El lema de l'Orgull 2019 ha estat «Història, Lluita i Memòria! Per una llei estatal»

GAYLES.TV.- Després de la ressaca toca fer balanç. Tot just 24 hores després de la multitudinària marxa del Orgull LGTB+ de Madrid analitzar els titulars és una tasca interessant. Molts mitjans es distreuen a l'anècdota i passen per alt que aquest 6 de juliol ha estat especial. Per fi s'ha reconegut la valentia i la lluita dels qui van obrir camí. Els qui hi van ser presents s'emocionen en recordar milers de persones donant les gràcies als més veterans. Era de justícia. Com a injust és que Ciutadans cridi «llibertat» quan pacta amb l'homòfob.

Van portar la pancarta principal amb orgull activistes que es van deixar la pell pels drets LGTB+ quan encara no existien aquestes sigles. Persones que amb la seva visibilitat i lluita han permès que tots siguem més lliures. A ells els devem molts dels drets aconseguits. Ells van ser el motor d'aquesta lluita en què el seu èxit més gran és que la gent pugui estimar-se lliurement. Gairebé res.

Uge Sangil, Jordi Petit, Federico Armenteros, Armand de Fluvià, Paco Tomàs, Maria Giralt, Boti Garcia Rodrigo, Carla Antonelli, Beatriz Gimeno, Toni Poveda, José María Núñez i una trentena d'activistes van ser els encarregats d'encapçalar la marxa i sostenir la pancarta principal amb el lema «Majors Sense Armaris: Història, Lluita i Memòria! Per una llei estatal". Rosa Araujo, Pedro Beguería, Olga Alarcón i Maribel Torregrosa van llegir el manifest a la plaça de Colom de Madrid amb els crits de «Ni un pas enrere»i«Que es fotin els de Vox» de fons.

La Federació Estatal de Lesbianes, Gais, Transsexuals i Bisexuals (FELGTB) i el Col·lectiu de Lesbianes, Gais, Transsexuals i Bisexuals de Madrid (Cogam), organitzadors de la cita reivindicativa, van emetre un comunicat en què agraeixen a la ciutadania el seguiment massiu de la manifestació «per homenatjar les primeres generacions d'activistes LGTBI». A la marxa van acudir més de 400.000 persones, segons la policia, i 1,6 Milions segons els organitzadors. Ball de xifres multicolor.

Dissabte passat va passar de tot. Un home va agredir una parella gai en ple orgull al crit de «maricons de merda!» poques hores abans de la manifestació. El presumpte agressor de 45 anys els va insultar i va arribar a bufetejar-ne un. Ha estat detingut acusat d?un delicte d?odi. Quatre persones van resultar ferides, una greu i les altres tres lleus, en caure des d'una de les carrosses que participava en la manifestació durant el seu recorregut per la cruïlla de la Carrer Montalbán i El Passeig del Prado de Madrid. L'accident es va produir quan la tanca que envoltava la carrossa va cedir i les víctimes es van precipitar a terra.

Ciudadanos va aconseguir el seu objectiu de provocar per després victimitzar-se i així sortir als mitjans. Que parlin dun a qualsevol preu. Però Madrid es va plantar al crit de «No passaran«. Com van fer els valents activistes històrics fa anys. Una llauna voladora (vam condemnar el llançament, és clar) va servir d'excusa per encendre la metxa i parlar de violència. En realitat, allò violent era que els que han lluitat per defensar els nostres drets hagin de compartir el seu dia d'orgull i reivindicació amb polítics taronges que pacten amb qui els agredeix. El món al revés.