NEWS.- Ahir moria als 77 anys Amparo Baró després d'anys de lluita contra el càncer. Aquesta polifacètica actriu catalana havia conquerit el teatre, el cinema i la televisió a més a més del cor de molts espectadors.
La primera oportunitat va arribar-li de la mà d'Adolfo Marsillah el 1957 amb l'obra de teatre Les precioses ridícules de Moliere. Així comença l'aventura de l'artista que afirmava: «No oblido mai que el teatre és d'una força inimaginable, és un mirall que et planten davant perquè t'avergonyeixis i et remogui la consciència, el teatre commou i consciència, però és impossible traslladar-lo a la televisió perquè sempre és un miracle de complicitat amb el públic, que sap que allò mai més passarà".
De la seva extensa activitat teatral en destacaríem La casa de nines, d'Ibsen, qualificada pels crítics com la millor interpretació de la seva carrera.
Del teatre passo al cinema ia la televisió, on va popularitzar Sole, la comunista de set vides. Paco León, recorda com un honor haver rebut alguna colla de la popular actriu quan va coincidir amb ella en l'enregistrament d'algun capítol de set vides y Aida: «Era una actriu omnívora. No li queien els anells per treballar en cinema, televisió o teatre, i sempre ho feia amb el cap molt alt. Amb ella desapareix una generació d?intèrprets que s?han mantingut sempre actius fins al final».
Rep un Goya com a millor actriu de repartiment per Set taules de billar francès (2007), dirigida per Gràcia Querejeta i amb Maktub, la Unió d'Actors el 2012 reconeix la seva interpretació amb el premi a la millor actriu de repartiment de cinema. De la seva amplia trajectòria destaquen pel·lícules com Rapsòdia de sang, Adéu Mimi Pompón, Terra de Tots, Tres de la Creu Roja, Tinc disset anys, La banda del pigues, El Niu i el Bosc Animat. Una de les anècdotes més destacables de la seva carrera va ser haver rebutjat un paper en Pepi, Lucy i Boom de Pedro Almodóvar, perquè li va semblar una pel·lícula xàfec. Una decisió equivocada que més endavant portaria l'actriu a confessar, «Quan la vaig veure, em vaig matar de riure! Aquí va ser quan vaig comprendre com havia estat d'idiota".
Amb certa ironia i retranca, es definia a si mateixa com "ELnsegura, vanitosa i una mica supèrbia. Poc coqueta, només a l'escenari i una mica feita i baixeta«. La veritat és que aquesta dona desprenia un atractiu molt especial que estava més enllà de maquillatges, faldilles o talons.
Amparo mai no es va mossegar la llengua a l'hora d'opinar sobre temes polítics i socials, fins i tot si era necessari treia a relluir la seva ironia en relació a algun company de professió, això sí, amb un art que pocs dominen i que feia que l'al·ludit resultés difícil donar-se per ofès.
Costa acomiadar-se d'aquesta gran actriu i gran dona, per això volem retre homenatge recordant un monòleg on l'Emparo Baró més mordaç i més irònica ens delecta amb la seva bona feina.
Gràcies per la teva professionalitat, per la teva integritat i pels bons moments compartits, Amparo.
News Gayles.tv
televisió Online
[youtube http://www.youtube.com/watch?v=uaPnf_AFdjY]
