EDITORIAL.- Mentre llegim amb estupefacció la notícia sobre la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) avalant la prohibició als homosexuals de donar sang, ens assalta la publicitat d'un crit, una crida de socors, unes majúscules en què llegim “EMERGÈNCIA NEPAL, CADA SEGON COMPTE, DONA ARA”. Doncs serà que no. Sembla que milers de ciutadans hauran de renunciar al dret a contribuir a salvar una vida, al dret a compartir allò que ens iguala en allò més essencial, la sang.
Perquè digui el que digui el TJUE i els legisladors de 5, 50 o 500 països, tots som germans de sang, sense distinció de raça, sexe, ideologia o condició i excloure d'aquesta germandat un grup d'individus és, sense pal·liatius, una conducta discriminatòria i feixista, però sobretot és molt però molt perillosa perquè recupera l'estigma, el dit acusador de Déu i ens converteix de nou en el cap de turc de tot aquest assumpte sense tenir en compte cap mena de criteri científic.
Recomanar als països que “siguin proporcionats en les mesures que adopten” i que "Hi ha d'haver motius i evidències científiques que aconsellin les mesures d'exclusió", és d'un cinisme aclaparador, pur eufemisme, comparable al dels legisladors francesos quan al seu dia van substituir de la llei que prohibeix donar sang la paraula “homosexual” per “home que hagi mantingut relacions sexuals amb altres homes”, esquivant així l?acusació de discriminar per motiu d?orientació sexual. Sense comentaris.
El virus de la SIDA té diverses vies de transmissió i una és el contagi sexual, sigui aquest de tipus heterosexual o homosexual. Ara bé, segons les dades que se'n tenen constància, a França entre el 2003 i el 2008, el 48% dels nous contagis de SIDA es van produir entre homes que havien mantingut relacions homosexuals, aleshores què passa amb el 52% restant? Molt senzill, que són contagis produïts en relacions heterosexuals. Per cert a totes aquestes, on són les estadístiques de contagi entre lesbianes? Perquè comença a no estar clar si el que no hi ha és el contagi entre dones o la sexualitat entre dones.
Per donar sang a Espanya s'omple un formulari en què es declaren conductes sexuals de risc, bàsicament la promiscuïtat, siguin homosexuals o heterosexuals i això ja és un possible factor excloent. A més, totes les donacions són analitzades per detectar la possible presència de virus com el VIH o l'hepatitis C i en els darrers 10 anys no s'ha registrat ni un sol cas de contagi. ¿No són dades científiques sobre l'eficàcia de certes mesures per prevenir el possible contagi?
És cert que hi ha un període immediatament posterior a la infecció viral en què, encara que es facin proves de VIH, el virus no es detecta. A la dècada dels 80 aquest període podia ser de mesos, actualment es redueix a hores, màxim alguns dies, però és obvi que aquest risc existeix sigui quina sigui la conducta o orientació del donant.
El risc zero no existeix, la vida no està feta de certeses. Però sí que hi ha coses que ens podem aventurar a afirmar que succeiran. La primera és que hi haurà persones que perdran la vida perquè les reserves de sang minvaran i la segona que creixeran les acusacions homòfobes per part d'ignorants que se sentiran avalats per les altes instàncies jurídiques. Moltes gràcies senyors legisladors.
Ho estic veient, aquest any el dia de l'orgull desfilarem amb el catèter posat i això sí, que corri la sang!
Editorial Gayles.tv
televisió Online
