El Consell Fiscal avala el sistema de trams d‟edat per al canvi de sexe legal
El Consell Fiscal avala el sistema de trams d'edat per al canvi del sexe legal previst a la llei trans, que limita la intervenció judicial als casos de menors de 14 anys. Així ho recull l'informe sobre aquesta norma que va aprovar el 14 de setembre passat el principal òrgan assessor del fiscal general. El document recolza els aspectes principals del text dissenyat pel Ministeri d'Igualtat, que segueix generant discrepàncies en el moviment feminista i el Govern de coalició.
El text d'Igualtat reconeix que les persones trans podran sol·licitar davant del Registre Civil la modificació de la menció legal al seu sexe sense haver d'aportar informes psicològics ni l'obligació d'hormonar-se durant dos anys, que són els requisits que estableix la legislació vigent fins ara. Tindran, això sí, que reafirmar la decisió als tres mesos. En general, permet el canvi del sexe legal des dels 12 anys en diferents trams: a partir dels 16 sense requisits, entre els 14 i els 16 amb consentiment dels seus representants legals, i entre els 12 i els 14 mitjançant autorització judicial.
Trams d'edat
Aquest sistema de trams d'edat, que limita la intervenció judicial als casos de menors de 14 anys, va ser un dels assumptes que més debat van generar a la reunió del Consell Fiscal. El text finalment aprovat considera “justificada” l'opció de “concretar edats” en nom de la “seguretat jurídica". "L'altra opció, que s'integraria per l'habilitació dels menors respecte dels que s'acrediti prou maduresa, obre espais no desitjables a la inseguretat, tenint a més en compte la dificultat de valoració d'aquest concepte”, sosté el text.
El document subratlla que els menors “tenen dret que es respecti la seva identitat de gènere” i assenyala que “a mesura que van adquirint més maduresa, se'ls ha d'escoltar i reconèixer més capacitat d'autodeterminació, especialment quan es tracta de l'exercici de drets de la personalitat".
El text ja és al Congrés, on serà tramitat de forma exprés a través del procediment durgència. L'agost passat, la ministra d'Igualtat, Irene Montero, va dir que la seva voluntat és que tant aquesta norma com la llei de l'avortament “siguin una realitat abans que s'acabi l'any".
Estabilitat a la disconformitat
L'informe de l' Consell Fiscal també considera “Correcta” la “supressió de l'exigència de tractaments mèdics” per procedir al canvi del sexe legal que preveu l'avantprojecte. Tot i això, afirma que “simultàniament” podria mantenir-se la necessitat de “acreditar la estabilitat a la disconformitat amb el sexe esmentat a la inscripció de naixement". "Aquesta solució preservaria la finalitat perseguida de despatologització i alhora coadjuvaria a satisfer les exigències de seguretat jurídica i d'interès general”, sosté el dictamen.
24 esmenes a la Llei Trans
La Llei trans és un dels projectes que més discrepàncies han suscitat entre els socis del Govern de coalició. La citada autodeterminació de gènere va ser el principal escull. El PSOE reclamava que el canvi del sexe legal al DNI no es permetés sobre la base de la lliure voluntat de la persona interessada. Finalment, els socialistes van acceptar la fórmula que recull el projecte, que estableix que la persona hagi de reafirmar la seva decisió als tres mesos davant del Registre Civil en una mena de període de reflexió.
Tot i això, un sector del partit està pressionant per incloure canvis en aquest precepte durant el tràmit parlamentari. La norma compta amb el rebuig de part del moviment feminista (si es poden considerar així), que creu que pot perjudicar les dones que no són trans. Per això dimarts passat van presentar al Congrés dels Diputats 24 esmenes a la Llei Trans en considerar que «interfereix en els drets conquerits per les dones".
Visca l'autopercepció de gènere. No cal operar-se ni hormonar-se per ser dona legalment i ser tractada com a dona per la llei, per les organitzacions i per la societat en general de manera obligatòria.