La interlocutòria sosté que no s'ha aportat cap prova que el contingut dels llibres «atempti contra els drets humans»
El titular de l' Jutjat Contenciós Administratiu número 1 de Castelló ha aixecat la polèmica mesura cautelar dictada per la magistrada en substitució ordinària que ordenava el segrest cautelar d'una trentena de llibres de temàtica LGTBI.
Després d'analitzar les al·legacions presentades pel Ajuntament i el ministeri fiscal, el magistrat entén que l'actuació administrativa impugnada «té un fonament legal directe a la Llei 8 / 2017, de 7 d'abril, de la Generalitat, integral del reconeixement del dret a la identitat ia l'expressió de gènere a la Comunitat Valenciana".
Segons recull la resolució, que pot ser recorreguda en apel·lació, «no s'ha aportat cap prova, ni tan sols indiciària, que concorri la il·legalitat que l'actora denuncia en l'actuació municipal«, així com tampoc «que el contingut dels materials (llibres donats) atempti contra els drets humans".
«No s'ha provat, en definitiva, que l'actuació impugnada pogués causar cap perjudici (…). Acordar la mesura cautelar en aquest cas equivaldria a deixar l'aplicació de les lleis vigents a l'arbitri dels interessos o les valoracions subjectives dels particulars«, afegeix l'acte difós pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana.
Retirada de llibres a Castelló
El passat 15 d'octubre, el jutjat del Contenciós número u de Castelló va admetre les mesures cautelaríssimes sol·licitades per la ultraconservadora Fundació Espanyola d'Advocats Cristians, obligant al Consistori de la localitat a retirar els llibres d'onze instituts i un centre públic.
El Ajuntament de Castelló va al·legar que la donació d'aquest material, destinat tant als alumnes de Secundària i Batxillerat com a formació del professorat, «no comporta cap vulneració dels drets fonamentals«, ja que es tracta de material «legal, que pot ser adquirit per qualsevol persona» en una llibreria.
La decisió inicial de la jutgessa va escandalitzar els col·lectius LGTBI i fins i tot la vicepresidenta de la Generalitat Valenciana, Mònica Oltra, va recomanar la lectura dels llibres i va indicar a la magistrada que la llei autonòmica obliga a incloure als centres docents materials per combatre la LGTBIfòbia.
Vox va ser l'única formació política que va aplaudir la polèmica mesura cautelar. La Fundació d'Advocats Cristians criticava que la campanya municipal pretenia introduir la «ideologia de gènere» als centres docents. Aquesta fundació ultraconservadora ja ha anunciat en un comunicat que recorrerà la decisió del jutjat. La seva presidenta, Apolonia Castellanos, ha assenyalat que el jutge, en aquesta interlocutòria, «desoeix l'informe del Ministeri Fiscal".
les persones més grans i les menors emancipades (majors de 16 anys autònoms) que sol·licitin un canvi de nom que els correspongui amb el seu gènere sentit diferent del del sexe inscrit al registre quan van néixer, ho podran fer sempre que declarin davant del responsable del Registre Civil o per document públic que «se sent del sexe corresponent al nom sol·licitat» i que no li és possible obtenir el canvi en la inscripció del sexe al Registre Civil per no complir els requisits de l' article 4 de la Llei 3/2007, de 15 de març. Recordem que l'article esmentat feia referència a l'acreditació d'haver estat diagnosticada disfòria de gènere i tractat mèdicament durant almenys dos anys per adequar-ne les característiques físiques a les del sexe reclamat.
Calvo ha apuntat que l'acompanyament que ha fet el feminisme a les demandes d'altres col·lectiusi tria en determinats moments perquè convenen per avançar”. També ha subratllat que la sort d'aquesta lluita no pot estar “activat” al col·lectiu LGTBI.
Resulta que des del 1991 Jonathan viu en una relació estable amb una altra tortuga coneguda amb el nom de Federica. El seu fort va ser una fletxa i una passió que consumaven sexualment cada diumenge als matins. El curiós és que a 26 anys d'amor, mai no van tenir descendència. No li van donar més importància fins que fa poc van haver de portar a Federica el veterinari perquè s'havia ferit la closca. I va passar el que ningú no havia imaginat: Federica era Federico. La tortuga més famosa de l'illa feia gairebé tres dècades que estava en una relació homosexual. És una veritable llàstima que el matrimoni gai encara no sigui legal a Santa Elena.
Segons l'activista trans 
Gimeno és una reconeguda política i activista LGTBI que va ser presidenta de la FELGTB entre 2003 i 2007. Al seu compte @BeatrizGimeno1 va escriure «Fer feminisme és impugnar els privilegis masculins, impugnar el sistema en conjunt ia més, ocupar la meitat de tot». Després de rebre amenaces ha tornat a tuitejar: «Respecte als meus tuits que han generat respostes amb metralletes incloses… això dóna idea del que els foti que esmentes el patriarcat». Esperem que es denunciïn els fets i es castiguin durament els delictes d'odi. Tot el nostre suport i solidaritat des de GAYLES.TV.
Nombrosos activistes i organitzacions pro drets humans van criticar la violència del grup extremista a les xarxes socials, on van circular diversos vídeos del succés.
La investigació va començar el 4 de novembre, quan la Unitat Central de Delictes d'Odi i Discriminació va tenir constància de l'agressió homòfoba a Sants, amb l?única motivació de l?orientació sexual de la víctima.
Malik havia trencat barreres en un país islàmic i conservador com Pakistan en convertir-se en la primera dona trans a presentar un programa a la televisió nacional Kohenoor. Es va estrenar presentant un espai informatiu nocturn el 2018. En aquell moment va declarar que ho feia orgullosa de poder ajudar a integrar una comunitat que “viu relegada a la foscor ia la violència en una societat conservadora”. Va ser la culminació d'una lluita d'anys per demostrar que les dones trans podien destacar a qualsevol lloc de treball “si reben oportunitats".
Es tracta de la primera 
Actualment hi ha 6 Estats membres de l'ONU que imposen la pena de mort als actes sexuals consentits entre persones del mateix sexe, i altres 5 Estats en què aquest càstig és tècnicament possible. En 26 països més la pena màxima pot variar entre 10 anys i cadena perpètua.
