícil viure a la ciutat«, reclama Adrián Gallego, un dels membres de l'organització. Gallego posa el focus que el rural sol carregar amb l'estigma de pitjors condicions de vida quan l'urbà arrossega també casos de precarietat, dificultats per trobar habitatge o violència.
Allò rural existeix
El festival, que es va concebre com una petita festa entre amics, ha convertit A Ulloa a l'aparador de la diversitat rural. “Hi havia una absència, també de la pròpia acadèmia, daquesta memòria. I existia una demanda per atendre aquestes necessitats”, assegura l'investigador Fran Quiroga, assistent i col·laborador del Festival Agrocuir des de la primera edició l'any 2015. Escriure la pròpia història perquè no l'escriguin altres. Identificar referents. Traçar genealogies.
El mirall, explica Fran Quiroga, no és “únicament [la filòsofa] Judith Butler, també pot ser una àvia. O una veïna que no tenia pits ni li venia la regla, perquè era intersexual, però ho era fa 100 anys”. O els espectacles de transformisme que, des d'almenys 1899, ocupaven cafès i teatres de la ciutat de Lugo. Aquesta arqueologia del moviment en defensa de la diversitat afectiu sexual, per ara materialitzada a 'Facem-nos escoitar?', és producte de “una palanca”. La que va activar el Festival Agrocuir en connectar persones, idees i accions. I tot plegat en un context rural.
