5 consells per sortir de l'armari

EDITORIAL.- Aquesta setmana us portàvem el vídeo d'un noi explicant al pare que era gai a través d'una tassa de cafè. Estàs pensant en sortir de l'armari i no saps per on començar? Temes les conseqüències? Ho saben els teus amics però no la teva família oa la inversa? Sortir de l'armari és una decisió molt personal que cadascú ha de prendre o no segons les necessitats, les conviccions o el moment vital. D'altra banda, no és el mateix fer-ho als 15 anys en un entorn escolar poc tolerant o als 40 si estàs casat o fer-ho públic a la feina, amb els teus pares, en una ciutat, en un poble petit. Hi ha tantes possibles sortides d'armari com individus i encara que es pot tenir opinió sobre el tema, no s'hauria d'asseure càtedra sobre la conveniència o no fer-ho, allà cadascú amb la seva vida.

De tota manera sí que hi ha alguna cosa que ens és comuna a la majoria de gais i lesbianes i és que normalment no se surt un dia de l'armari i ja està, ens passem la vida en genitiu, sortint, visibilitzant. Ja sigui perquè canviem de feina, perquè ens incorporem a una activitat nova de lleure, perquè ens presenten gent desconeguda. Òbviament, no sempre cal deixar constància d'entrada de la nostra orientació sexual, però més aviat que tard el tema acaba sortint i toca tornar a decidir si fingim o ens limitem a mostrar qui som a risc de patir la incomprensió o el rebuig. La bona notícia és que cada vegada hi ha més acceptació i afortunadament es pot començar a viure sense haver de “desarmaritzar-se”, senzillament perquè hi ha persones que mai no han estat a dins.

Però si no és el teu cas i estàs pensant en fer-ho, aquí hi ha alguns consells de sentit comú que et poden ajudar.

1. No et muntis pel·lícules catastròfiques abans d'hora, el més probable és que no reaccionin molt malament o fins i tot que s'alegrin que per fi comparteixis una cosa que ja intuïen.
2. La prova del cotó. Comença pel teu millor amic o amiga, entre altres coses perquè si no ho sap encara Quina mena d'amistat és aquesta? Si reacciona malament ja pots anar canviant d'amic i si s'ho pren bé ja en tens còmplice.
3. Abans de res mantingues la calma. Hi ha gent per a tot i potser alguns pares caiguin del guindo quan els ho diguis i llegeixin la de Sant Quintí, tu tranquil, com si no fos amb tu. Si criden, ploren i s'esquincen les vestidures tu mantingues-te com un budes, se'ls passarà i si entres al drap només conseguesempitjorar les coses.
4. No t'obsessions amb el moment adequat. No cal ser solemne del pal “Hem de parlar”, normalment és molt millor que sorgeixi de manera “espontània”. Aprofita un programa a la tele sobre el tema, o el comentari d'una notícia o senzillament sigues original i arrisca't. Qui pot reaccionar malament davant d'un pastís d'aniversari amb 18 espelmes i el text “per cert, sóc gai” o “sóc els”…? Bufes les espelmes i pregunta “què, brindem?”.
5. Finalment, si sents que estàs cansat d'amagar-te i portar una doble vida però et mous en un entorn hostil (especialment si ets adolescent), intenta assessorar-te i busca ajuda en associacions o publicacions. Internet és plena de referències i llistes de llocs on estaran encantats de donar-vos un cop de mà.

Però sobretot pren-te el teu temps, no ve d'un dia, ni d'una setmana o fins i tot de mesos, es tracta que interioritzis que tens dret a ser qui ets ia viure obertament la teva vida, sense armaris i sense mentides. Quan sentis la força d'aquesta convicció al teu interior, llavors sí, dóna-li una puntada de peu a la porta de l'armari i surt a respirar a l'aire lliure.

Sort!

Editorial Gayles.tv
televisió Online