L'últim any es van registrar 100 peticions de reassignació de sexe a Euskadi, davant de les 55 de 2020
La demanda de sol·licituds de documentació de persones trans s'ha disparat a Euskadi. En només un any, el nombre de peticions ha crescut més d'un 80%. Si el 2020 un total de 55 persones que estaven en procés de reassignació de sexe van demanar la documentació administrativa, el 2021 van ser 100, gairebé el doble, segons ha explicat aquest dilluns la directora de Drets Humans, Víctimes i Diversitat del Govern Basc, Monika Hernando, a la comissió del Parlament Basc. Més de la meitat de sol·licituds, el 64% del darrer any, corresponen a menors d'edat.
Tot i que a Euskadi «la situació del col·lectiu LGTBI, en general, i de les persones trans, en particular, ha evolucionat favorablement en els darrers anys, encara queda molt per fer«, ha defensat Hernando, en un moment en què el Govern Basc escomet una revisió de la seva normativa per garantir que els menors trans a partir dels 4 anys puguin comptar amb una documentació administrativa adequada. Des de començament d'any l'Executiu autonòmic ja ha registrat 28 sol·licituds, 17 de menors d'edat.
Més enllà d'aquestes peticions, 118 persones trans acudiren per primera vegada al servei Berdindu d'informació i atenció del col·lectiu LGTBI i el seu entorn el 2021 El 34% de les persones que van acudir a aquest servei van ser persones trans. A més, hi va haver 81 famílies que van recórrer a Berdindu. Les demandes que més es repeteixen són les formulades per mares i vinculades gairebé exclusivament a identitats i/o comportaments de gènere no normatius de les seves filles o fills (66 menors d'edat).
comentaris negatius
Encara que avui dia predominen els posicionaments favorables i la no discriminació al col·lectiu LGTBI, «el grau d'acceptació i expressió de comoditat és més mesurat quan té a veure amb realitats intersexuals i trans que quan es vincula amb persones lesbianes, gais o bisexuals«. En aquest sentit, més del 50% de la població basca ha escoltat o presenciat comentaris negatius o rumors sobre algú a causa de la seva orientació sexual o identitat sexual o de gènere, així com burles, bromes, acudits, imitacions i gestos lletjos, segons un estudi de Ikuspegi. El 22%, a més, coneix situacions en què s'ignora, no es deixa participar o s'aïlla la persona o el grup en qüestió, mentre que el 17,9% manifesta haver sabut d'amenaces i el 13,5% d'agressions físiques.
El treball per acabar amb la discriminació i la igualtat passa, segons Hernando, Per «una millor i més coordinació, espacialment en l'atenció a les víctimes«, així com posar el focus a la «sensibilització i educació«. L'any passat es va formar mig centenar de claustres i un total de 2.079 professors en matèria LGTBI, i es van impartir tallers a 159 aules que han arribat a 3.220 alumnes.
