Des de fa uns dies circula per internet un vídeo, «First Gay Hug (A homophobic experiment)«, en què es convida 15 individus manifestament homòfobs a abraçar un desconegut, amb la peculiaritat que aquesta persona estranya és gai o lesbiana. El resultat és sorprenent. Importa poc si s'entenen els diàlegs o no, la gestualitat parla per si sola.
Al principi sorgeixen els prejudicis, els temors, el desconcert, en definitiva, els “a priori”, és a dir, allò que en algun sentit important és independent de l'experiència. Perquè quan experimentem i dialoguem, quan escoltem l'altre, quan ens toquem, o simplement ens posem al lloc de l'altre el prejudici i el temor es fonen com la neu a la calor d'una abraçada. I així descobrim que hi pot haver un “a posteriori” de la mirada, de la paraula, del contacte, que ens trenca tots els esquemes i ens apropa en allò més essencial.
Perquè el contrari de l'amor no és l'odi, és la por. Por del que no coneixem, del que és diferent, que ens robin els referents, que ens deixin sense arguments. Els armaris s'han de trencar des de dins i des de fora perquè la igualtat no es doni tan sols en el marc de la llei i el respecte sorgeixi de la capacitat de posar-nos al lloc de l'altre. Aleshores deixarem de veure gegants on només hi ha molins.
Gayles.tv
televisió Online
