La LGTBIfòbia en xarxes socials es concentra a Twitter, contra perfils sense rellevància pública i amb prou feines es denuncia
L'estudi Al Lloro realitzat pel col·lectiu LGTB+ Lambda de València conclou que la xarxa social en què es propaguen més fàcilment els insults contra altres persones anònimes és Twitter. La immediatesa, l'anonimat i l'escassetat de mesures de defensa dels col·lectius vulnerables són el brou de cultiu per als missatges discriminatoris i d'incitació a l'odi contra el col·lectiu LGTBIQ +, segons la seva radiografia.
El col·lectiu registra en sis mesos més de mig miler de missatges d'incitació a l'odi al col·lectiu LGTBIQ + a la seva bústia de denúncia Al Lloro, Mentre la Fiscalia adverteix de la invisibilització dels delictes. Segons va expressar la fiscal superior Teresa Gisbert, només es denuncien entre un 3% i un 6% dels delictes d'odi comesos al territori valencià, una xifra que estima allunyada de la real.
Lambda recalca que únicament s'entenen com a contingut de caràcter discriminatori o delicte d'odi per LGTBIfòbia aquelles publicacions (imatges o comentaris) «que fomentin, promoguin o incitin directament o indirectament a l'odi, l'hostilitat, la discriminació i/o violència contra el col·lectiu LGTB+ per raó de la seva orientació sexual i/o identitat de gènere".
Sensació d'impunitat
L'insult contra una persona anònima, sense rellevància pública, és l'atac més habitual a les xarxes socials, un 55% dels 511 missatges analitzats al llarg del 2021. A continuació, les burles sumen un 25% dels missatges analitzats, seguides de informacions falses (18%), amenaces (1,8%) i difusió d'informació privada (0,2%), segons l'estudi.
Les persones públiques reben un 25% dels missatges, mentre que el 75% restant es dirigeixen cap a persones anònimes. El col·lectiu destaca que només el 2% de les agressions verbals «han tingut repercussió o la denúncia social com a resposta», xifra que assenyala les dificultats per sancionar els perfils que les profereixen. La sensació d‟impunitat, afirmen, estén els missatges d‟odi.
Al Lloro ha trobat més missatges amb discursos d'odi per LGTBfòbia en Twitter (85%). A moltíssima distància es troben Facebook (9,5 %) e Instagram (5,5%).
Aquestes conclusions no han sorprès el col·lectiu Lambda perquè, segons dades de la FELGTB, un 24 % de les agressions per LGTBfòbia ja passa per xarxes. El 2019 es van registrar, en l'àmbit estatal, 204 casos com a incidents delictius comesos per xarxes socials, sent l'orientació sexual i la identitat de gènere alguns dels àmbits amb més incidència, segons xifres del Ministeri de l'Interior.
Condemna després de set anys d'espera
La setmana passada, després de set anys d'espera per al judici, un dels acusats amenaçar a Twitter a l'activista LGTBI valencià Fran Pardo, va ser condemnat a nou mesos de presó per un delicte d'amenaces (article 169.2) amb l'agreujant de motivació ideològica per orientació sexual. Sergio SM, que ha reconegut els fets, ha demanat perdó a la víctima i haurà de pagar les costes del procediment, a més d'indemnitzar-lo amb mil euros. Tot i que en aquest cas s'ha aconseguit una condemna, continua sent molt complicat denunciar l'assetjament a les xarxes.
